L’Associació Cultural Jaume I ,va ser autoritzada a nivell de País Valencià per la Conselleria d’Administració Pùblica de la Generalitat Valenciana el 30 de Setembre del 1988, i des de l’any 2000 està legalitzada a nivell municipal amb el número 23 de les associacions locals.
Durant aquests anys ha fet conferències, presentacions de llibres, de poetes, etc… i ha organitzat activitats molt diverses, com pot ser La Flama del Canigó, reclamar el retorn dels «papers de Salamanca» o recollir signatures per la TV-3 sempre però amb el criteri de defensar sobretot la nostra llengua i cultura catalana dels atacs que pugue tenir, com consta a l’article 2on dels seus Estatuts que diuen: «La finalitat i els objectius d’aquesta Associació son potenciar i
defensar la cultura catalana. Estudiar i fer conèixer les causes determinants de les agressions que com a poble patim. Denunciar les agressions que contínuament pateix la nostra cultura recolzant i defensant activament les persones o entitats que sofreixen aquestes agressions. Organitzar actes públics de debat i informatius amb l’objectiu de mantenir informat a tot el poble , així com mantenir una actitud positiva davant les agressions culturals». (A.C.A.V.)
Associació cultural i recreativa Ermita de Vinaròs
Entitat creada el 27 de juliol de 1989 amb la finalitat, entre altres, de restaurar el patrimoni artístic de l’Ermita dels Sants Patrons, intent que no havien aconseguit els tres patronats creats anteriorment per a tal fi. Així recapten amb la venda de diversos productes senzills (clauers, enganxines, bolígrafs, encenedors, purets de caramel, etc) diners per a restaurar les pintures. El seu primer president fundador va ser Agustí Roda Vizcarro que encara continua molts anys després en el càrrec (any 2003).
Associació cultural Amics de Vinaròs
Associació creada en 1976 per a promoure les tradicions, la cultura i l’amor a la terra: «con el objeto de estudiar, conservar y dar a conocer la historia, artes, lengua, usos, costumbres y tradiciones, en general, todo cuanto pueda contribuir a fomentar el amor a la patria vinarocense y estimular el progreso en todos sus órdenes» segons resen els seus estatuts, 
els quals van aprovar-se l’11 de maig del mateig any, i tenia com a finalitat més immediata la re-edició de la «Història de Vinaròs» de Joan Manuel Borràs Jarque, esgotada ja feia molts anys. La comissió gestora estava integrada per Joan Bover Puig, Josep Lluís Pascual Pla, Ramón Redó Vidal, Jordi Romeu Llorach, Joaquim Simó Federico i Josep Valls Pruñonosa. Entre les activitats més importants dutes a terme per l’associació, d’una manera pausada però segura i ben feta, per a recuperar el nostre patrimoni, fem constar: Organització de cinc Mostres de Records Vinarossencs anuals a partir de 1976 destacant la segona (monogràfica sobre W. Ayguals de Izco). 
Edició d’una enganxina «1241-1976. VINAROS. 735 anys d’Història» (1976). Inici de les obres de descobriment del poblat ibèric del Puig de la Misericòrdia, 1976. Reedició del llibre «Roseta la del Barranc», de Paco Argemí, 1977. Reedició del llibre «Una Vinarocencada», de Daniel Delmàs (1978). Inauguració del Museu Municipal gràcies a l’ empenta donada pels membres de l’Associació, 19 d’abril de 1979, sent alcalde Lluís Franco Juan i a la important donació feta notarialment pels fills del pintor Gabriel Puig Roda, d’obres del seu pare. També feu una important donació el pintor Lluís Santapau a Amics de Vinaròs, consistent en quaranta làmines pintades amb diverses tècniques i 5 quadres que ja abans havia donat al Museu. Aquest mateix pintor faria donació dos anys després de 35 obres per a benefici del patronat de l’Ermita. Reedició de la «Història de Vinaròs» de Joan Manuel Borrás Jarque (1979) amb una tirada de 1.200 exemplars. Reedició del llibre de Gaetà Tresserra, «La perla de la Illeta ó Els Carlistes en Vinaroz» (1979) Els germans esculptors marbristes Caballero donen un esboç de la làpida mortuòria de l’artista Maria Tual i caps d’àmfores romanes que cedí Joan Ramos; el 6 d’octubre del mateix any s’inaugura la IV Mostra de records vinarossencs en la que s’exposa la magnífica col.leció de cartells taurins de la família Puchol, coincidint amb el XX aniversari de la Penya “Pan y Toros”; edició del llibre de Josep M. Palacios