Bandera del bany

Van ser instaurades per primera vegada a l’estiu de 1968 a les principals platges (Fortí,. Del Clot, etc) per avisar els banyistes del perill de la mar en certs dies, amb tres colors, verd, groc i roig, indicant des de cap, al màxim perill.

Bandera de la Vila

BanderaEl Museu Municipal conservava encara dins d’una vitrina la bandera que la llavors Vila va manar fer segons acord del Consell de 21 de juny de 1654, atenent a les grans personalitats que llavors visitaven la nostra població. Feta de damasc blanc i roig, porta els símbols de l’escut sobre una gran creu de Sant Andreu i les imatges de sant Sebastià i la Verge de la Misericòrdia, aquesta brodada amb fils de plata. Va ser restaurada a iniciativa dels “Amics de Vinaròs” perquè es trobava en molt mal estat de conservació. La restauració es va fer l’any 2001 però no es va retornar de València fins gener de 2003 per desidia del regidor de Cultura.

Bandera blava

Bandera_azulGuardons concedits per la Unió Europea a travers de la Fundació Europea de Mig Ambient, amb seu a Copenhague a les platges d’aigües més netes. Les nostres platges han aconseguit durant els darrers anys diverses «Banderes Blaves» per la qualitat de les seues aigües al temps de banyar-se. Des de la implantació d’aquest guardó s’han donat a la platja del Triador tots els anys (1993-1996) i a la del Fortí en 1994 a 1996. Any rere any les mesures de la higiene de les platges s’estretixen més i un Pla d’Excel.lència Turística fomenta que els seus entorns estiguen cada vegada més cuidats i aptes.

