Categoría: Letra B

(Illueca (Aragó)-1328-Peníscola,1422). El Cardenal Pere de Luna va ser nomenat llegat pel Papa Climent VI en Fondi en 1378. Anteriorment, com canonge de Sogorb, ja tenia relacions amb la nostra província i regió. Vinaròs va estar baix el poder temporal del Papa Luna durant el seu manament en Peníscola. Comptava amb l’amistad de Sant Vicent Ferrer, i de Climent Çapera, al qui nomenaria rector de Vinaròs. En l’ermita de la Misericòrdia es conservava un silló que la tradició considerava del Papa Luna, i que va desaparèixer en la guerra civil de 1936. Per la proximitat i relació del nostre poble amb Peníscola ens fa pensar en les moltes vegades que el Papa, en els seus trajectes, passaria per Vinaròs.

 

Vide (Plaça) Jovellar.

Nom de carrer donat en honor del famòs Papa Luna, a la primera travessera de l’esquerra de l’Avinguda de Saragossa, dalt del «desvío». Pràcticament és un camí antic asfaltat, i que es dirigeix cap a l’Escorxador Municipal i Hospital Comarcal.

Durant algunes festivitats es porten a terme per part de la litúrgia de l’Església algunes cerimònies de benediccions. Són típiques i incardinades eb la tradició vinarossenca les següents: Benedicció del Terme. Es feia per la festa de Sant speci en la processó que es feia fins la Creu que estava sortint a la carretera de Morella. (Vide Creu de Sant speci) i ara es fa a l’Ermita el dia de la CAMBIARues. Benedicció del Mar. Es realitza el dia de Sant Sebastianet. Altres benediccions més comuns als altres pobles es realitzen en festivitats CAMBIARues com la benedicció d’animalets per sant Antoni Abat, de caramels per Sant Blai, de roses per Santa Rita, de la cendra pel Dimecres de id., de vehicles per Sant Cristòfol, etc.

Nom amb que es va designar un nou carrer format per la perllongació del carrer de Don Quijote en sessió de l’Ajuntament del dia 19 de desembre de 1995.

(Barcelona, 1876 – 1936). Escriptor. Poeta verdaguià. Borrás Jarque el cita (pàgina 487) com autor del preciòs Himne a Sant Sebastià, “Patria y Fe”. Va publicar Composicions Eucarístiques (1922), Sang tortosina (1922), El mártir de l’Eucaristia (1926, drames), Or a les brases (1933) i l’assaig Els sants pares (1927).