Categoría: Letra B

Urbanització moderna de xalets, construida entre els anys vuitanta i noranta del segle XX.

(Barcelona, ? ). Mestre Organista i de Capella. Va regentar la nostra Capella durant dos anys, des de juny de 1809. Anteriorment havia estat ensenyat durant set anys a l’escolania de Montserrat i s’havia presentat a diverses oposicions. D’ell es va publicar a la Rev. “San Sebastián” de 1915, un «villancico de l’Assumpció», versificat en forma dramàtica, intervenint ángels i sants, a la manera dels antics «Misteris». Després d’exercir el seu càrrec durant eixos dos anys, el va deixar, sense que es sàpiga cap on es va dirigir (J. Bover), però les Efemèrides de Ràfels diuen que l’Ajuntament, el 25 de juliol de 1812 eximeix les càrregues i pagaments de contribucions als músics i cantors de la Capella, de la que era mestre i organista Josep «Borau».

(Vinaròs 13-XII-1722). Metge, Catedràtic i Escriptor. El seu pare era un negociant francés, Francesc Bonafon, natural de Bruges, que ocupava al nostre municipi el càrrec de Síndic personer. Els fets posteriors a la Revolució Francesa van tindre llavors una molt greu repercussió en els seus habitants emigrants de la veïna nació. Francesc Bonafon va estudiar Filosofia, Medicina i Química a la Universitat de València. Va exercir la medicina i va ocupar la càtedra de Botánica i Química Médica a Madrid. Va escriure o traduir en alguns casos: Influjo de las pasiones del alma en las enfermedades (1798); Introducción al estudio de la naturaleza y de la medicina del Dr. Salle (1850); Tratado de Medicina legal y de Higiene pública (1802); Tratado de Hipócrates de los aires, aguas y lugares, Del Dr. Coray (traducció i pròleg) y Sistema físico y moral de la mujer (traducció del Dr. Russel). Es, a més a més, autor dels següents textes: Del Influxo de las Pasiones del Alma en las Enfermedades. (Traducció d’ una obra de J. Tissot); Bosquejo de la Hª. de la Medicina de V. del Doctor Peset. Pàg. 251; La Historia filosófica de la Medicina del Dr. Tourtelle; La Medicina Clínica Reducida a Mayor precisión y Exactitud por medio de la Análisis; El Vademecum del Médico; Memoria sobre el Crug o Angina Tragucal (?); Tratado sobre el modo de criar sanos y robustos a los niños, del célebre Pedro Franc; Consejos a los gotosos y reumáticos, o medios de restablecer, conservar su salud, y evitar las afecciones gotosas y reumáticas con varias observaciones sobre estas enfermedades; Compendio de la Doctrina de Hipócrates, o análisis razonado de sus más principales e importantes tratados, sacados de la historia de la Medicina del Doctor Tourtell, 1828; Tratado de las Calenturas perniciosas o malignas del Doctor Alibert; Las Leyes ilustradas por las ciéncias físicas o tratado de Medicina legal y de Higiene pública del célebre Fodere 8 v. 1802; Filosofía Médica, o Principios Fundamentales de la Ciencia y Arte de conservar la salud del Hombre, 1801; Introducción al Estudio de la Naturaleza y de la Medicina del Dr. Selle, Médico de Federico II, Rey de Prusia, 1800.

(Vinaròs 4-X-1813). Metge. Fill del metge i publicista Francesc Bonafon. Sabem que va exercir la medicina a Getafe. Publicà llibres també com el seu pare, entre els quals citem: “Higiene Militar o Policia de Sanidad de los Ejércitos” (Madrid 1849, Tipogr. F. De P. Mellado)

