(Benicarló?. 1902). Fotògraf. Apareix actiu a Vinaròs al 1932. El seu pare Ramon Adrià Barberà, també fotògraf, era natural de Benicarló on havia fet una sèrie de postals al 1910 i en Vinaròs, també per eixa data, té algunes fotos signades amb el seu nom al davant i dintre de la mateixa foto, del Centre Republicà i del moll; altres tenen al revers un emblema d’estil modernista que diu: “Centro Fotográfico Vinaroz. Adrián Barberá Fotógrafo.- Operador, retocador. Platino”.
Barbena
Llinatge noble valencià amb casa solar establerta a Vinaròs. L’escut d’armes de la rama vinarossenca apareix tallat i primer d’argent amb la creu de Montesa, de gules, i segon d’or amb cinc paneles de sinople disposades en sotuer. (Vide Noblesa)
Barana
Vide Venta de Barana i Barranc de Barana.
Banys de Trompa
Vide Balneario Miramar.
Banys
És una costum inveterada la de prendre banys de mar a la que acudien antigament families adinerades dels pobles veïns i de Tortosa, principalment, però que a partir dels anys 60, amb el boom del turisme, coincidint també amb el desarrollisme, ha tingut una inusitada pujança.
Bandolerisme
Lacra social. Aquesta activitat va ser molt abundant i persequida durant els segles XVII, XVIII i XIX, i era deguda a l’estancament econòmic que es produïa a la nació després de les guerres. El 27 de gener de 1693 va ser apresat a les afores de Vinarós el bandit o bandoler Vicent Fabregat «de modo que puedo agora assegurar a V. Sª. queda esta quadrilla totalmente desecha”. (Arxiu del Regne de València. Real 594, fol. 168). El sargent Jacinto Piñol, a qui el 15 d’abril de 1810 se’l “racionà» amb 36 reals per a que amb 8 milicians ixquera a perseguir els malfactors que es dedicaven a robar pels camins. El fet del bandolerisme va ser la causa per la qual el Capità General Elio va manar partir les poblacions en barris en el període de 1818-1822. Vinaròs va quedar dividit en vuit barris que tenien un primer i segon alcalde cadascún, depenents de l’alcalde «major» i s’encarregaven de controlar els moviments dels seus veïns «vigilarán contra los vagos, ociosos y mal entretenidos: observarán a aquel número de vecinos que sean sospechosos por su conducta y sus ocupaciones, y si fuese menester les prevendrán que se les presenten todos los días: los visitarán en sus casas por las noches, y si no los hallasen en ellas averiguarán si faltan del pueblo, y si han obtenido Pasaporte competente para hacer alguna ausencia». D’aquesta època segurament és la cobla que diu:
«Señor Alcalde Mayor
ponga la vara bien tiesa
que los mozos de este pueblo
tienen muy mala «cabesa».»
A la vora del Montsià i mirant al mar, existeix actualment encara, el camí antiquíssim, com molts d’ells del temps dels romans, però anomenat més modernament «dels bandolers». Al nostre poble es dia també la dita popular: «Els collons de Marimón penjats a una estaca»; Marimón era un bandit originari de El Vendrell, el qual feia atracaments fins a les nostres terres en el segle passat. Un altre bandit molt famòs per les nostre comarques era Joan Pujol Fontanet, conegut per «Panxampla», nascut a Alfara de Carles, a la falda del Mont Caro a Tortosa. Una de les vegades va ser capturat en 1883 a Carcassona, França, sent extraditat pel jutjat de Tortosa. Les seues aventures i desventures apareixen sovint a la revista local “El Mediterraneo”.
«Señor Alcalde Mayor
ponga la vara bien tiesa
que los mozos de este pueblo
tienen muy mala «cabesa».»
A la vora del Montsià i mirant al mar, existeix actualment encara, el camí antiquíssim, com molts d’ells del temps dels romans, però anomenat més modernament «dels bandolers». Al nostre poble es dia també la dita popular: «Els collons de Marimón penjats a una estaca»; Marimón era un bandit originari de El Vendrell, el qual feia atracaments fins a les nostres terres en el segle passat. Un altre bandit molt famòs per les nostre comarques era Joan Pujol Fontanet, conegut per «Panxampla», nascut a Alfara de Carles, a la falda del Mont Caro a Tortosa. Una de les vegades va ser capturat en 1883 a Carcassona, França, sent extraditat pel jutjat de Tortosa. Les seues aventures i desventures apareixen sovint a la revista local “El Mediterraneo”.