La comissió de Govern de l’Ajuntament en sessió celebrada en 26 de febrer de 2001 va sol.licitar la cessió de les instal.lacions de l’antic parvulari municipal per a edifici com a Centre Dia Comalcal per als dolents d’Alzheimer.
Asociación de empresarios de la construcción
Entidad creada a la caiguda dels sindicats verticals, cap a 1976 per empresaris de la localitat del ram de la construcció. Va perdurar uns quatre anys ja que es va integrar en la provincial de Castelló. Estava presidida per l’empresari Vicent Febrer Chaler. Tenia la seu social a la plaça Tres Reis, número 6. L’advocat Agustí Delgado Agramunt n’era el seu assessor jurídic i autor dels estatuts de l’entitat.
Asociación de diabeticos españoles (ADE)
Associació benèfica declarada d’utilitat pública, creada en 1969 en Espanya. En la vesprada del dia 3 d’octubre de 1987 va constituir-se l’Associació Local de Vinaròs, depenent de la de València, ja que a Castelló encara no s’havia creat. Elvira Miralles Hallado va ser la seua promotora i primera presidenta. Té la seu al carrer de santa Bàrbara on estaven instal.lats els Serveis Socials de l’Ajuntament. En 1995-98 presideix dita associació, que compta amb més de seixanta socis, Marga Ribera Tomàs. Al juliol del 98 la substitueix en el càrrec Providencia Torres Ibàñez. Celebra tots els anys el dia del diabètic amb conferències informatives a les que assisteixen els afectats de la comarca.
Asilo de ancianos desamparados
Fou Agustí Francesc Mayó qui ja sent alcalde des del 13 d’agost de 1856, el 26 del mateix mes va sol.licitar a la Reina una casa de Misericòrdia per als vellets desemparats, a la que es destinaria el 80 per cent de les vendes de les finques de propis, sent aprovada dita petició el 15 i 24 de setembre. En el periòdic local “El Mediterráneo” de l’1 d’octubre de 1882, es llig: “Parece que va a darse impulso a las obras necesarias para la instalación del Asilo de Beneficiencia bajo la dirección de las Hermanitas de los pobres”.
Però les monges de l’Asil es van establir a la nostra ciutat entre març i abril de 1895, encara que les gestions s’havien iniciat quatre anys abans. Havien estat fundades per la religiosa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, natural d’Aitona (Lleida), a instàncies del religiós Saturnino López Novoa, com “Hermanitas de Ancianos Desamparados”. Es van instal.lar provisionalment a la casa que havia ocupat el francmaçó Dozal al carrer de sant Francesc. El 24 de juny de 1896 es col.locava la primera pedra de la que seria la nova residència i gran edifici, gràcies a les gestions fetes pel Diputat Provincial vinarossenc Ràfels García. i per donacions de benefactors; s’establirien definitivament en el lloc que ara ocupen i que abans era el segon cementeri, transformat en calvari. El 23 de febrer de 1916 es va assolar, mentre es construia, la volta que s’afegia a l’antiga capella del Calvari, per fer l’església més gran, ferint entre d’altres al capellà mossèn Vicent Cifré. A més de cuidar els vells desemparats, durant molts anys de la postguerra van cuidar dels carruatges i els cavalls dels soterraments. En la seua primitiva capella es venerava la imatge del Crist de la Sang, que era un dels més estimats del poble i es traia en les processons de la Setmana Santa. En 1995 unes nou religioses atenien 106 ancians. (Vide Hogar Residencia San Sebastián).
ASILO DE VINARÒS
La primera data que consta de la història de l’Asilo de Vinaròs, és en el 13 d’agost de 1856 quan el Sr. Alcalde Agustín Francesc Mayo va sol·licitar a la reina una casa de la Misericòrdia per als ancians desemparats, destinant fons econòmics. Així es fa ressò també la premsa provincial:
“Parece que va a darse impulso a las obras necesarias para la instalación del Asilo de Beneficencia bajo la dirección de las Hermanitas de los pobres”.
Y no solo son noticias y buenos deseos, sino que con realidades como consta en el Acta de Fundación de del Asilo de Vinaròs.
