(Sevilla, 1823-Madrid 1885). Escriptor i polític. Periodista, del diari de Castelar, republicà federal. Després de la revolució de 1868 va ser diverses vegades diputat i el 1873 es va posar al cap dels insurrectes cantonalistes de Càdis. Retuda la plaça es va refugiar a França. Va viure desterrat a la nostra ciutat i també va ser Diputat a Corts pel Districte de Vinaròs en maig de 1873, per haver estat elegit per majoria. És l’autor de «Primer Diccionario General Etimológico de la Lengua Española», que consta de cinc grans volums de tamany foli, editats per Establecimientos Tipográficos de Alvarez Hermanos. Calle de San Pedro, 16, bajo», any 1883. Borràs Jarque també el cita en la seua Història de Vinaròs, (pág. 415) i diu del seu diccionari que és de molt poc mèrit. Diverses famílies adinerades de Vinaròs eren posseïdors d’aquest espectacular diccionari. Barcia té a Huelva dedicat un carrer. (Vide Arnau Vallina, Joaquim, en “La primera república y el distrito electoral de Vinaròs. 1873”. en el butlletí del CEM, nº 3, juliol-set. 1983).
Barcella
Mesura per a àrids util.litzada al País Valencià, a les illes Balears i a les nostres comarques, fins a Tortosa. A Vinaròs s’ha seguit util.litzant fins els nostres dies per a mesurar les olives i dur-les al molí a moldre: quaranta barcelles conformaven una molta o «parada», és a dir, aturada de les màquines, les quals donaven com a producte uns 100-125 litres d’oli.
Barceloneta, La
Nom popular d’un grup de cases amb pati interior situat a la plaça de sant Antoni. A principis de segle es trobava allí el molí d’arròs, pinsos i farines conegut amb el nom de Molí dels Patrons o de de Sant Sebastià, amb molta activitat per estar prop del port i portar-se allí els sacs d’arròs per descrostar. Anteriorment, en el seu origen (1805), seria molt probablement residència-caserna d’oficials militars, ja que les cavalleries tenien els corrals molt prop, darrere del Teatre Municipal, en la façana que recau a la platja del Fortí.
Barceloneta
Barri marítim de Barcelona, d’uns 2.000 habitants, on van emigrar molts vinarossencs des de mitan segle XIX i començament del XX, la majoria d’ells mariners i no massa afortunats, que havien de buscar altres mitjos per guanyar-se la vida, donada la gran crisi agrícola produida des de finals del segle passat. Precisament el carrer dedicat a Vinaròs que hi ha a Barcelona, es troba en aquesta emblemàtica barriada.
Barcelona, Carrer de
Nom donat en 1842 al carrer de sant Cristòfol i que va perdurar sols durant dos anys.
Barcelona, Avinguda de
Nom donat a l’eixida nord de la població des del carrer del Pont fins la Carretera Nacional 340 en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965.