Categoría: Letra A

(Turín 1845 – 1890) Rei d’Espanya. Del seu breu regnat (16 de nov. 1870 fins 11 de febrer de 1873), apareix documentat el seu trànsit per Vinaròs en ferrocarril en setembre de 1871. Pareix que el Govern va aconsellar al poc estimat Rei la realització d’aquest viatge que ningú va acollir amb entusiasme, donat que sols era candidat de Prim, i ni unionistes, republicans, noblesa i església el volien. El Rei procedia de Castelló, on va estar el 7 de setembre i va concedir al gremi dels soguers els diners necessaris per tornar a adquirir el seu hort-obrador, venut durant la desamortització. L’ Ajuntament de Vinarós, no en corporació perquè van anar els concejals “que tubieran por conveniente”, presidit pel republicà Demetrio Ayguals, el van felicitar a l’estació al seu pas, però sense que es fes cap demostració d’alegria sobre el particular ni es toquessen les campanes de la població, segons ja s’havia acordat i com apareix en la sessió extraordinaria posterior de 30 de setembre del nostre consistori. Un grup de veïns progressistes de la població van vore desaprofitada l’ocasió de demanar-li la canalització de l’Ebre al benevolent Rei i li van escriure a posteriori (13 de setembre) una carta, signada per trescents noranta dos persones, que després va ser retornada pel Ministeri i deia així: «Señor. / Al tener la Villa de Vinaroz, en la Provincia de Castellón, la dicha de ver pasar a V. M. por cerca de ella, proyectaban varios de sus vecinos presentarse a su Real Persona a fin de tener la honra de felicitarla y suplicarle a la vez se digne interponer su alto interés y poderosa protección para q. se estudie y lleve a efecto la q. seria grandiosísima y utilísima obra del Canal del Ebro q. llevase el agua de riego a los campos de toda esta Provincia o la parte posible de ella; pero la indecisión de unos y la falta de valor de otros impidieron se realizara tal propósito; dando lugar a q. haora (sic) los esponentes se atrevan a elevar su respetuosa voz a V. M. invocando su Regia consideración sobre un obgeto (sic) de tanto interés, y q. habria de producir indudablemente tanta riqueza, tantos bienes y tantos otros dichosos resultados para el porvenir y felicidad de todo el Pais a q. pudiese alcanzar semejante beneficio. / Estan seguros los q. dicen y creen puede estarlo también V. M. de q. la realización de semejante obra seria un motivo mas de alto renombre y de recuerdo gloriosísimo para su Reynado; pues todo el Pais en general tendria siempre presente q. se debia a V. M. tan gran bien, y bendicirian por ello hasta las generaciones futuras perpetuamente su memoria. Los q. recurren, pues, creen interpretar los sentimientos y deseos de toda la Provincia; y con esta persuasión y confianza,/ A V. M. muy reverentemente suplican se digne acoger con toda su regia benevolencia esta respetuosa esposición; y en vista de ella, perpetuar la memoria de su feliz tránsito por la Provincia mandando promover y hacer llevar a dichosa cima y realización la interesantísima obra q. dejan mencionada. Así esperan merecerlo los recurrentes de la bondad y munificencia que tanto miman y distinguen el paternal y benefico corazón de V. M.; interin ruegan al Cielo proteja y conserve dilatados años su preciosa vida y la de S. M. la Reyna y demás familia, para bien de la Nación entera. / Vinaroz 13 de setiembre de 1871. Señor / A los Rs. Ps de V.M. /». Agustí Francesc Uguet, Domingo Adell, Leon Artola, Jose Rafels, Juan Esparducer, Juan Delmás, Tomas Juan, Joaquín S. de Ibarra, etc., etc.; (Gómez Sanjuán, en «Interesante documento». Setm. «Vinaroz» 12-III.1977 i Bover Puig en «Curiosidades históricas de Vinaròs. Setm. Vinaròs 30-I-1993).

Tercera esposa del Rei Ferràn VIIé. El seu trànsit per Vinaròs acompanyada del seu pare, el príncep Maximilià, quan venien per al casament reial, es troba documentat en l’Arxiu Municipal en ofici de la Capitania General de València del 25 de març de 1825 en que s’anuncia el seu pas el 20 o 22 d’abril següent, recomanant que: “A su tránsito los voluntarios Realistas deberán encontrarse perfectamente uniformados a fin de que se les pase revista…” i s’afegeix: “que si en la carretera Real hubiese colocado algún miembro de ajusticiados o cualquiera otro objeto melancólico, se quite para evitar el horror que infunden tales señales y la tristeza que podría causar a S. S. A. A.”. Els voluntaris realistes estaven comanats pel Tinent Coronel Cosme Covarsí Membrado, amb un sou de 800 reals al mes, en contraposició de altres autoritats com Felipe Esteller, Tinent de Fragata, amb 300, o Josep Mª Febrer, Alfères de Nau, amb 100. Llavors hi havia molt de desordre en el tema de la seguretat per les bandes armades de malfactors que pul.lulaven pels camins i l’ajusticiament dels comdemnats a mort es feia per un botxí que a més a més esquarterava els cadàvers, els trossos dels quals es penjaven distribuïts en diversos pals o en forques a les entrades i sortides de diferents poblacions veïnes, per a general escarment. (Vicent Meseguer Folch en “Los realistas de Vinaròs” del butlletí del CEM, nº 25, gener – març de 1989).