Banda de música

BandaVinaròs sempre ha destacat en la seua afició a la música i per aquest motiu, com a digna població valenciana on són tan caràcterístiques ha tingut la seua pròpia banda de música, durant molt de temps de caràcter municipal. Cal remuntar aquesta agrupació a l’antiga Escola de Música i Mestre d’ Orgue que es cubria per oposició, l’últim dels quals va ser Francesc Argemí Casamada. Segons cita Borràs Jarque l’any 1896 ja existia certa rivalitat ja que coexistien dos bandes de Música, una municipal i un altra denominada Euterpe, però unes pàgines abans també fa present que al 1891, amb motiu de l’estada de Meseguer i Costa a Vinaròs en octubre, després d’haver estat nomenat bisbe de Lleida, va obsequiar-lo l’Ajuntament per la nit amb una serenata, protagonitzada per la banda de música de Sant Jordi perquè llavors la de Vinaròs estava desorganitzada. En les festes de 1903 actua la banda denominada “Juventud Vinarocense” amenitzant els actes. Poc després «La Alianza» com a tal va nàixer en 1905. Des de 1905 a 1927 la dirigia el mestre Antoni Verdera. Competia tots eixos anys amb la Banda del “Centro Instructivo Republicano” de la que estava al front el mestre F. Tapbioles, creant-se entre les dos agrupacions musicals una sana rivalitat. El 25 de febrer de 1927 es va crear la plaça de director amb un sou de 3.000 pessetes, amb l’obligació de dirigir l’Acadèmia de Música. A principis del mes d’abril de 1929 mossèn Antolí devia donar compte de com quedava el reglament que estava confeccionant per a la banda i també per a la «Alianza Juvenil» que llavors s’estava formant. L’agrupació musical creada a finals de 1930, denominada “La Artística Vinarocense” pareix ser que fou fundada per Facund Fora Ferreres; fent-se legal al gener de 1931. En celebrar-se la primera junta d’aquesta, va ser elegit president Mario Forner Bel i al maig de 1931 ho fou Josep Adell. Era el seu director el mestre Tomàs Mancisidor (març de 1931). Al 28 de gener s’havia proposat i es va acceptar fer ball als baixos de la Sala Capitular, previ pagament de 30 pessetes per cada nit d’actuació. Coexistia dita banda de “La Artística Vinarocense” amb “La Alianza” que estava dirigida encara pel mestre Antoni Verdera; en 1933 passava moltes penúries econòmiques per la qual cosa se li va concedir per part de l’Ajuntament una subvenció de 250 pessetes a canvi de fer de bades tots els concerts de l’any següent, inclosos els tradicionals de les festes. Cal recordar que les bandes de música mes o menys municipals són típiques de la Regió Valenciana. Aquesta costum particularitat s’havia irradiat a les poblacions veïnes de la província de Tarragona, on de les 13 bandes de música federades, 11 perteneixen a les comarques més pròximes a Vinaròs i la seu de dita Federació Catalana resideix en Amposta. Actualment la “Banda” és una més de les seccions de la Societat Musical «La Alianza». Aquesta entitat Cultural és tal vegada la més antiga en vigència de totes les que conformen l’ampli espectre d’entitats culturals i recreatives de Vinaròs. Com a resum històric de la Banda podem dir que ha sofert, al transcurs de la seua llarga vida, alts-i-baixos normals, reorganitzant-se en 1964 i sent des de llavors la seua continuitat més efectiva. BANDERES: «L’Alianza» com a tal va nàixer el 1905 i la seua bandera és de 1907, la qual es conserva encara al Museu Municipal. Aquesta primera bandera va ser brodada per Dª Maria Calbé, l’esposa del pintor Pau Bèjar, amb dibuix del pintor vinarossenc Agustí Redó del qual sabem que va retocar els quadres de l’ermita en 1909 per estar molt deteriorats. La bandera antiga que es conserva al museu municipal era un obsequi a «La Alianza» dels senyors Mayor i per part de Vicent Martorell, fabricant de vànoves. Era per aixó que dita bandera es guardava a la seua botiga al carrer Major, i per aquest motiu en cada actuació la Banda anava desfilant i tocant cap al seu domicili on, amb tots els honors, la bandera era treta i retornada allí en cada actuació durant els primers anys. En 1970 la Banda va estrenar la seua segona bandera (amb les dates 1907-1970) i en 1991, amb motiu del concert del 750 aniversari de la Carta Pobla, la tercera. DIRECTORS: La banda ja ha tingut diversos directors a travers de la seua història més recent. Des de la seua fundació ha tingut a Antoni Verdera (1905-1927), Tomàs Mancisidor (1927-1929), Francesc Frías (1929), Facundo Fora (1930-1931), Tomàs Mancisidor (2ª volta, 1931-1936, en eixe temps era director de La Artística Vinarocense), Antoni Esteller (1940-1955), Baptista Armela Forner (1956-1967), Simó Arasa Torrens, natural de La Sénia (1968-1977); aquest és autor dels «pas-dobles», Francisco Balada i Himne al Vinaròs Club de Fútbol (1970); Rafel Giner Estruch, autor així mateix de dos obretes que va estrenar la banda en diferents concerts (1974-1976), Antoni Arnau, Jaume Montes Sánchez (octubre de 1976-abril de 1982); Josep Antoni Valls Subirats, d’Alcanar, jove promesa i mort prematurament en accident automovilístic (1982), Josep Ramon Renovell (des de 1982 fins el moment 2002).FETS DESTACATS: Dins de l’apartat de premis, entre molts altres, cal fer referència als següents més destacats:1928.- Certamen de Castelló. 2on. Premi1952.- Certamen de Tortosa. 1er premi (2ª Secció).1975.- Certamen d’Onda. 3er. Premi (2ª Secció)Com a fets dignes de menció cal destacar la celebració en Vinaròs de dos assemblees generals de la Federació Regional Valenciana de societats Musicals, la V en 1973 i la XX en 1988.
LA BANDA SOCIETAT MUSICAL. Pareix ser que per a fi de que els Directors de les Bandes o que els mestres de Música de les Bandes poguessen compaginar els sous de Professors d’Instituts d’Ensenyament amb el de mestres de música dels Ajuntaments i de les Acadèmies de Música, ( En alguns cas conservatoris o prou similars), es van haver de convertir en entitats privades ja que no podien aquests mestres o directors tenir de cap de les maneres dos o més sous “oficials”. Llavors es van crear (o inventar) les Societats Musicals (privatitzant-les). Així fou com en novembre de 1980 va ser el primer President de la recent creada Societat Musical “La Alianza” el mateix alcalde Ramon Bofill Salomó. El segon fou Francesc Torres Pauner el qual va ser elegit president de la Societat Musical el 29 de desembre de 1995 i fou substituït sis anys després per Manuel Labrador Recio en assemblea celebrada el 9 de març de 2001. Des de maig de 2005 ostenta el càrrec honorífic de Presidenta, Anna Rosa Escuin Ferrer.

