Categoría: Letra A

(Alcalá de Xivert). Regidor de Cultura en la legislatura de 2003 – 2007. Té publicats alguns treballs d’investigació en el setmanari “Vinaròs”, en el Butlletí del CEM i en la revista “Meinhart” d’Alcalà de Xivert, de la qual és director. A partir del curs 1999-80 va dirigir durant uns pocs anys el col.legi de la Misericordia de Vinaròs. Com a sindicalista, els seus treballs d’investigació es mouen preferentment en el camp dels moviments obrers d’esquerres.

Carrer nascut com a tal per acord municipal en gener de 1966 i que va des de la plaça del Pare Bover fins al carrer Nou.

 

 

 

 

 

 

 

(Vinaròs,1863 – Badalona,1938). Apareix en el cens electoral de 1910 com a pintor. Més conegut com a poeta de ranci sabor local. Va nàixer en la casa de l’ advocat Tomàs Ramos en la plaça Sant Antoni. Autor de «Roseta la del Barranc», obra teatral de costums vinarossenques, com «Garneu se casa eixa nit», estrenada al teatre Ateneu en 4 de maig de 1932 i dedicada al Centro Cultural Vinarocense de Barcelona, i «Garneu que ve de les Mèriques». Com poeta se li va publicar «Feixet de Versos». Se li atribueix el poema «Lamentacions de Sant Telm», publicada en el Setmanari Vinaroz en 22-VI-1963. Va fundar i dirigir el «DIARI» (sic) humorístic local «La fulla de Col», del que apenes van eixir a la llum alguns números (Vide id). Colaborava sovint en la revista local “San Sebastián” baix el pseudònim de «Sastià» i també en “Patria”. Al gener de 1917 va ser nomenat colaborador musical de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i el mateix mes va composar un himne a Sant Sebastià, la música del qual la va posar el jove Leopold Querol, i que comença dient «Cantemos al patron»; no va tenir l’èxit que havia adquirit ja l’anterior de mossèn Bellpuig, del «Patria y fe nos han reunido» que ja havia calat en la gent. Va ser nomenat professor de dibuix de l’Escola Municipal d’Art, instal.lada llavors a “l’Escola D’Alt” (Plaça Jovellar), des de que aquesta escola es va fundar el 15 de juny de 1929, amb un sou de 1.200 pessetes a l’any. Allí ensenyava geometria i nocions d’Arquitectura als obrers, dedàlica als fusters i torèutica als ferrers, etc.

(Badalona 1821 – Vinarós 1887). Mestre de capella i director de la banda per oposició de la nostra ciutat des de la seua contractació en 12 d’abril de 1862, especificant-se les seues obligacions i drets. Havia estudiat música en el Reial Monestir de Sant Geroni de la Murtra, proper a Badalona, i en el Conservatori del Pi, adjunt a l’església del mateix nom a Barcelona. Anteriorment, en 1844 ocupava el càrrec de mestre de capella i orgue en Martorell (Barcelona) i en 1852 en Alcalà de Xivert. Per eixos anys exercia en Vinarós i en 1859 havia passat a Alcalà, on permutaria el càrrec amb Geroni Parera, per a retornar altra volta a Vinarós. Entre les seues obres mereixen destacar una Missa de Réquiem a 3 veus que es cantava tots els anys el 18 d’octubre, en commemoració dels 61 vinarossencs morts als camps d’Alcanar en 1835. Va ocupar el càrrec fins la seua mort, ocorreguda en la nostra ciutat en 1887. Pare de F. Argemí Poy.