Bover, «La Plaza de Toros» (1980); al gener de 1981 l’Associació organitza una conferència que amb motiu de l’entrega a l’Estat Espanyol del famós quadre del Guernika de Picasso dóna el gran crític i expert en art, Santiago Amón; edició d’una cassette de música tradicional «Vinaròs trosset de cel» (maig-juliol de 1981). Edició del llibre «La carta de població de Vinaròs (1241)», de Ferran Garcia i Francesc Gimeno (1982). Recuperació d’un gravat de Sant Sebastià de Vinaròs, del segle XVIII (1982); edició del llibre «Rimes vinarossenques» de Josep Sebastià Farga (1984); edició del llibre d’algunes obres de Manuel Foguet, «Bona nit, cresol» (1984); edició d’una medalla commemorativa del IV Centenari de l’Arxiprestal (1986); edició del llibre de Ramon Redó, «Cançons i costums de Vinaròs» (1987). Reedició del llibre de Paco Argemí,»Feixet de Versos» (1988); recuperació d’un gravat del segle XVIII: «Imagen de Jesús Nazareno venerado en el convento de Padres Agustinos de la villa de Vinaroz», (Setmanari 23-VII-1988); restauració d’un retaule ceràmic de la capelleta del carrer de la Mare de Déu (setembre 1989); edició d’una medalla moneda commemorativa del 750 Aniversari de la Carta Pobla (1991); publicació del llibre de l’ Arqueòleg Arturo Oliver, «El Poblado Ibérico del Puig de la Misericordia de Vinaròs» (1994); edició de la tercera medalla commemorativa de la beatificació d’Isidor Bover Oliver (1995); publicació de la comèdia costumista «Arrepentiment» de la que fou autor Francesc Esteller Fons (agost de 1996). L’Associació ha estat presidida per Josep Valls Pruñonosa, Josep Lluís Pascual Pla i Arturo Oliver Foix. Encarregada l’Associció del Museu Municipal des de la fundació d’aquest, ha propiciat i ha dut a terme nombroses exposicions culturals, enriquint paulatinament el seu fons, amb obres de pintura, escultura, recopil.lació d’estris antics del camp i de la mar, captació de documents, llibres, etc de totes les èpoques i microfilmació de periòdics locals d’èpoques passades i tot tipus d’objectes d’interès referits especialment al nostre poble, etc, etc. Durant els més de vint anys d’existència ha promogut la cultura local en tots els ordres. En gener de 2005 engega junt amb la Caixa Rural la “Biblioteca Mare Nostrum” col.lecció bibliogràfica que ha donat a la llum obres de diversos autors, quasi tots membres de l’Associació, i que ofereix temes exclussivament locals (Vide Museu). Aquest programa està ja pràcticament acomplit en els objectius que s’havia marcat en un principi en la seua totalitat en maig de 2008. (Vide Biblioteca Mare Nostrum”
Pàgina Web www.amicsdevinaros.com
Associació belenística del Baix Maestrat
Entitat creada cap al nadal de 1989 i fundada en 20 de febrer de 1994 en encontre amistòs al tentadero «El Romeral » de Vinaròs, sent elegit president en dit acte Josep Manuel Borràs Monroig, de Càlig. Allí es van llegir i aprovar els estatuts de dita associació. Integrada per membres de les poblacions de Benicarló, Peníscola, Càlig i Vinaròs, principalment, organitza mostres de pessebres durant les festes de nadal, des d’aquell nadal de 1989. També formen part de l’Associació les parròquies de Vinaròs i la de Camp- Redó, de Tortosa, sent la finalitat primordial la de promoure la quantitat i qualitat dels pessebres o «betlems». Les demostracions més tradicionals i interessants de la nostra Ciutat són les de les monges de l’Asil i Consolació, encara que eren molt bonics i curiosos en algunes families adinerades i en temps més moderns les dels particulars Agustí Gombau Blanchadell i sobretot del seu germà Francesc, autor d’uns excel.lents diorames amb escenes del Naixement, ambientades en cases de camp vinarossenques i de la nostra ermita.
Assessoria didàctica per a l’ensenyament en valencià
Des de l’implantació del Valencià a les escoles es va crear aquesta entitat que té unes sis zones a la Comunitat Valenciana. La de Vinaròs, des del curs 1996, el mestre Manuel Vicent Albiol Simó és l’Assessor Didàctic per a l’Ensenyament en Valencià en la zona d’influència dels Ports, Alt i Baix Maestrat, Plana Alta (Torreblanca, Les Coves, la Torre d’En Doménech, Vilanova, Serra d’En Garceran, Els Ivarsos i els Rosildos). Anteriorment havia ocupat el mateix càrrec Eloi Miralles Eixarch, també vinarossenc.
