Categoría: Letra B

(Vinaròs, 30-IV-1950). Doctor en Història Antiga de Grècia i Roma per les Universitats de Freiburg i Eichstätt (doble doctorat). Membre de la Real Acadèmia Espanyola de la Història des de desembre de 1995. Barceló és un exemple de la «fuita dels cervells» d’ Espanya cap a altres nacions. Premi Heisenberg d’ una investigació, lliure de docència, durant tres anys. De xiquet, Pedro va assistir al Col.legi Sant Sebastià i després a l’Academia Vidal, on va aprendre el francés del professor Agustí Comes. Les seues tesis doctorals primer en la Universitat de Freiburg (1980), tracten sobre «Política exterior de l’Imperi Romà durant la dinastia de Constantí el Gran» i la segona en la Universitat de Eichstätt (1986), sobre les «Relacions de Cartago amb la Península Ibèrica», per supost escrites en alemany. El doctor Barceló està casat amb Marianne Hauptle, també doctora, a la qual va conèixer en Grècia, i que havia fet la seua tesi investigant en els Arxius de l’Antic Regne de València les relacions comercials del blat en els segles XIV i XV i coneixent, per tant, sobradament, la nostra comarca, Morella i el nostre idioma. Tenen dos fill, Alexandre i Felip. Pedro domina el grec, llatí, alemany, francès i anglès. Ha sigut ja catedràtic a les universitats de Friburg, Heidelberg i Eichstätt, Augsburg, Erfurt i actualment en Potsdam (Berlín), una de les de més categoria d’Europa.
Té publicats més d’una dotzena de llibres -alguns traduits a diversos idiomes i altres com a llibres de text- i més de cinquanta articles en revistes especialitzades de tot el món. Ha donat conferències a Roma, Nàpols, Zurich, Johanesburgo, Pretòria, Ciutat del Cap, Sofia, Madrid, Barcelona, Sevilla, Murcia, etc. Ha donat també un curs de Doctorat de dos mesos i mig de duració a València. El Doctor Barceló té publicades les següents obres: «Karthago un die Iberische Halbinsel vor den Barkiden» (Antiquitas Reihe 1, 37) Bonn 1988, 44ss; «Beobachtungen zur Entstehung der barkidischen Herrschaft in Hispanien» en VIII International Colloquium: Punic Wars. Background, Evidences, Consequences, Antwerpen 1988, Studia Phoenicia 1989; «Notas sobre la presencia griega en el Litoral Hispano«, Conferencia an València el 3 d’abril de 1992; en 1998 li publiquen a Munich la seua obra sobre Anibal, la qual va ser presentada dos anys després a Vinaròs un tant modificada l’1 de setembre de 2000, davant un nombrós públic que omplia la plaça del Cardenal Tarancon, junt a la Caixa d’Estalvis Caixa Rural, Caixa Vinaròs, que va patrocinar l’acte cultural, amb actuació especial d’un quartet, una soprano i del vinarossenc Carles Santos qui va interpretar un fragment de la seua obra “La Pantera Imperial”. Aquest acte davant dels seus conciutadans va ser extraordinàriament emotiu. L’any 2001 va presentar a l’Auditori Municipal el segon llibre que li publicà també Alianza Editorial, “Breve historia de Grecia i Roma” (17 de novembre). El 24 de juny de 2002 la Caixa Rural – Caixa Vinaròs, li va concedir el guardó de l’Alé Vinarossenc. En juny de 2003 el músic Carles Santos estrena a Sagunt l’obra “Lisístrata” amb text de Pedro Barceló.

  

 

 

(Vinaròs, 1960). Professor de Música. Resident a Helsinki. Nascut al carrer de sant Vicent un 28 d Octubre de 1960 és germà del Professor Pedro Barceló. La seua família es va traslladar a Alemanya buscant aprofitar al màxim els estudis del germà gran que els prometia molt bons, com així ha sigut. Francesc, son germanet, que va anar-se’n d’aquí quan tant sols tenia dos anys, va estudiar en Alemanya. El primer curs que va anar a l’escola com sols entenia el valencià no va dir en tot el primer mes ni una sola paraula: s’havia quedat com a mut. Després del batxillerat, pels seus contactes amb gent jove en campaments juvenils alemanys i francesos i de estades amb xiquets deficients mentals, es va inclinar per estudiar Educació Especial, en contra dels desitjos de la seua família. Va fer els estudis en Uberlingen (Konstanz), presentant la seua tesi en 1985, sobre «Desenrotllament de la moralitat en el xiquet» (preferentment en l’infant autista i en l’aspecte psiquiàtric en el que no existia bibliografia). Francesc és un autèntic políglota: parla perfectament alemany, francès, anglès, finlandès i el castellà. El valencià l’entén perfectament però no s’atreveix a parlar-lo seguit; de quant en quant solta frases fetes o xocants que sent dir a sa mare. Els seus contactes en Vinaròs no els ha perdut mai ja que periòdicament ha anat venint. Ara, per raons de donar cursets i conferències en la mateixa Alemanya, Leningrad, (Russia) Escocia (Anglaterra) i estar un curs complet a Helsinki (Finlandia), va quedar-se definitivament allí com a professor d’Educació Especial, investigant la teràpia musical, es a dir, l’influència de la música en els xiquets deficients mentals. Destaca el professor Barceló l’enorme distància que hi ha en aquest aspecte entre l’ideal i la realitat, que al final es queda en rutina, rutina, rutina… Per això s’investiga fins trobar un punt de llum. Abans molts xiquets que presentaven problemes d’eixe tipus els mateixos pares els amagaven i se’ls tenia a casa tancats, sovint per vergonya. Ara s’estudien cas per cas. S’investiga constantment. En xiquets grans i menuts, casos vertaderament de psiquiàtrics, d’infants impossibles, agresius, de manicomi, etc. Tractar-los sempre bé, sense pegar-los mai. En dos ocasions se li han mort alumnes per fallides del cor i casos epilèptics. Es fa treball en conjunt amb metges de tot el món, escocesos principalment, sobre medicines homeopàtiques. Que moltes d aquestes investigacions es duen a la pràctica i com cada cas es diferent, fallen 99 vegades i sols una vegada surt bé, i aquella és la que produeix satisfacció.

