Categoría: Letra A

En la década de 1960 es va generalitzar l’emigració d’espanyols a Alemanya principalment i a altres països centreeropeus con Suïssa, Bélgica i Holanda que llavors tenien un nivell de vida molt més alt que el que tenia l’Espanya franquista. Vinaròs no va ser alié a aquest fenòmen i també va estar representada per un bon grup de joves. Francesc Balada Castell va emigrar amb tota la seua familia i pel seu nivell destacat enviava cròniques des de Frankfurt relatant les reunions i ambient que regnava llavors entre ells.

De la seua important fàbrica de ceràmica del Comte d’Aranda dels ss.XVIII i XIX es conserven a la nostra ciutat valuoses mostres en els sòl i sòcols de l’ermita i dels altars laterals de l’Arxiprestal, amb símbols i anagrames dels antics gremis. Com també algunes famílies pudients de la població encarregaren alguns objectes en diferents èpoques, queden bones mostres en col.leccions particulars (plats d’engany, plaquetes, figures, etc).

A mitan segle passat eren cinc les grans fàbriques alcoholeres existents, totes elles amb les seues altes xemeneies que donaven un aire industrial a la panoràmica de la nostra població. Totes elles fabricaven alcohol etílic per a l’exportació i fàbriques menudes d’aiguardents locals i comarcals. UNIÓN ALCOHOLERA: Estava situada molt prop de la plaça de bous i el 25 de setembre de l’any 1906 va ser destruida per un incendi provocat per un raig. Borràs Jarque, quan el descriu, diu que estava situada «cerca de la plaza de toros, sobre las rocas que interrumpen la playa de dentro del puerto». Va ser llogada a Vañó Hnos. a l’abril de 1916 i es produien diariament uns 40 Hl. d’alcohol. Sobre aquesta fàbrica es va construir, als anys vuitanta, el «Edificio Puerto». La de la sortida del carrer de sant Francesc o Avinguda de Castelló, perteneixia, a començaments de segle, a Frederic Vañó, ric propietari de mines de carbó a Xert, Boixar i Fredes.
A l’abril de 1916 es traslladen 10.000 sacs d’arròs des del Molí Carsi a la fàbrica de Frederic Vañó per a produir alcohol. Aturada durant uns anys va tornar a funcionar al gener de 1922. Posteriorment passaria a mans de Primo Redó. Aquesta fàbrica es va convertir en els anys cinquanta en fàbrica de llevat (FEDESA). Va ser enderrocada totalment a finals de setembre de 1996. L’alcoholera propera a l’estació del ferrocarril, que fins el març de l’any 1929 era propietat dels fills d’Aleix Querol, a partir de la data fou de Francesc Alifonso, d’Ulldecona, i als anys trenta i quaranta, fabricava i oferia sabó de la seua marca i carbonet de pinyol («carbonilla de orujo»).