Va nàixer com a tal carrer retolant-se amb eixe nom en gener de 1966 i va des de la Plaça de Bous al carrer de sant Francesc (antiga muralla liberal). Segons diuen les Trobes de Mossèn Jaume Febrer, molt poc credibles, va ser Raimundo d’Alòs qui va poblar Vinaròs. Eixe personatge segurament no va tenir res a vore amb el nostre poble. Sols el fet de ser Vinaròs un empori del vi des de l’Edat Mitjana va fer suposar que Vinaròs volia dir «Vinya d’Alòs», creant eixa confusió en que van caure els nostres historiadors, com Rafels Garcia, Borràs Jarque i mossèn Milián, encara que molt anteriorment es creés l’escut parlant de la nostra Vila, amb un cep i una ala, amb poc fonament històric. Pura llegenda. Ben clar ho deixa escrit Almela i Vives en el seu article «Vinaroz, clarísima ciudad». (Vide id.)
Ajudantia militar de marina
Apareix citada al 1808. El 23 de juliol de 1840 ja es va demanar a les Corts de la Nació que l’Ajudantia es convertís en Comandància en atenció al gran nombre de vaixells que acudien al nostre port. Per fi l’antiga Ajudantia Militar de Marina es va transformar en Comandància Militar en 1890 gràcies a les gestions del Diputat Provincial vinarossenc Josep Ràfels Garcia i va retornar a Ajudantia una altra vegada en 1898. L’últim comanant fou Bertomeu Malpica i el primer Ajudant d’aquesta segona època va ser Mariano Mateu (13 de març). Aquesta institució marítima que estava baix el comandament d’un capità de corbeta tenia com a missió la vigilància del mar, la venda del peix, mesurar les xarxes i documentar els vaixells, registre i control, etc. En 1921 es pretenia instal.lar en un pis de l’edifici de la plaça del Salvador (domicili de Leopold Querol i després Banc de València). Després de la guerra civil de 1936 va estar instal.lada en un edifici emblemàtic, llogat, ja derribat, tocant a l’estàtua de Costa i Borràs; el nou edifici es va construir en 1973. Tenia com a zona de comandament la compresa des de Cap i Corb fins al riu Sénia. Comptava per a realitzar les seues funcions amb el comanant del lloc, un auxiliar administratiu i quatre soldats marins. i com a material tenia una «patrullera» i diverses llanxes «Zodiac». Les ajudanties militars com a tals han estat transferides a la Diputació General de la Marina Mercant i posteriorment (des de finals dels anys 90) són edificis civils. AJUDANTS DE MARINA Amb graduació de Capitans de corbeta apareixen com a tals en la nostra ciutat, Fernando Tobar (apareix en 1866) i el ja citat en 1898 Mariano Mateu (1898); a Josep del Romero se’l cita en 1920, recordant-lo en les noticietes de la rev. San Sebastián; Joan Feliu Valero va permanèixer durant 18 anys en la nostra ciutat fins el gener de 1932 en que va ser substituït per Francisco Moneto Segovia, Alféres de fragata i Tinent d’Artilleria de l’Armada. Molt poc després el substitueix en el mateix any (març) Bartolomé Bauzá Sansó. Segueix un llarg període que desconeixem. Félix Ruiz Giménez va seguir i en març de 1950 trobem a D. Eduardo Guyatt Estrada, ex-capità de la Marina Mercant i formant part de la Reserva Naval activa substituit en març de 1957 per D. Leandro Blanes Cortés; després al Sr. Josep Maria González Quintana el va seguir D. Vicente Albert Ferrero. L’1 de juliol 1985 va cessar Cirilo Larrieta Chavarri. El darrer, Francesc Gutièrrez Bellido ja no residia a Vinaròs i emanava les seues disposicions des de Castelló. A l’abril de 1990 ocupava el càrrec el Tinent de Naviu Rafael Fernández Cartagena. El 9 de maig de 1993 es realitzava per part d’un suboficial i en presència d’uns quants testimonis la darrera arriada de bandera d’aquesta important entitat que havia servit a Vinaròs durant quasi dos-cents anys.
Aixalà Giner, Pedro
(Vinaròs). Coautor d’un llibre biogràfic sobre el cantant Antonio Molina. Publicat a principis d’any 2007.
Agustí, Travessera de Sant
V. Carrer de Sanfon.
Agramunt, Carrer de
Vide c. Convent.
Agents consolars
Entre 1880 – 1890 apareixen diversos personatges vinarossencs que ostenten el títol de cònsols, vicecònsols i Agències Consolars. Vide Vicecònsol.