Caseta molt menuda per caçar al filat. Garrofer o refugi per caçar a la parança o parany. Barraca de pedra en sec: Caseta rústica construida de pedra, de forma quadrada o circular, amb falsa volta; també es coneix com caseta de volta.
Barraca
Barono, Puig de
Nom amb que es coneix una de les partides de terme de la serra de l’ermita, on es troba també l’antic pou, fet a cel obert, de Barono, abandonat com quasi totes les finques del voltat per l’escàs rendiment econòmic, però que tenen els seus propietaris, alguns canareus i altres vinarossencs.
Barona, Maria
Nom popular amb que es coneixia un dels personatges típics de venedora de cacaus torrats i tramuços. Ella va crear en 1947 la costum de la colònia vinarossenca de Barcelona de repartir al final dels actes religiosos, ramets de timó i romer que va dur expressament des de la serra de l’Ermita de Vinaròs. El seu nom real era Agustina Pablo Pascual, i va morir en juliol de 1964 a la edat de 76 anys.
Baroja i Nessi, Pio
San Sebastián, 1872-Madrid 1959), Escriptor, novel.lista basc, que formà part de l’anomenada Generació del 98. En la primavera de l’any 1930 Pio Baroja va viatjar en auto per les terres del Baix Aragó, del Maestrat i València. A les seues novel.les sobre les guerres carlines com «La venta de Mirambel» o «Los confidentes audaces» cita a Vinaròs de passada. En el de «Los confidentes audaces» parla molt de Morella i posa en boca del protagonista el seu trànsit per la nostra ciutat: «Estuve quince dias en Valencia esperando la carta de Don Cayo y cuando la recibí me embarqué en el falucho la Virgen del Grao, mandado por su patrón José Catalá, y fui a Vinaroz y de Vinaroz en una tartana a San Mateo». Cal recordar també que en aquells anys hi havia a Vinaròs un servei de carruatges i tartanes a l’estació de ferrocarril «O donde convenga» del llavors popular Català, conegut més pel renom de «El Torro».
Baroja i Nessi, Ricardo
(San Sebastián). Pintor, especialitzat en aiguaforts. Escriptor. La seua estança a Vinaròs va ser recordada pel seu caràcter amable per molts vinarossencs de la seua època. Va escriure en part a Vinaròs el seu llibre “La Nao Capitana” que va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura en 1934. El motiu de la llarga estada fou en part per la reparació en les drassanes “Astilleros Sorolla” del vaixell d’uns amics, el “Trinidad Parodi”, en el que viatjava com a convidat amb la seua esposa. Aquesta era americana i fumava, cosa que llavors feia xocar molt al sexe femení local de l’època. De caràcter molt obert i afable, Ricardo va fer aquí moltes amistats, entre elles el vinarossenc Manolo Bover Pastor, el qual després va ser invitat a anar a Madrid a visitar-los coneixent allí el seu famòs germà Don Pio, i el seu nebot, Julio Caro Baroja, també escriptor molt afamat. El llibre que Ricardo va escriure, va ser redactat en part en la Pensión Torres, lloc on estava hostatjat el matrimoni. Alguns homes grans vinarossencs recordaven que sent xiquets es tiraven sotes a l’aigua dins del port des del vaixell que ells anomenaven de «Pio Baroja”. Eixos records estan recollits en part del que va els va escriure Miralles Selma al setmanari “Vinaròs”.
Barnadas, Antoni
Duc de Sedaví, Comanador de Vinaròs i Benicarló a finals del segle XVIII, qui tenia per lloctinent a Guillem White, del comerç, el qual havia près possessió del seu càrrec el 1791.