Bancaixa. Caja de Ahorros de Castellón (Bancaja)

Entitat 2077. Sucursal 0291.5. Es trobava situada a la Plaça Jovellar, sent el seu director Francesc Catalan durant molts anys. El va substituir el vinarossenc Fernando Romillo Palomo. La informació sobre la seua inuguració es troba ampliament detallada al setmanari “Vinaroz” de 21 de desembre de 1957. Diu així: «Nueva Sucursal:-El domingo, dia 15 de los corrientes, se celebró en nuestra ciudad la bendición e inauguración de los locales de la plaza de Jovellar en que se ha instalado la sucursal de la Caja de Ahorrros y Monte de Piedad de Castellón. Las obras del edificio han sido proyectadas y dirigidas por el arquitecto D. José Meyer y las amplias oficinas han quedado perfectamente instaladas en la planta baja, dotadas de los medios más modernos. A las 11, y en la Iglesia Arciprestal, se celebró una misa oficiada por el Rdo. D. Manuel Milián, a la que asistieron el Presidente Accidental de la Diputación, D. Francisco Gimeno que ostentaba la representación del Gobernador Civil, D. Angel Sánchez Gozalbo, Presidente del Consejo de Administración de la Caja; D. Joaquín Fernandez, Delegado de Hacienda; D. Manuel Cerdá, Inspector de Trabajo, que ostentaba la representación del Delegado Provincial; D. Mariano Gallo Alcántara; miembros de la Junta de Gobierno y del Consejo de la Caja, cuyas personalidades fueron recibidas en nuestra ciudad por el Alcalde D. Ramón Adell Fons y demás autoridades que ocuparon los sillones reservados en el presbiterio. Terminada la ceremonia religiosa, las Autoridades y demás personalidades se trasladaron al edificio en que se ha instalado la sucursal, donde se había congregado numeroso público.» A més a més de la notícia, dita Caixa d’Estalvis anunciava a l’última pàgina del «Diariet», totes les operacions que realitzava donant informació de la seua seu central, i sucursals repartides per la província, que llavors eren sols tretze. El 31 d’octubre de 1991 la Caixa d’Estalvis de Castelló es fusionava amb la de València, naixen així BANCAIXA. En novembre de 1991 es jubila el seu director de molts anys, Francesc Catalán, sent substituit pel vinarossenc Fernando Romillo.
BANCAIXA (CAJA DE AHORROS DE CASTELLON). Nº 2. Han ocupat el càrrec de director els vinarossencs Alberto Albalat Carbonell, Fernando Romillo Palomo i altres. Es va inaugurar el 16 de novembre de 1978. Aquesta entitat va sofrir diversos atracaments, l’un d’ells el dia 20 de setembre de 1984, robant els lladres quasi dos milions de pessetes. El dia 11 de gener de 1985 i en octubre del mateix any, com consta documentalment en el setmanari local. Els lladres es van endur unes 2.300.000 pessetes, i un milió respectivament cada vegada.
BANCAIXA (CAJA DE AHORROS DE CASTELLON). OFICINA Nº 3. Aquesta sucursal de la Caixa d’Estalvis de Castelló o Bancaixa era la tercera de la localitat. Estava situada a l’avinguda del País Valencià. Fou el seu director Miguel Angel Martínez Pedra. Es va inaugurar el 8 de maig de 1989. Quasi coincidint amb la posada en vigor de l’euro, les oficines 1ª i 3ª es van agrupar en una nova seu situada al passatge del Metge Santos al desembre de 2001.