(Vinaròs, 1895 – Castelló 1965). Pintora. S’havia format a l’Acadèmia del pintor Vicent Castell i amb beca de la Diputació Provincial va ampliar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando de Madrid. Es va dedicar principalment a l’ensenyament, exercint en els Instituts de Plasència, Logroño i Castelló (1945). A Castelló subsisteix la Fundació dels germans Balaguer Gonell que es dedica a treballs d’imprempta i realitza logotips per a moltes empreses e institucions.
Balaguer García, Julio
(Vinaròs 1893 – 16-XI-1981). Alcalde accidental durant la Guerra Civil de 1936. Formant part de la candidatura republicana- socialista va ser elegit concejal en abril de 1931. En 1932 va ser un destacat membre fundador del PSOE a Vinaròs i va ser elegit primer president de dit partit. El 1937 també va accedir al càrrec de regidor del Consell Municipal pel partit socialista. Va ocupar l’alcaldia accidentalment, des del 4 de gener de 1937 fins el 5 d’octubre del mateix any. En entrar les tropes de Franco a Vinaròs, a l’abril de 1938, va ser empresonat. La seua activitat professional era la de paleta. Va mantenir molta amistat amb Gaetà Tressera, autor de “La Perla de la Illeta o Els Carlistes en Vinaroz”, al qual considerava com un segon pare. Va morir als 88 anys.
Balada Ortega, Xavier
(Vinaròs 8-VIII-1950). Alcalde de la ciutat. Fill de l’alcalde Francesc José Balada Castell i de Carmen Ortega. Impressor. L’equip de Handbol “Gráficas Balada” creat per ell i els seus amics va ser l’iniciador i pioner en aquest esport en la nostra ciutat. Títol d’entrenador d’Handbol des de l’any 1976. Des de 1993, Xavier ostentà el càrrec de Delegat de la Selecció Nacional Junior de handbol i ha viatjat com a tal, acompanyant l’equip espanyol per diferents ciutats espanyoles i estrangeres (de Russia i Islandia). Regidor de l’Ajuntament en diverses legislatures, en la dècada de 1990. Fundador del Partit de Vinaròs Independent (PVI), que aconseguí dos regidors i l’alcaldia de la ciutat a partir del 14 de juny de 2003.
Balada Ortega, Tomàs J.
(Vinaròs 13-VII-1945). Professor mercantil. En 1992 és Gerent de Comptabilitat General de l’Empresa Ford d’Almussafes. Té publicats nombrosos articles de Comptabilitat en llibres altament especialitzats. Es coautor de diverses publicacions relacionades amb la comptabilitat: Introducción a la Contabilidad de Gestión Avanzada, Contabilidad de Gestión Avanzada, planificación, control y experiencias prácticas, Programa de Contabilidad Directiva, La Contabilidad de Gestión en una empresa multinacional, La Contabilidad de Gestión en el sector del automóvil, etc. Director de Cursos de Màsters a la Universitat de Valencia; ha impartit també classes en diferents Facultats i Escoles de Negocis de diferents capitals espanyoles. Des de la seua creació en gener de 1986 és membre de la Comissió d’Estudi sobre Comptabilitat de Gestió per la Universitat de Valencia.
Balada Castell, Francesc
(Ulldecona 3-VII-1919 – Vinaròs, 18-IV-1987). Fill adoptiu de Vinarós. Alcalde de la ciutat des de maig 1963 fins a 1971. Diputat Provincial des del 29 de març de 1964. Autor del llibre «30 años en Vinaroz», escrit en forma de diari, on relata molts dels aconteixements succeïts a Vinaròs baix el seu manament. En principi havien de ser deu llibres dels que sols va aparèixer el primer volum. Al pròleg inclou notes autobiogràfiques. Balada fou autor així mateix de nombrosos escrits en el Setmanari, destacant els que dirigia a la població en forma de «Carta del alcalde». Iniciador a la nostra ciutat del Centre de Iniciatives Turístiques en 1963, fou un gran impulsor en tots els sentits d’aquest incipient fenòmen. Balada procedia d’una família benestant d’Ulldecona que tenien a Vinaròs una important fàbrica de refinat d’olis i també de mobles. Amb una visió de futur poc comuna i després d’haver emigrat i estat treballant a Hannover, Alemanya, per a traure a la família endavant als anys de la década de 1960, adquireix els terrenys del que seria el seu camping-motel i poc després es elegit alcalde. La carretera de la costa nord que va formar totalment enquitranada i amb els diversos ponts corresponents sobre els barrancs existents, amb la gran quantitat de xalets avui construïts, fou sense dubte a pesar de que conduien al seu camping, l’obra de construcció que ha produit més beneficis econòmics al sector que mai cap detractor li podrà negar ja que d’uns terrenys la majoria dels quals eren pràcticament improductius de la vora de la mar, s’han transformat en el transcòrrer del temps en la zona paradisíaca que avui tots poden admirar i amb l’arquitecte Ernesto Orensanz i l’aparellador Gómez Sanjuán van orientar i preparar la fesomia de l’actual Vinaròs.
Va crear una Oficina d’Informació i Turisme (1963) i les Festes del Llagostí durant el mes d’agost; impulsà com cap alcalde la Setmana Santa amb nous passos i molt lluiment ja que ell havia creat la Confraria de «La Santa Faz», sent el primer pas que va circular amb rodes i il.luminació elèctrica. Fundador entre altres coses del Círculo Mercantil y Cultural (Casino), Club de Hockey patins, Biblioteca Pública Municipal, etc. i es construeix a tal fi per a la seua millor ubicació la “Casa de La Cultura”. Es logra per a Vinaròs un Institut de Batxillerat. S´allarga el passeig marítim i sobretot es pavimenten i il.luminen quasi tots el carrers de la població llavors existents. Es crea el primer Pla d’ordinació urbana i dóna nom a més de quaranta carrers de nova creació en una sola sessió; construí el pont del Cervol als peus del Puig de l’ermita amb tota la carretera enquitranada, amb la llum i telèfon per als ermitans, etc.
Obri l’avinguda de Tarragona on s’hi construeix un altre pont sobre el Cervol. Intenta la creació d’un col.legi de salesians. Va iniciar uns espigons per a la platja amb suscripció popular; també pretenia construir la carretera de la costa sud i una parada d’autobusos que no va aconseguir iniciar; es recrea el Vinaròs club de futbol, donant suport a l’adquisició del terreny del seu camp. Per les seues obres i activitats va rebre moltíssimes distincions locals i nacionals.
Balada Castell, Avinguda de l’alcalde
Segons acord municipal de principis de Juny de 1987 i gran reacció política de l’esquerra, es va nomenar Fill Adoptiu de la ciutat i se li va concedir la Medalla d’Or, dedicant-li al mateix temps el nom d’una avinguda a Francesc Balada, situada a l’antiga carretera litoral coneguda com del Càmping, en la zona nord de la població.