Categoría: Letra A

Vegeu Club d’Aeromodelisme.

Cap a 1925 es deia de les Ànimes o dels Arrieros. En 1842 se li va canviar el nom durant un temps per el de Pescadors. Aquest carrer va nàixer per la necessitat o conveniència de tenir un lloc, similar al del barri marítim de Valencia, conegut ara com de Nazaret, però que en el seu origen, en 1720, va començar a funcionar con “Lazareto o Llazaret” (d’aquí el nom canviat o rebatejat per error com de Nazaret), i que era on s’obligava a passar la quarantena tots els marins que eren portadors de patent bruta i desembarcaven malalts per pestes (tifus, còlera, etc.). Anteriorment al naixement d’eixe barri d’apestats, estaria vigent pel mateix motiu el conegut com l’hospital dit “de la Illeta”. La idea de l’existència d’un “cementeri” d’apestats que adueixen historiadors locals com Ràfels Garcia, mossèn Bono, o Borràs Jarque és per tant incorrecta.

Antic raval el nom del qual es en el segle XVII. Llavors es deia raval de l’ Escurial i de seguida va prendre el nom en que s’ha conegut: amb el nom d’arraval de l’Àngel. La seua festivitat la celebren gojosament els seus veïns i també els membres de la policia municipal que tenen el Sant Àngel de la Guarda com el seu patró. La denominació ja apareix en els diferents padrons de riqueses de 1754, 1783, 1811, 1820 i 1824. En 1842, però, se li va canviar el nom durant un temps pel de carrer del Mar. En 1884 se li volia posar el nom d’Ayguals d’Izco perquè en ell havia nascut l’escriptor i l’acord no va prosperar, fins a 1890. Eixe nom el duria durant les posteriors èpoques lliberals o republicanes, (finals del segle XIX), així com durant la guerra civil de 1936, alternant sempre amb el de carrer de l’Àngel; en una escriptura de l’ any 1932 es llig textualment: «Calle del Mar, antes del Angel, hoy Ayguals de Izco”. A la punta del carrer es troba el que s’anomena «La Illeta», per ser una illa de cases molt menuda.(Vide id).

Nomenat antigament raval «del Santo Angel Custodio». Apareix ja en 1661 quan comencen a fer-se els ravals de fora del poble primitiu amurallat en l’aprovació dels establiments del Justícia com «suburbio apellato Angeli Custodis» o «suburbio sive arraval dicto de l’Angel» (1671),… «situs extra munias praesentis Villae Vinarosii» (situat fora dels murs de la present Vila de Vinaròs). En 1842 es deia de l’Angel i se li va canviar per carrer de la Mar durant un parell d’anys. Com allí havia viscut l’escriptor vinarossenc Venceslao Ayguals d’Izco, se li va voler dedicar en 1884 a proposta del síndic Sebastià Caballer, però l’acord no va prosperar. Finalment el nom d’Ayguals se li va posar a dit carrer en 1890, recuperant-se també durant la segona República.

Acció de guerra desastrosa per a la població de Vinaròs. En l’acció desgraciada de l’Atac d’Alcanar, un grup de joves vinarossencs van anar a socòrrer els canareus que estaven setiats pels carlins a la seua església i campanar. Ramon Cabrera, qui comanava els carlins, no va desaprofitar l’ocasió i va deixar morts en el camp de batalla seixanta dos o seixanta tres vinarossencs, segons diferents versions. Fou una terrible acció de guerra civil en que van morir en anar a ajudar als canareus que sofrien un atac del general carlí Ramon Cabrera el diumenge 18 d’octubre de 1835. Els canareus es defensaven, tancats a l’església i campanar. La notícia la van fer arribar a Vinaròs i acabada la missa, a la qual assistia el Batalló de la Milícia Nacional, es va donar l’ordre de canviar l’uniforme i preparar-se per a les armes. El Batalló es va situar a la vora del Riu Sénia. El propi Ramón Cabrera ho referix així: «(…) El enemigo se hallaba a tiro de fusil del pueblo formado en masa y con las guerrillas desplegadas, continuando la marcha, arma a discreción y paso de carga, creyendo sin duda aterrarnos con el toque de ataque que se oía de sus cornetas y cajas; y mandé adelantar las fuerzas al paso redoblado con orden de secundar mis movimientos de carga. Hizo alto la columna y rompió el fuego su guerrilla, y nosotros avanzamos sin contestar hasta que hallándonos a medio tiro de pistola, mandé armar la bayoneta, y a la voz de «Viva el Rey» se dió la carga; me metí en medio de la masa, la dispersé, entró el desorden i siguió la fuga; llegó la reserva, se les persiguió en todas direcciones, y sobre 100 fueron las víctimas que, despreciando la voz de «cuartel», quedaron en el campo de batalla. (…)».

Els noms dels vinarossencs morts van ser escrits en lletres orlades d’or al saló de sessions de l’Ajuntament; al carrer del camí d’Alcanar se’l va denominar des de llavors carrer del «Màrtirs d’Alcanar»; Tots els anys, des de 1839 es celebrava el seu aniversari fins que deixà de fer-se al 1902, però els noms orlats de l’Ajuntament permaneixerien molts més anys. Ràfels Garcia vacomposar el llarg poema titulat «Muerte, Lauros y Gloria» glossant la malaurada gesta en honor dels caiguts en dita acció de guerra. Al menys una làpida amb els noms es deuria manar fer per les autoritats per recordar aquets fet històric.