Els membres del llavors anomenat «Partit» de la Creu Roja Espanyola vinarossencs es queixaven l’any 1920 que les deficiències detectades en el gran incendi dels Astilleros Sorolla, produit al 1920 es devien en part a que la bomba era «de tipo muy antiguo», que tenien poc material i que l’Ajuntament que els havia promés 15 pessetes mensuals per al lloguer de la seua seu no el feia efectiu. L’antiga bomba, que estava arraconada a l’ermita –magatzem de Sant Gregori, ha sigut recuperada i estudiada pels “Amics de Vinaròs” per al Museu Municipal al gener de 1998, està netejada ja a Vinaròs i porta la data de 1877. Efectivament era una màquina molt antiga, possiblement amb més anys que la data que porta repintada i estava construida a Londres. Avui és una de les peces més curioses i interessants del nostre Museu Municipal. En febrer de 1922 tot el material d’apagar incendis es concentrava en una casa del carrer de sant Ramon coneguda per aquest motiu com «Casita de la bomba», i com a punt més indicat per prestar serveis. En gener de 1931 els bombers reben 40 pessetes de gratificació de l’Ajuntament, corresponents a l’any 1930. En aquest mateix mes en sessió del ple de 7 de gener es va aprovar el seu reglament. Durant la 2ª República l’adquisició de l’auto-cuba, una camioneta Ford, va dur molta polèmica i es va arrastrar durant mesos. En temps de l’alcalde Balada es va adquirir un camió «Pegaso», beneït el 27 de novembre de 1963. Actualment aquest servei és comarcal i permanent; es troba instal.lat a l’entrada de Benicarló.

(Xàtiva 1813-València 1880). Estudiant a Vinaròs. La formació humanística que va rebre Vicent Boix a Vinaròs durant la seua infància va ser determinant per a la seua gran carrera de lletres com anem a vore a continuació. Sabiem de la seua estada a la nostra població per un article publicat al setmanari “Vinaroz” el 21 de novembre de 1959 (Rincón). Ara, la publicació d’Eduard Ortega de la Torre, dins de les Edicions d’Alfons el Magnànim, ens apropa més dades sobre la seua permanència a Vinaròs. Vicent Boix és considerat un gran escriptor i historiador erudit. Cronista Oficial de la Ciutat de València, va escriure la «Història del Pais Valenciano» en sis volums, en els que cita sovint a la nostra població. Sent la seua infància un periode que el marcaria profondament, donat que, com recordaria cinquanta anys desprès, gràcies al seu vell mestre que li va inculcar les ànsies de saber, en el cor d’una ermita destartalada – la antiga de de Santa Magdalena en el barri mariner. Va girar de conducta radicalment, sent cada vegada més afeccionat a l’estudi i transformant-se el seu caràcter. El mestre de l’aula de Llatinitat o de Gramàtica, del qual parla, seria segurament Manuel Martínez, qui va prendre possessió en 1823 i exercí també en 1843; els pares ja no el volien perquè ensenyava poc i era massa vell. Vicent Boix era fill de pares molt modests. El seu pare, que ja havia exercit diversos oficis, va ser nomenat com encarregat del «Resguard» del nostre port. La seua arribada a Vinaròs la recordaria anys després d’aquesta manera: «Desde el corral de nuestra casa se descubrian las rejas y ventanas de una que entonces me parecía grande; hacía unas horas que habíamos llegado a Vinaroz, y ya de noche, oí unos gritos, frecuentes, lastimosos, horribles, arrojados por una mujer en medio de los mayores dolores, que pedía la muerte, y enseguida resonaba una carcajada estrepitosa. Aquellos gritos doloridos me parecieron horribles, me aterraron y empecé a temblar. No pude dormir de miedo. Al día siguiente salí al corral y casualmente mis miradas se fijaron en una reja de la casa grande, y vi una figura vestida de blanco, alta, pàlida, sin cabellera, y oí una voz que me dijo: «Niño, niño, busca a uno que me corte la cabeza…búscalo, búscalo.» Aquella figura y aquella voz áspera, pero suplicante, me helaron de espanto. Era una pobre loca». Llàstima que l’autor s’ature aquí i sols ens deixe aquesta referència macabra, però que narren tots els seus biògrafs perquè pareix que va ser determinant per al xiquet. Pocs anys després la seua mare també es va tornar folla. La seua família s’havia traslladat posteriorment al Grau de València per a ocupar un càrrec similar, però l’estada de Boix Ricarte a Vinaròs com estudiant, encara que breu, va ser molt fructífera com ell mateix afirmava.