Galeria d’art, de propietat privada inaugurada en desembre de 1977, al carrer Major. Va perdurar aproximadament uns dotze anys. Va ser la primera en exposar quadres de pintors consagrats.
Bàsquet
Vide Club de Bàsquet.
Bàscula publica municipal
Instal.lada a l’antic portal de la raval de Càlig en novembre de 1931 per a pesar càrregues de camions i carros. Va perdurar fins la remodelació del lloc en l’actual plaça en 1992. Una altra bàscula pública municipal va ser instal.lada quasi al front però més menuda per a pesar animals, en gener de 1959; aquesta, també ja inútil per al sevici, va ser colocada com a objecte decoratiu en un jardí del carrer del Pont en 1997. A finals de l’any 2002 s’estava construint en dit lloc una gran rotonda per a agilitzar el trànsit i en ella s’inaugurà un monument a la gent del camp, representat per dos plegadors de garrofes, construits en bronze.
Bélgica, Plaça de
Nom donat el 4 de juliol de 1919 a la plaça de Sant Telm, amb motiu de les festes d’alegria per la pau europea, després de la primera Guerra Mundial.
Béjar, Avinguda de Pau
Nom donat a la zona de carretera de la costa sud, des de la platja del Clot, o “dels tres pontets”, fins a la platja de la Llevatera, en temps de l’alcalde Lluís Franco, sense que puguem determinar la data, a proposta d’alguns veïns.
Béjar Novella, Pablo
(Barcelona 1869- Londres 1920) Pintor de cambra de Sa Magestat, casat en primeres noces amb Cecilia López van néixer Conxita i Llorens, i en segones noces amb Maria Calbé Segura van néixer Alfonso, Mª Teresa, Pablo i Carmen”. Sols Pau era nascut a Vinaròs. Les persones majors recordaven que el pintor passava bones temporades a l’estiu en el seu xalet de la partida de les Llevateres, celebrant moltes vegades grans festins amb molts invitats amb motiu dels batejos dels seus fills i també quan no venia al cas. Els seus fills eren deixebles de les nostres escoles. El pintor Béjar va ser deixeble de Vega i Luis Madrazo. Havia viscut i començat a pintar en Cuba en la seua joventut, morint allí el seu pare i després es va traslladar a Londres, on estudiaria a consciència l’escola anglesa del segle XVIII, especialment a Ronney i Reynolds, d’on li va vindre la fama de pintor dels xiquets, i després a Barcelona per ingressar en l’Acadèmia de Belles Arts. Es va perfeccionar viajant i estudiant per Madrid, on més tard 
va obrir taller (1907), Roma (1891), Cuba (1909), Londres, etc. Destacava pels seus retrats de xiquets, en les tècniques del pastís o a l’oli, indiferentment. El quadre que li donaria en un principi més fama “Guifré el Pilòs”, el va presentar en l’Exposició de Belles Arts de Roma i de Barcelona (1895), premiat amb menció d’honor, Exposició Nacional de Madrid i en Roma en el mateix any. Entre els retrats que faria a la familia Reial espanyola destaquen els dels propis Reis, de la Infanta Isabel i de la Reina Victoria Eugenia, duquesa de Fernan Núñez i marquesa viuda de Batzán.
Va presentar exposicions en Barcelona, Madrid, Roma i Londres, on gràcies a la princesa Beatriu se li van obrir les portes de l’aristocràcia anglesa. Des de Madrid, l’any 1917, es va encarregar d’encomanar a un prestigiòs escultor la làpida de Safon que encara es troba en la seua travessera. Obres darreres seues foren la composició decorativa “La Dolorosa” i “Insomnio”, presentada a l’última exposició del Palau de Belles Arts de Barcelona. Va organitzar a Vinaròs una tómbola per ajudar els pobles italians de Messina i de la regió de Catania que havien patit un terratrèmol, revent-se donatius de les Infantes Isabel de Borbó i Maria Teresa. Va morir de repent a Londre als 51 any, el 12 de desembre de 1920, a causa d una angina de pit i va ser traslladat i soterrat a Vinaròs. Quan les seues despulles van aplegar a Barcelona des de Londres, se li va tributar un caloròs homenatge. En Vinaròs, les revistes “Patria” i “San Sebastián” van fer gran ressó de la sentida mort del pintor, sent també l’acte del sepeli multitudinari. El seu fèretre havia reposat al despatx de l’advocat D. Joaquin Sanjuán Pascual, el seu apoderat, a la casa del carrer de Càlig, (Casino).