Assentament
L’assentament o localització del nostre poble es degué a dos causes principals: al nostre port natural i a l’abundància d’aigua potable al nostre subsòl, extreta amb una multitud de sénies des de l’època àrab. La importància que des de la més remota antiguitat ha tingut la mar en general i el Mediterrani en particular és inqüestionable. Alguns pobles van escollir el cim d’una muntanya, buscant seguretat i un lloc idoni per defensar-se; uns altres cercarien la vora d’un riu per la proximitat a l’aigua, element necessari per a la vida, i també vehicle o mitjà per desplaçar-se; els d’esperit comercial van trobar en la proximitat d’algun pas, camí o via important el lloc idoni per a dur a terme els seus negocis; la proximitat d‘unes mines, en fi, serviria també per atraure’n i per a establir-se a d’altres, en els seus orígens. Que les nostres terres van ser poblades pels homes primitius ho demostren les abundants i riques pintures rupestres pròximes d’Ulldecona i del barranc del Rosegador de la Sénia i les menys pròximes de Tírig (La Valltorta, barranc de Gasulla). Els més antics dels nostres avantpassats, el protoíbers, però, es van establir al cim de la muntanyeta del Puig, on està la creu de l’ermita dels nostres Sants Patrons. Des d’allí dominaven l’extens i frondós Pla de Vinaròs i estarien en contacte amb els altres poblats íbers de les poblacions veïnes, d’Alcanar (La Moleta del Remei), de Benicarló (Puig de la Nao), amb altres de no menys importància (Castell d’Ulldecona, La Parreta, El Tossal de Benicarló, etc, etc.). La gran via de penetració cap a l’interior de la Península que era el gran riu Iber, l’Ebre, va donar lloc a que aquests paratges estiguessen segurament molt poblats, donat l’intens tràfec o comerç marítim, que els fenicis, grecs i cartaginesos practicaven. Les nombroses troballes de restes fenícies i sobretot romanes en la nostra costa del que ja hem parlat en el capítol corresponent així ens ho demostren. Dits pobles van apreciar la profunditat de les seues platges, aptes per a la navegació. Alguns autors ja assenyalen la importància del nostre port natural, quan a l’alqueria àrab conquerida per Jaume I, de 50 habitants, el rei, al concedir-li la carta pobla, mana redactar en termes distints als de les altres poblacions, ja que el posar-la a costums de Saraggossa, obeeix a la necessitat de que «Binalaros» sigue el lloc d’entrada i sortida natural dels productes de l’Aragó (Memoria sobre el Comercio en general y en particular sobre la utilidad de la construcción del muelle concedido a Vinaròs», Ramon Jorge Ayza. València.1840). Però quan ja es cita la població com a tal, és després de la conquesta; en els llavors anomenats «ports» de Peníscola es proveeix la sal per a varies comarques del nord del creat Regne, de la seua gabela: des del coll de la Garrofera i grau d’Orpesa fins al riu d’Ulldecona (M.Betí. Morella i el Maestrazgo en la Edad Media). Aquestes gabeles i salines ja havien estat utilitzades pels romans i pels àrabs. A Vinaròs tenim una partida i un barranc de Les Salines en quina desembocadura fa pensar estigueren localitzades. En el tema dels ports, encara que amb poca documentació, estan citats els de Peníscola, Alcossebre, Vinaròs i Benicarló, poblacions costeres i punts naturals de sortida dels productes del seu «hinterland». No eren ports construits; més bé platges aptes per a l’embarc i el desembarc. El control o autoritat d’aquests ports era materia del reis. La documentació existent sobre ells es centra en els aspectes de llicències per a utilitzar els seus carregadors i les matèries més o menys vedades d’exportar. Així tenim que s’autoritza el carregador de Benicarló en 1318, junt al de Peníscola pel rei Jaume II, amplia el 1328 al port d’Alcossebre, i és el Rei Pere IV qui el va concedir a Vinaròs el 23 d’octubre de l’any 1338, segons pergamí conservat en el nostre arxiu consultat per J.M. Ibarra Folgado. (E. Guinot Rodríguez.»Feudalismo en expansión en el norte Valenciano». Dip. Provincial. Castelló. 1986, pp 321, 322).IMPORTÀNCIA DEL NOSTRE PORT NATURAL: «IL MERCANTE DI PRATO»: Vide Dattini. 