Categoría: Letra A

Es va donar eixe nom durant la Dictadura de Primo de Rivera i Segona República al carrer del Molí i pareix ser que també al carrer del Pont.

Nom posat pels propis veïns a un dels nous carrers de la urbanització de xalets situats a la serra del Puig de l’Ermita i que recau en l’avinguda de La Closa, junt al Club de Tennis, a principis de l’estiu de l’any 2002.

Nom posat al carrer del Socors l’11 de setembre de 1926, durant la Dictadura de Primo de Rivera. Poc anteriorment havien sigut nomenats Alcaldes Honoraris del nostre Ajuntament els Reis Alfons XIII i la seua esposa Dª Victòria (19-I-1925); el nom de carrer va perdurar fins l’adveniment de la 2ª República, al 1931. Als anys vint hi havia la costum que les devotes de la relíquia del cos incorrupte de santa Victòria que es venerava a l’església de l’exconvent de sant Agustí enviessen una felicitació a la Reina el dia de la festa que era també el dia del seu sant i que precisament es venerava a Vinaròs. I la Reina Victòria corresponia a la felicitació de les devotes, pagant les flors del seu altar per aquell dia.

Rei d’Espanya. Va concedir el títol de «Ciutat» a Vinaròs en 1880. El text esqüet del Real Decret de la «Gaceta de Madrid» del 14 de maig, diu: «QUERIENDO DAR UNA PRUEBA DE MI REAL APRECIO A LA VILLA DE VINAROZ, PROVINCIA DE CASTELLÓN, POR LA IMPORTANCIA QUE LA MISMA HA ADQUIRIDO, DEBIDO AL AUMENTO DEL VECINDARIO, DESARROLLO DE SU RIQUEZA COMERCIAL, Y POR LOS MÉRITOS CONTRAÍDOS DURANTE LA GUERRA CIVIL. / VENGO EN CONCEDERLE EL TÍTULO DE CIUDAD. DADO EN PALACIO A ONCE DE MAYO DE 1880”. Anteriorment, en 1874, el Brigadier Morales Reina havia proclamat en Vinaròs al Rei Alfons, a les dos de la vesprada del dia 31 de desembre, en mig d’una imponent parada militar en la plaça de S. Antoni. Estaven formats dos batallons del Regiment de Cuenca, quatre companyies de la Resserva de Castelló, una companyia d’Ingeniers, una secció d’artilleria de muntanya, 60 soldats a cavall de Villaviciosa, a més a més d’algunes partides de Voluntaris. Es va llegir l’ordre del General Jovellar, es van donar els visques de rigor i s’interpretà la Marxa Real, mentre les campanes tocaven al vol. Van desfilar les tropes, es posaren cobertors i llumenàries pels balcons. El 4 de gener de 1875 es va posar el retrat del Rei al saló de sessions de l’Ajuntament en cerimònia multitudinària de personalitats del poble, presidida també per Morales Reina. Pareix ser que dos vegades va aclamar Vinaròs al jove Rei en trànsit en tren a l’estació. Sabem de la primera perquè en sessió de l’Ajuntament del 23 d’agost de 1883 es va acordar sense discussió i per unanimitat «el gasto o pago efectuado a la música de la villa de Cálig y que importa sesenta pesetas a cambio de haber venido a tocar el dia que pasó por la estación de esta ciudad S. M. El Rey”. El 6 de juny de 1888, el Rei amb la Reina Maria Cristina va passar en tren des de Barcelona cap a València, després de visitar l’Exposició Universal d’aquell any. Sabem que el tren es va detindre uns minuts a Castelló, davant d’una gran multitud que a les quatre de la vesprada s’havia congregat per aclamar els monarques. Segurament, a Vinaròs, encara que el convoi no es detingués, també es deurien congregar les autoritats, el poble i tal vegada veíns d´altres poblacions pròximes per vore passar els monarques.

Rei. (Medina del Campo 1396- Nàpols 1458). Conegut amb el sobrenom de Magnànim. Era Alfons III de València, qui va regnar des de 1416 fins la seua mort en 1458. L’any 1419 va haver un plet entre La Sénia i «Vilanaroç» que va guanyar aquella població pel mèrit del seu síndic Jaume Linyà. El de Vinaròs, Pere Forner, va dur les de perdre, encara que el Rei Alfons V, a qui ben bé el nostre poble li pot agraïr que li diguessen el Magnànim, va tenir a bo no carregar-nos els costos de l’esmentat plet. (E. Bayarri: «El Llibre de Privilegis de la Vila de Ulldecona». Tortosa, 1951). A l’any següent, serà la carta escrita pel mateix Rei a sa mare el 19 d’abril de 1420 durant l’estada de quasi vint dies del monarca Alfons a Vinaròs, el que ens dóna idea de la importància de les nostres drassanes a fi de recollir pertrets per a la seua flota, en destí cap a Sicília. «Por carga de la expedicion de mi passatge sobrel qual he scripto a todos los Comtes barones cavalleros e otros qui me han profierto acompanyar assin mismo todos los patrones de naves galeras e otras fustas armadas que sean aqui priestas por tal que pueda meter en execucion mi partida como de cadaldia arriban de los sobreditos a los quales me conviene dar orden de spachamiento e apartarme seria causa de gran turbación e retreheria los que se aparellan venir prestamente con mi. Porque notificando vos aquesta mi intencion vos suplico humilment que me hayades por scusado por quanto no soy ido a vos en aqueixa villa segund por vuestra letra me es estado notificado. E que sia de vuestra mercé, prendiendo aquesto en paciente venir a la villa de Ulldecona en la qual sere con vuestra senyoria e parece que sian dos caminos el uno por Orta e Tortosa e este es el más plano e poblado e el otro es por Peñarroya e Benifaçà e aqueste es segund se dice mas treballoso. Vuestra senyoria elegira el que plazient la sera suplicando a aquella que por el portador de la present me avise del camino que tindra e del tiempo de su venida. E si cosas algunas muyt cara e muy amada madre e senyora vos son plazientes scrivit mende car yo las cumpliré de buena voluntat. E sia todos dias vuestra guarda la Santa Trinidad. Dada en el lugar Vinalaroç dius nuestro siello secreto a XVIIII dias de Abril de anyo de la natividad de nuestro senyor M.CCCC.vint. Rex Alfonsus».

Magatzem on es guardava la sal que provinent de les salines de la Mata es mantenia per repartir després a uns 80 pobles de l’interior, com cita el botànic Cavanilles. En els llibres parroquials apareixen citats en diverses ocasions l’administrador del “Real Salero” o l’Interventor de la Sal. Borràs Jarque ens diu que va ser venut a un particular de Nul.les. Vejau la paraula Sal.