Categoría: Letra B

(Madrid 1818-Trieste 1861). Segon rei pretenent carlí, fill de Carles Maria Isidre, conegut entre els seus com Carles VI. Es va intentar el seu matrimoni amb la Reina Isabel II per liquidar el conflicte carlí sense èxit. Balmes, Donoso Cortès i Aparici Guijarro es trobaven entre els favorables a dita solució que al no prosperar va donar pas a la segona insurrecció carlina de 1848, que el pretenent, conegut també com comte de Montemolín va continuar fins a l’any següent en que es va exilar a Londres i París, des d’on no pararia de conspirar. L’any 1860 va determinar el seu desembarcament a València que es va produir finalment per Sant Carles de la Ràpita i en quina acció va tenir Vinaròs part un tant destacada, ja que aquí es va conduir pres al general Elio. Es va produir el desembarcament al mes d’abril, dia de diumenge de Rams, molt de matí, i es van dirigir les tropes sublevades cap a Tortosa. Un destacament s’havia adelantat i acudint a Vinarós, van telegrafiar a les diferents Juntes carlines, informant-les de l’acció amb la consigna de «Dolores ha parido». En el lloc conegut com Creu de Coll, al crit de «Viva Carlos VI», la majoria dels soldats que ignoraven el motiu del seu desplaçament van respondre: ¡Viva la Reina!, emprenent llavors fugida despavorida els reis pretenents, el general Ortega i el general Elio, amagant-se els primers a Ulldecona i sent capturats posteriorment els dos generals. Elio havia estat prés entre d’altres pels vinarossencs Domingo Bover i Agustí Safon. Conduït a la matinada d’un diumenge a l’Ajuntament de Vinarós, allí se’l va retenir i se l’endugueren al dia següent, no sense les protestes del general que s’exclamava que li havien prés o perdut uns rosaris regalats pel Papa a sa mare i part del seu equipatge. Als vinarossencs que van ajudar a agafar-lo els van concedir un estanc de tabac a cadascún. Ortega va ser afusellat i als Reis carlins, després de ser apresats i alliberats, se’ls va exilar, morint el pretenent a l’any següent, en circumstàncies un tant estranyes.

(Vila-real 1871 – Castelló, 2-X-1936). Rector arxiprest de Vinaròs des de l’1 de març de 1905, en que va prendre possessió, després de ser professor catedràtic del Seminari de Tortosa. Acompanyat de sa germana Pilar vivia com és natural en la Casa Abadia del carrer Major. El seu germà era militar acabant els seus dies amb la graduació de General de Divisió de l’Exèrcit de l’Aire. Tant prompte com va arribar, al poc temps, li va guanyar un plet a l’Ajuntament pel dret d’utilitzar les campanes. Va implantar molts actes religiosos que han quedat ja com a tradicionals a Vinaròs com la costum d’eixir les vestes a les processons de Setmana Santa; va impulsar la constitució d’una Societat de Regants per aprofitar un pou fet anys abans i que l’Ajuntament ja volia tapar, el «Pou dels Dos Vilars», que tant d’èxit i prosperitat portarien als 60 agricultors amb un centenar de jornals, que cultivarien la taronja (1924). Va promoure grans festes amb motiu del 3er centenar de l’arribada miraculosa de la relíquia de sant Sebastià (1910), de l’exaltació de la Santa Creu, aixecant la creu monumental i Via-Crucis de l’Ermita (1913); dels cinc-cents anys de la trobada de la imatge de Sant Sebastià feta per uns peregrins (1416-1916). Va impulsar així mateix la dedicació d’un carrer i una placa al poeta i ex-alcalde Agustí Safon (1917); l’aixecament del monument a Costa i Borràs (1918) i va iniciar la cavalcada dels Reis Macs (1920). E 1927 va promoure també unes festes centenàries a la Verge de la Misericòrdia. Va dissentir de les autoritats de la Dictadura i per això es va negar a beneir obres tant importants com el nou edifici del mercat municipal i del grup escolar «de Baix» en 1929 (segurament per l’acusació que se li feia al seu cunyat l’historiador Borràs Jarque). Va iniciar les pelegrinacions vinarossenques a Lourdes (1929), mitjançant rifes de bolletes que facil.litaven que gent molt humil, per pocs cèntims fos agraciada amb el viatge quasi debades. Des de 1908 fins a 1936, quasi ininterrompudament, va publicar i dirigir la revista «San Sebastián» que comptava amb un bon estol de colaboradors. La nit de l’onze d’agost de 1936 va ser empresonat junt amb altres capellans que voluntariament es van presentar al requeriment de l’alcalde i fou traslladat posteriorment a la presó de Castelló per garantir la seua integritat i la dels demés capellans. Tots van ser, però, finalment assassinats a primeres hores del dia 2 d’octubre del mateix any a les portes del cementeri d’Alcora o de la capital de la província. Va afirmar la seua gran personalitat amb el fet de que ell s’haguès pogut lliurar ja que persones influents el volien traure del captiveri, que va rebutjar perquè no se’l lliverava amb els seus companys. Sa germana Maria Gràcia es va casar amb l’historiador vinarossenc Borràs Jarque.