457). ALFONS EL MAGNANIM (Vide Alfons Vé). PIRATERIA (Vide Pirateria) VISITES DE REIS (Vide Felip II, Felip III, LEMOS, Comptes de, Isabel Farnesio, cites de Vinaròs en el “Estebanillo González”, en Tirso de Molina, etc. etc.). JOAN D’ AUSTRIA I LEPANTO, 1571 (Vide Joan d’Austria) PROVISIONS DE PA PER A LES GALERES DE GÈNOVA: Les continues anades i tornades de les Galeres de l’esquadra Real Espanyola pel Mediterrani i en concret per les nostres costes, van fer establir el nostre port com a punt de aprovisionament de pa, que es devia servir tan sols a les galeres procedents de Gènova i no a les demés, com així es tenia determinat, ja que les quantitats eren de tal envergadura que dixaven sense aquest aliment bàsic (bescuyt) a la resta de la població, que solia ser nombrosa quan venien dites galeres, pel moviment que suposava de gent que venia a embarcar, curiosos, etc. El panader Cosme Ferrer era el provisor i sempre baix l’autoritat dels justícia i jurats de la vila. Van haver plets per no voler aquest servir pa en diverses ocasions. Els testimonis que intervenen en un d’aquest plets, en els trancurs dels seus testimoniatges, dónen fe de diverses ocasions que aporten a Vinaròs les galeres, i el compromís en que posen a la població per tal de servirlos: «…se ha vist q. haurà dos anys poc mes o menos (1595) que venint don Juan Porto Carrero de llevant ab dotze galeres y havent pasat per devant de Palamós, de Barcelona y Tarragona, aplegà a la present plaza de Binaròs sens tenir bescuyt per donar a la xusma i axi fonch socorregut y remediat lo dit don Juan Porto Carrero per lo dit Cosme Ferrer de quatre cents huytanta quintars de bescuyt, lo que si no tinguera havent de pasar anant y anar de así a Cartagena pera provehirse de bescuits fora star en gran dany de dites galeres…» (Gómez Sanjuán. El Puerto de Vinaròs en el siglo XVI.I. Congrés d Història del Maestrat. Vinaròs. 1987.). AMBROSIO DE ESPINOLA (Vide Ambrosio de Espínola). APLEGA LA PRINCESA MARGARIDA AUSTRIA I L’ARXIDUC ALBERT: (Vide Margarita d’Austria). TRÀNSIT DELS REIS: Passats els aconteiximents de la boda, el 13 de maig tornen els reis a Vinaròs on embarcarien en direcció cap a Barcelona «y fonch lo dia que lo Rey y la Reyna, nostres Señors, juntament ab lo Archiduch y infanta se embarcaren en la Vila de Vinaròs pera Barcelona, ab coranta y sinch galeres«, com ens diu Pere Combes, presbíter, en el 1er. llibre de batejos. Pels «Apuntamientos» del padre Diago sabem que els reis ja estaven a Vinaròs com a mínim el dia abans, perquè parlant de l’estirp dels Vilanova, refereix: «Al qual va donar el títol de Comte de Sinarcas el Rei D. Felip, estant en Vinaròs el 12 de maig de 1599, i el mateix dia va despatxar el Rei la Gràcia del títol de Comte del Rial a D. Lluís de Calatayud«. (Pàg. 118 dels «Apuntamientos» del P. Diago) Vint-i-cinc anys tan sols tenia la malaurada Reina quan va morir de sobrepart el 23 d’octubre de 1611, i del seu matrimoni amb el Rei «devot» havia tingut vuit fills. LLEGENDA DE LA RELIQUIA DE SANT SEBASTIA: Dins del terreny llegendari, va ser per mar on miraculosament va aplegar el comte de Benavent des d’Itàlia, transportant la nostra relíquia d’un dit de Sant Sebastià. «LOS CIGARRALES DE TOLEDO»: El gran escriptor de la llengua castellana Tirso de Molina en la seua obra escriu una cita molt curiosa que també fa referència al nostre port natural (Vide Gabriel Téllez, Tirso de Molina) . «VI PER A LES GALERES DE GèNOVA: També en els protocols notarials de l’època es llig un plet que va haver entre els vinarossencs i els responsables de l’esquadra de Gènova per no voler éstos pagar drets reals dels 893 cànters de vi (9.823 litres). / En un dels llibres cimers de la picaresca espanyola «EL DIABLO COJUELO» de Vèlez de Guevara escrit en 1641. / LES MEMÒRIES DEL CARDENAL DE RETZ: El cardenal de Retz, Arquebisbe de París, va ser un dels personatges de la cort de França que més es va distingir en la lluita contra Anna d’Austria i el regent Mazarino, aspirant a ser un altre Richelieu. Presoner dos anys, i fugitiu, disfressat de mariner, va arribar a Espanya que llavors estava en guerra amb França. Diu així el seu text: «El 14 de Octubre de 1654 llegué al puerto frondoso de Vinaroz, donde don Fernando Carrillo, con las galeras de Nápoles, se me unió al dia siguiente. Desde dicho puerto, a los pocos días y después de aprovisionarnos, embarcamos hacia Mallorca«. PREPARATIUS PER AL DESEMBARCAMENT D’UNA REINA: Un altre fet similar al de la princesa Margarida d’Austria hagués viscut Vinaròs, si els temporals marítims no l’haguessen malbaratat. Es tracta en aquest cas del desembarcament fallit de la reina Isabel de Farnesio, esposa de Felip V, previst per a principis d’octubre de 1717.