La llista dels morts era:

Joaquin Ayguals Izco	Domingo Roca Mollet
José Mª Julián Borrás	Agustín Bonastre Pauner
Juan Ballester Pons	Ramón Morezo Frexes
Antonio La Rosa Castellón	Juan Bta. Quixal Batiste
Salvador Egea Giménez	Vicente Mundo Piñana
Isidro Adán Lafuente	Antonio Castell Ximeno
Damián Delmás Gombau	Salvador Zaragozá Albella
Vicente Sales Zaragozá	Joaquín Tauró Gascó
Manuel Gisbert López	Carlos Forner Lacruz
Antonio Balagué Ferrer	Bartolomé Mayó Sirés
Francisco Costes González	José Portalés Miralles
Juan Bta. Julbe Llopis	Juan Bta. Pascual Mateu
Antonio Gombau Bordes	Guillermo Doménech Batiste
Pedro Doménech Gascó	Agustín Nicolau Gimeno
Federico Cros Mateu	Sebastian Ag. Roso Gombau
Agustín Cros Mateu	Fco. Anselm Banasco Corrau
Domingo Esparducer Escuder	Agustín Juan Piñol
Pedro Borrás Ferrer	Cristóbal Ortiz Rabasa
Francisco Martí Juan	Vicente Borrás Ferrer
Bautista Juan Gasó	Bautista Surió Also
Juan Roig Portals	Sebastián Mollons Bordes
Miguel Bayerri	Francisco Pallarés Reguart
Vicente Belete Roig	Agustín Miralles Chaler
Agustín Comes Giner	Wenceslao Ayza Ramos
Juan Bta. Persiva Ferrando	Juan Bta. García Lluch
Agustín Subirat Fontanet	Francisco Lluch Miravet
Ramon Riera Borrás	Francisco Escot Bordes
Agustín Safon Roure	Domingo Juan Piñol
Agustín Blanchadell Piñol	Agustín Gimeno Corrau
Isidro Ramón Pugal	Juan González
Tomás Zaragozá Albella

President de l’Ajuntament que está al cap d’un municipi. Aquest càrrec va substituir a l’antic de Justícia que va perdurar des de la baixa edat mitja fins 1710, amb l’adveniment del primer rei borbó, Felip Vé. Els alcaldes de Vinarós durant tots eixos anys han estat els següents:

ADVERTÈNCIA. Des dels primers temps de la Reconquesta fins l’any 1710 vegeu EL CÀRREC de: JUSTICIA.

1710 Joan Baptista Febrer de la Torre

1710 Francesc Trifú. Alcalde accidental

1716 Josep Covarsí1775 Francesc Escrivano

1777 Francesc Esteve, advocat

1779 Tomàs Piera1780, 81, 82 Francesc Escrivano

1783 Josep Pons Roger

1789 Pere Pons

1789 Agustí Esteller

1790 AntoniTarragó

1791 Francesc Lluís Julian

1794 Jaume Miralles, advocat

1795 Francesc Lluís Julián

1797 Josep Jordà

1798 Manuel Escribano

1799 Josep Pons Roger

1808 Silvestre Gassó

1809 Ignasi Lazcano Gusmán i Joaquim Cervera 1. (abril)

1810 Pasqual Soriano

1811 Sebastià Covarsí Miquel Vallés (set.), Joaqu. Aragó (octubre)

1812 Joan Bta. Genovés (document signat com Alcalde Major i pel notari Andrés de Vera el 28-VII)

1812 Manuel Febrer de Pedro

1813 Salvador Forner. Francesc Antolí Esteller (setembre)

1814 Josep Miralles i Pasqual Febrer

1815 Francesc Costa1816 Francesc de Paula Mayó

1817 Sebastià Forner, advocat

1818 Maties Gil1819 Salvador Forner, advocat

1821 Salvador Zaragozà1823 Andreu Reclús

1833 Francesc Escribano

1837 i 1838 Agustí Uguet i Josep Olmet

1839-40 Wenceslao Ayguals de Izco

1840 Agustí Ballester i Wenceslao Ayguals 1. (setembre)

1842. Donato Manso

1843-44 Josep Joaquim Meseguer

1844 Nicolau Ballester

1844 Joan Francesc Forner

1846 Francesc Cabadés

1849 Joan Bta. Verdera

1850 Agustí Ballester

1851 Josep Galiana

1851-52 Agustí Ballester

1853 Joaquim Ribera

1854 Josep Galiana, Fernando Zanón i Joan Uguet (octubre)

1855 Domingo Adell, Josep Gil i Joan Uguet

1856 Joan Uguet, Josep Joaquim Meseguer, Francesc de Paula Mayó

1857 Cristòfol Grande i Juan Bautista Rico

1858 Francesc Adell, Cristòbal Gaudí i Estanislao Uguet

1859-62 Estanislao Uguet1863 Isidre Banasco (un dia). Josep Ràfels García

1864 Antoni Sorolla

1865-66 Baptista Agramunt

1867 Josep Ràfels García

1868 Demetrio Ayguals de Izco

1869 Domingo Adell

1870-73 Demetrio Ayguals de Izco

1873 Ramon Frexes Meco

1874 Antoni Verdera

1875 Salvador Masdemón

1876-1883 Joaquim Santos Ibarra Guinart

1884 Antoni Esteller, Melquíades Forés i Josep Safon Duran1885 (Josep Escribano Ballester). Angel Dozal

1887-88. Angel Dozal1888 Esteban Cros Mateu

1890 Agustí Safon Duran1891 Francesc Roca Ribera

1893 Josep Chavarria i Felip Ferrer Flos

1895 Sebastià Daufí

1898 Julià Sanz Roso

1899 Sebastià Daufí, Leopold Querol Vives i Antoni Verdera