Les relacions de tipus comercial de Vinarós amb Amèrica s’estableixen a partir del Reial Decret de Carles III, de 1778, que concedeix als ciutadans de la Corona d’Aragó poder comerciar amb Amèrica. Fins llavors tot el comerç amb les Indies s’establia per llei des de Cadis i els nostres marins ja feien viatges, peró sempre per a empreses que havien de traficar a traves d’aquella capital andalusa. Així ens apareix el comerciant vinarossenc Lostau, propietari d’unes industries papereres a La Sénia, que manté plets i un ric comerç amb Amèrica i radica igualment a Càdis que a Vinarós. El paper que es demana des d’Amèrica en el segle XVIII es sobretot paper d’encigarrar acaparant tota la producció valenciana. El primer capità de vaixell que va a Amèrica fletat per rics valencians es Altavella de Vinarós en 1805 amb alguns altres marins també del nostre poble (Vide Altavella). El comerç de la seda -sobretot en la segona mitat del segle XVIII- i del vi cap a les Indies (La Havanna, Montevideo, Nova York, etc.) amb altres productes menys valorats, com el lli, cànem, safrà, etc., s’estableix comunment i els vaixells vinarossencs creuen sovint l’Atlàntic, retornant amb altres productes exòtics que s’aprofiten a Vinaròs, com el cacau de Mèxic, o el sucre que serviran per a abastir la abundant indústria dels mestres xocolaters, que sentarà merescuda fama a Vinaròs, fabricant el producte i distribuint-lo pels pobles de la comarca. Madoz en el seu Diccionari, publicat en 1850 diu: “INDUSTRIA Y COMERCIO. Se ejercen algunas profesiones científicas; todas las artes mecánicas indispensables; mas la ind. dominante en el país es la navegación, pesca y construcción de buques en el astillero de Vinaroz, donde se construyen de todos los portes, tanto para el cabotage como para la carrera de América».A finals del segle XIX i principis del XX Vinaròs exporta a Sudamèrica moltes colxes, donant gran impuls a aquesta indústria local però la gran crisi agrícola que patix la península i el camp valencià en particular propiciarà una forta emigració de vinarossencs cap a Argentina i Uruguay. Buenos Aires, Rio Cuarto, Córdoba i Montevideo seràn els llocs preferits pels nostres emigrants. D’elles serà la colònia de Rio Cuarto, a l’Argentina, la més nombrosa, on van aplegar a anar unes dos-centes famílies vinarossenques a finals de segle i principis d’aquest. Més modernament, l’emigració, per causes degudes a la guerra civil, es va dirigir cap a Méxic, (Maria Conesa, López Dóriga, germans Anglés, etc.).

Poc sabem d’aquest personatge que era l’espós d’Isabel Mondéjar, autora dels quadres que es conserven de la família dels Ayguals que es van cedir per a la magna l’exposició d’Art que es va dur a terme en 1929 amb motiu de la inauguració de l’antic col.legi de “Sant Sebastià”. El quadre porta darrere la inscripció. “Vicente Alvarez retratado por Dª Isabel Mondéjar en julio de 1865. Barcelona». Isabel havia mort a Vinaròs el 29 d’agost de 1926 “(…) viuda de Vicente Alvarez (…) murió ayer a las seis de la tarde a los ochenta años». Havien viscut junts a la casa pairal de Wenceslao del carrer de l’Àngel i que els reclamava la seua viuda, Adelaida del Moral, però el matrimoni havia sigut molt remís a abandonar-lo.

(Vinarós, ?). Experimentat patró de vaixell veí de Vinarós en 1805. Aquest any se li encarrega a València el primer viatge a Amèrica des de dita capital, cap a Veracruz, amb la polacra «Virgen de la Concepción». Va contractar entre els tripulants a dos germans vinarossencs, a condició de que cobrarien, no a la part, si no «a mesnada» o sou estipulat. Fins llavors el comerç amb Amèrica sols s’havia pogut fer des de Cadis que tenia el monopoli. En un dels seus viatges va ser apresat per vaixells en guerra entre França i Anglaterra. Els seus propietaris exigien plata com a pagament per les seues mercaderies ja que el paper es devaluava i costava cobrar-lo. En algunes ocasions li van demanar que la plata la dipositara a Londres, abans d’arribar a Espanya, fent ja, llavors, claríssima evassió de capital. (Vide “De Vinaròs a Veracruz” en Congrès d’Història del Maestrat).

Nom del carrer de moderna apertura, conegut popularment com «Casetes de l’Alemàn», que l’Ajuntament va assignar en sessió del 26 d’octubre de 1965 i va retolar amb eixe nom en gener de 1966. Amb motiu de l’adveniment de la democràcia, el 5 de març de 1980, se li va canviar el nom pel de carrer de “Baix Maestrat”.