TRASCRIPCIÓ DE L’ACTA DE FUNDACIÓ DE L’ASILO DE VINARÒS
“En la ciudad de Vinaròs, Dª Manuela Gombau Porcha y Dª Antonia Gombau Verdera, solteras, naturales y vecinas de dicha ciudad, careciendo de herederos forzosos y deseando cooperar a la fundación de una Asilo para albergue y mantenimiento de los pobres de esta ciudad, se han comprometido en documento público a enajenar y vender sus bienes inmuebles cuyo valor es de quince mil pesetas aproximadamente y ceder esta cantidad a la Congregación de las Hermanitas de los Ancianos Desamparados, en la Casa Matriz y Noviciado de Valencia. Aceptado por las Hermanitas este generoso ofrecimiento y obtenida autorización del Ilmo. Sr. Obispo de Tortosa, para proceder a la fundación del Asilo, el día 18 de mayo de 1895 hicieron entrada en esta ciudad cuatro Hermanitas. Fueron recibidas por el Rvdo. Sr. Cura Párroco Arciprestal, D. Cristóbal Falcó, D. Francisco Adell, especialmente encargado por la mencionadas Dª Manuela y Dª Antonia Gombau, para practicar las gestiones convenientes a la Fundación del Asilo, por varios individuos del Clero de esta ciudad, por Don José Ráfels, Diputado provincial, D. Eduardo Tormo, Juez de Primera Instancia de este partido y otras varias personas de distinción y numeroso concurso que tributaron sus respetos a las Hermanitas Fundadoras. Las personas mencionadas acompañaron a las Hermanitas desde la Estación del Ferrocarril hasta la Iglesia Parroquial donde oraron brevemente las Hermanitas. Después D. Justo Martínez, presbítero, dirigió la Palabra a la multitud de fieles que llenaba el templo parroquial, enalteciendo las ventajas así del orden material como moral, que los pobres de Vinaroz reportarían del establecimiento del Asilo que se les iba a instalar. A continuación, desde la Iglesia se dirigieron las Hermanitas con los señores acompañantes a la Casa nº71 de la calle San Francisco, donde provisionalmente se establece el Asilo y allí quedaron instaladas, haciéndose cargo del edificio y de todas las dependencias para empezar enseguida la religiosa y caritativa misión. Fueron comisionadas las Hermanitas Sor Nieves de San José Ferrer y Piera, Secretaria General, y Sor Dolores de Santa Teresa Costa y Codorniu, Maestra de Novicias, y para estar al frente del nuevo Asilo. Han sido designadas y héchose cargo del mismo las Hermanitas Sor Dolores de San José Pons, Sor Ramona de San José Duet, Sor Dolores de San Pascual Bailón Esteve, Sor Teresa de SS. Sacramento Martí y Sor Martina de San Joaquín Gascó.
Y para que conste, se extiende la siguiente acta que firmada el 28 del mes de marzo del año 1896”
Asensio de Vinaroz, Fra
(Vinaròs). Escriptor llatí. Aquest frare caputxí es citat per Bernardo Mundina Milavalle, en el seu llibre “Historia, Geografía y Estadística de la Provincia de Castellón”, com un dels set personatges més célebres de Vinaròs.
Asensi Artiga, Vivina Nativitat
(Vinaròs 1945). Doctora. Professora titular d’Universitat. Exerceix a la Universitat de Múrcia on es directora del Departament d’Informació i Documentació, en la Facultat de Biblioteconomía i Documentació. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València en juny de 1967. Es coautora de “El método científico y la nueva filosofia de la ciencia”. En 1995 es també autora de «Introducción a la automatización de los servicios de información» (132 pp.). En 1999 és coautora amb Pastor Sánchez de «Un modelo para la evaluación de interfaces en Sistemas de Recuperación de Información» (Granada ISKO, 1999) i en 2000 de «La información de los profesionales de la información para la investigación, en la Universidad Española”. Imparteix classes i dirigeix doctorats, llicenciatures i diplomatures – sobre técniques d’investigació científica, documentació tècnica, automatització de centres i serveis, etc. Està casada amb el metge vinarossenc Ginés Doménech Ratto. Els seus fills són Ginés Doménech Asensi, Professor d’Informàtica de la Universitat de Cartagena, Vivina, que és mestra de primària i Paloma.