Categoría: Letra B

Càrrec municipal similar al d’alcalde, però que coexistia i seguia al del Justícia. En 1577 era Batlle Rafel Morell, succeint a un altre anterior. En gran part del segle XVII ocupava el càrrec Joan Baptista Gavaldà. En la relació que fa el Pare Panes de la fundació del convent de Sant Francesc es llig: “Con esto, y el beneplacito de la Villa, y Clero, año de 1643. a 14 de Enero, dia en que nuestra Orden reza del dulce nombre de Jesús, se tomó la possessión pacifica, assistiendo el Justicia, y Baile, y grande concurso del pueblo, con notable regozijo, y aplauso”. En 1716 es citat Josep Berthomeu com a lloctinent de Comanador i “Bayle” al mateix temps.

(Vinaròs, 21-III-1923 / 9-XII-2004). Marí mercant i Pràctic del nostre port durant més de 25 anys. Autor d’una sèrie d’articles publicats al setmanari local “Vinaròs” i “Crònica de Vinaròs”, amb el títol genèric de “Nuestras costas” i que es van recollir després en el llibre “Memorias de un marino vinarocense”, que va presentar l’Editorial Antinea el 2 de juliol de 1998. Va morir sis anys desprès, als 81 anys.

(Vinaròs 3-I-1919 – 5-IV-2007). Únic vinarossenc supervivent del camp d’extermini nazi de Mauthausen, on havien mort sis paisans nostres . Va relatar les seues vivències en articles publicats al setmanari “Vinaròs”, baix el títol genèric de “Rememorando” (2-X-1993) i specif: “Estalla la II Guerra specif” (8-III-1997). Resident a Cette (França), passa llargues temporades a Vinaròs on resideix la seua filla Rosalin. L’1 de juliol de 2000 presenta per fi reunides en un interessant llibre les seues memòries baix el títol “El sol se extinguió en Mauthausen. Vinarocenses en el infierno nazi”, amb pròleg d’Alfred Giner Sorolla. La Caixa Rural li concedí el premi “Alé Vinarossenc” el 24 de juny de 2001. L’Ajuntament també li va concedir la medalla d’or de la ciutat en abril de 2004. L’Editorial Antinea també va presentar el seu llibre “Mariner del Maria Rosa” sobre la nau amb veles del seu pare, en març de 2007.

El 5 de maig es va col·locar una Pedra de la Memoria (Stolpersteine en alemán, pedra de topar, per a parar-se, mirar i recordar) davant de la casa de Francisco Batiste Baila.
El projecte Stolpersteine, de l’artista alemany Gunter Demnig, és una iniciativa que es tradueix ja en més de 75.000 “pedres de la memòria” en 20 països. Es tracta de xicotets blocs de ciment gravats amb les dades de la víctima, és a dir, el seu nom, data de naixement, dades de la deportació i data de defunció o alliberament. Es col·loquen en el sòl en memòria de les víctimes del nacionalsocialisme (jueus, homosexuals, presos polítics o membres de les Brigades Internacionals) entre els anys 1933 i 1945. Es tracta de xicotetes peces de ciment en forma cubs amb un format de 10x10x10 centímetres. En la seua part de dalt, la que es pot veure i llegir i que aflora a l’exterior, porten incrustada una placa de llautó, també de 10×10 centímetres, en la qual es poden llegir gravats les dades més destacades de la persona que es commemora. Se situen al carrer, entorn dels edificis on vivien o treballaven les víctimes dels nazis.
E.F. (2023)

Vinaròs col·loca una “pedra de la memòria” davant de la casa de Francesc Batiste Baila

Setmanari local de tendència republicana, publicat el 1887. S’autodefinia com “Semanario democrático”; fundat per l’alcalde militar Angel Dozal. Estava dirigit primerament per Francesc Miralles García durant molt poc temps i després per Sebastià Flors Miralles. Finalment el va dirigir Vicent Luciano Broch. Va publicar 37 números, apareixent el primer el 25 d’agost de 1887 i el darrer el 20 de maig de l’any següent. Era el seu impressor el popular Joan Botella Carbonell, ja conegut com a director de “El Mediterráneo” i altres.

Existent aquesta entitat militar nº 50 ja al març de 1882, segons documents, va quedar suprimida al gener de 1927, segons noticia que publica la revista “San Sebastián” de 23-I-1927. Residien en aquell moment a Vinaròs els Comanants Noboa i Moreno; els Capitans Martí, Torres, Bueno y Martín i els Tinents Buj, López i Villalonga.

Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 26 del Lloctinent de Justícia de 1647. Vegeu Devesa dels Fruytals.