Embarcació menor, generalment feta de fusta i utilitzada per a la pesca. Fins els anys vint es movien a veles, moltes eren de vela llatina, i des de llavors ja es van transformar radicalment en utilitzar motors; poc a poc es feien més grans i amb els motors més potents podien recòrrer majors distàncies. Així ens apareix en la revista “San Sebastián” de 20 de juny de 1926 la següent notícia reveladora:
“La importante casa S. Kurztisch de Barcelona que instaló el motor del pozo San Sebastián (Dos Vilàs) ha contratado con los Sres. Manuel, Don Joaquín y D. José Simó, Bta. Rochals y otros la instalación de Motores Diesel en sus embarcaciones para la pesca. La seriedad de la casa proveedora y buen funcionamiento de las instalaciones que llevó a cabo permiten asegurar la obtención de nuevos contratos contribuyendo a mejorar la industria pesquera y la economía local. Nuestro amigo D. Pedro Morales, de actividad y competencia reconocida, representante de dicha casa facilita cuantos detalles sean necesarios».A Vinaròs s’havien construit moltíssimes barques a les drassanes, no sols per al nostre port, si no per a altres poblacions costaneres. El màxim nombre i apogeu de barques es va aconseguir cap a 1956-1965, en que sobre un centenar omplien el nostre port, donant treball a més de vuit-cents mariners, configurant la indústria més potent i un nou reviscolament del port de Vinaròs en eixe moment i en eixe aspecte (1958); aquestes barques, construïdes quasi totes a Vinaròs i de fusta, tenen 3.905 cavalls i un total de 1.538 tones d’arqueig; en 1997 el nombre ha baixat a unes vint-i-tres barques que donen ocupació a un poc més d’un centenar d’homes dedicats a la pesca. Els noms de les principals barques en 1958 (86 barques, encara que pareix que alguna la repeteix, com la “Pepito”, que la cita tres vegades) ens el dóna Venanci Ayza en forma de poema:

“Vinaroz, puerto pesquero,
Industrial y agricultor;He aquí la lista enteraDe las barcas a motor:Son Venancio Sebastián,Marcos, Dolores, Pepito,Francisca Mundo, Mollet,Teresa, Joven Juanito,San Francisco, Montserrat,Martínez, Rosa Paquita,Rosa Carmen, Tio Paña,Mar de Plata, Margarita,Joven José, Vengadora,Tomás, Vicenta y Paquita,Maria Nieves Cabanes,
Antonio Llorach, Pepita,Jaime Pedra, Juan José,Rosa Primera, Rosita,Rosa Solá, Rosa Mari,Isabel, Joven Paquita,Torreblanca, Buen Amigo,Repastaor, Merceneta,Domingo Drago, Agustín,Carmen Cinta y Antonieta,Antonio Fábrega, Rosa,Tres Hermanas, Edelmira,Francisco Jesús, Mancla,Isabel, Joven Elvira,Concepción Roca, Francisco,Nieves Sanz, Joaquin Chaler,Joven Peral, Ocho Hermanos,Gilda, Maria Pauner,Maria Angela, Rosenda,Cinta, Joven Rafaela,Maria Josefa, Pepito,Teresa Gombau, Gabriela,Andrés Albiol, Raimunda,Domingo Drago, Manuel,San Francisco, Tres Marías,Rosa Obiol, San Gabriel,Maria Cinta, Agustín,Maria Dunia, Isabel,Cañero, Hermanos Gombau,Rosalía, Juan Manuel,Manuela Pilar, María,María Dolores, Pepito,Y, en fin, Joven EliseoCon Manuel y con Paquito.Y aquí terminan los nombresDe las barcas a motor.Dios las guarde del peligroY dé a su pesca, valor.
Els noms de les principals barques en un llistat posterior eren: Joven Esmeralda, Alample Tres, José Pauner, Flote, Playa Fortí, Turístico, Hermanos Drago, Ramonche, Concepción Roca, Ana Forner, Cañero II, Rosa Solá, Pepito, Antonia Anglés, Rio Níger, Popeye, P. Galiana, N. C. Cano, Nieves Sanz, Natividad, Montserrat, Merceneta, Maria y Angelita, Mª Josefa, Mª Angela, Mª Pilar, Lidia, La Aurora, José Febrer, Columbretes, J. Carmina, Diana Tª, Edelmira, Dolores, Antonio Llorach, A. Gombau, Mari Dunia, Joven Peral, Lázaro Rosa, José Pau, Arrogante, San Gabriel, H. M. Febrer, Francisco Ayza, E. Azul, Charpat, Azur, El Músic, Cinta, Cristóbal, F. Gilabert, Joven Emilia i Manuel (total 54). En l’any 2003 el nombre de barques ha disminuit a 30.