Categoría: Letra A

Associació promoguda a finals de 1991. Van celebrar una assemblea general per a l’aprovació definitiva dels seus estatus el 18 d’octubre de 1991 i van realitzar una exposició d’arbrets en un local privat els dies 6, 7 i 8 de desembre del referit any. Posteriorment ja no s’han repetit actes ni han aparegut massa notícies relacionades amb aquesta associació.

Vide Associació Cultural “Amics de Vinaròs”.

Web d’Amics de Vinaròs

Va ser l’alcalde Wenceslao Ayguals de Izco qui va proposar la implantació d’aquest arbre d’una manera intensiva a les nostres terres, els primers arbres del qual van ser portats des de les illes Balears, com així es reflexa en una de les actes de les sessions d’aquella època del nostre ajuntament. L’atmeleral valencià i per tant també el vinarossenc va estar en màxim desenvolupament als anys vuitanta del segle XIX, sent la nostra comarca de les més productives.

Associació de mullers, creada en febrer de 1968, en junta celebrada per primera vegada en el Círcol Mercantil i Cultural, a la que van assistir una trentena de mestresses de casa, sent la primera presidenta Carmen Ortega, esposa de l’alcalde F. Balada. Formaven el primer petit comité les senyores de Falcó, Espada, Orensanz, Ricart, Castell, Boix, Osanz, Hortas, Corzo, etc. En menys de dos mesos les associades eren ja unes 90. El primer acte que van programar va ser un concurs de dibuix infantil sobre la setmana santa, qua va guanyar Pepita Valenzuela, de 12 anys i Joan Igansi Ricart Codorniu, entre d’altres. Posteriorment organitzà altres actes a les festes i fira que va guanyar Alfred Gómez. Tenien com a finalitat en els seus estatuts ajudar a la solució dels problemes de la família i orientar a les futures ames de casa en la direcció dels seus fogars. Les associades es distribuien en comissions de abastiments, vivenda, cultura i educació, realització d’activitats culturals i recreatives. Al llarg dels quasi vint-i-cinc anys d’existència, l’associació duu a terme multitud de juntes, conferències, exposicions dels treballs realitzats per la seua escola d’arts aplicades i ceràmica, excursions, etc. Algunes de les seues presidentes foren Mª Dolors Pagès, de Catalán i Mª Lluísa Úbeda, de Corzo (1981). En 31 de maig de 1990, baix la presidència de Carmina Forner Benito, la qual havia substituït en el càrrec a Rosa Solé Grau en novembre de 1987, van celebrar el «Dia Provincial de l’Ama de Casa», a la que van assistir el Governador, President de la Diputació, Alcalde i Presidenta de la Federació Nacional; amb gran lluiment van celebrar el dia amb unes 825 dames de pobles veïns, amb una missa cantada per l’Orfeó Vinarossenc, exposició i dinar de germanor en el que es va llegir una carta de la Reina Donya Sofia. El 25 de març de 1993, sent presidenta Pepita Navarro, van celebrar el seu vinti-cinqué aniversari -noces d’argent- amb una missa cantada i dinar de germanor. AMA DE CASA Associació Cultural i Recreativa de l’. En 6 de maig de 1993 es va seccionar de la seua matriu nacional, independizant-se també de Castelló i es va crear una nova associació d’Ames de Casa que tenia més o menys les mateixes finalitats que l’anterior, denominant-se Associació Cultural i Recreativa. Segurament raons econòmiques, polítiques o partidistes deurien provocar eixe canvi. L’associació compta en l’any 1996 amb 1030 membres, de les que unes 900 permaneixen en actiu, sent per tant l’entitat més nombrosa de la ciutat. Mantenen molt viva una escola de ceràmica i aprenen l’anglès aquelles que volen assistir a les classes. Des de principis d’octubre de 1996 han adquirit local propi al carrer d’Almeria, en terrenys que abans ocupava la Cooperativa Agrícola “El Salvador”; dita seu va ser solemnement inaugurada el dia 19 de desembre del mateix any. Aquesta associació vinarossenca i independent va elegir com a santa patrona a la Mare de Déu dels Dolors. La seua primera presidenta fou Pepita Navarro. El 5 de febrer de 1998 es forma una nova junta presidida per Tere Fonellosa Ciurana, continuant amb el mateix tipus d’activitats.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal i d’una platja situats a la part nord de la població. Les seues finques es troben dins dels polígons 22 i 23 del plànol catastral de l’Ajuntament. El seu nom fa referència a les basses o tolls on s’amerava el lli, espart o cànem que servia per fer cordells i xarxes. La partida es troba pròxima a la zona Triador i a la partida Cabanils. En una geografia de 1845 s’afirma que Vinaròs produia a l’any unes 400 tones de lli i cànem (Gómez Sanjuán en Setm. Vinaroz, de 12-II-1977). Hi ha una cançoneta local popular que diu: “Carretera de les Cales, / camí dels ameradors / se’n crien les figues peludes / per falta d’esquiladors”. Junt a la platja dels Ameradors es troba també la platjeta coneguda com “del Crim” (Vegeu platja del crimen). És també el nom d’una urbanització moderna de xalets, construida en la dècada de 1980 junt a la platja i en la partida homònimes.

Edifici inaugurat el 22 d’abril de 1969, al carrer de l’Arxiprest Bono. Abans s’atenia en una casa del carrer de sant Ramon. El centre atenia ara principalment els pacients de la Seguretat Social de la comarca i també tots els casos locals de màxima urgència. Des del 22 d’abril de 1992 va passar a denominar-se Centre de Salut i Centre d’Assistència Primària, traslladant molts dels serveis que oferia al nou Hospital Comarcal. Per deficiències de construcció similars als de l’aluminosi va tancar-se i es va habil.litar l’edifici de l’antiga clínica “San Sebastián” (1993) i encara era l’hora que no s’hagués reparat per raons econòmiques en octubre de 1996). (Vide Centre de Salut i Clínica San Sebastián).