Era una institució religiosa que honorava la Mare de Déu del Consol o de l’Esperança. El carrer Nou estava dedicat a aquesta advocació de la Verge Maria. Es celebrava la seua festa encara en els anys vint i trenta, a l’església de l’ex-convent de Sant Agustí, durant el mes d’agost i amb diversitat de funcions religioses.
Artística vinarocense, La
Agrupació musical creada a l’agost de 1929 en un moment que la Banda de La Alianza estava en molt baix nivell de membres i de moral; pareix ser que fou refundada per Facundo Fora Ferreres, en gener de 1931; al celebrar la primera junta, va ser elegit president Mario Forner Bel i en maig de 1931 va ser substituit per Josep Adell. Era el seu director el mestre Tomàs Mancisidor (març de 1931). El 28 de gener s’havia proposat i es va acceptar fer ball als baixos de la Sala Capitular, previ pagament de 30 pessetes per cada nit d’actuació. Coexistia dita banda amb “La Alianza” que estava dirigida pel mestre Antoni Verdera; en 1933 passava moltes penúries econòmiques per la qual cosa se li va concedir per part de l’Ajuntament una subvenció de 250 pessetes a canvi de fer debades tots els concerts de l’any següent, inclosos els tradicionals de les festes.
Art
En 1929, amb motiu de la inauguració del “Grupo de Baix”, Sant Sebastià, es va dur a terme una magna 1ª Exposició d’Art. En ella es van exposar obres de la Parròquia i de famílies particulars. Entre les peces més destacades, hi havia un quadre de Murillo, un Juan de Juanes, un de Palomino i un d’Alonso Cano; a més de la escultura de la Immaculada que s’atribuia a aquest mateix autor. L’arxiprest mossèn Pascual Bono va cedir per a l’exposició unes arquetes antiquíssimes de molt mèrit; també es van exposar tres tapissos de l’Arquebisbe Messeguer i Costa, un àncora fenícia; quadres d’artistes locals com els que s’anomenaren romàntics, de la pintora Isabel Mondéjar; un de don Ricard Santos, metge, que abans de ser metge feia la carrera de pintor; tres llenços d’Adelard Covarsí, extremeny d’ascendència vinarossenca, medalla d’or nacional en aquell any i fill predilecte de Badajoz; 3 pintures a la cera sobre paisatges de Vinaròs del pintor Pablo Béjar; caricatures de Francesc Vaquer; tres caps esculpits per l’artista Agustí Agramunt; medallons de Paulino Caballero, etc.
Arsenio de Vinaroz, Fra
(Vinaròs – València 18-I-1661). Notable franciscà caputxí. El 14 d’octubre de 1616 va prendre l’ hàbit en el convent de Santa Maria Magdalena. Va morir en el convent de la Sang de Crist, de València. Es autor dels llibres «Sobre los casos reservados de los regulares» i «Sobre la pobreza de los frayles menores de San Francisco».
Arseguet Leis, Esteban
(Vinaròs ?-1866). «Maestro zapatero». Administrador del patrimoni que tenien a la nostra ciutat alguns destacats vinarossencs o els descendents, com els Febrer de la Torre (Manuel, Manuel Maria i els fills d’aquest que li van ordenar la venda de tot el patrimoni), Manuel Lassala i Solera, General que va ser Capità General de València, entre altres importants càrrecs, Adela del Moral, vídua en segones nocess de W. Ayguals d’Izco, Font i Vinyals, etc. Va generar i guardar abundantíssima documentació que ens permet conèixer fets de l’època.
Arseguet Chaler, Joan
(Vinaròs). Alcalde de la ciutat des del 8 de setembre de 1924, durant uns quatre mesos. Fill de Lluís Arseguet Cavaller, administrador que va ser, com el seu pare Esteban, del noble Manuel Maria Febrer de la Torre.