Categoría: Letra B

En la sessió del 30 de gener de 1662, el Consell Municipal de Vinaròs, un dels jurats afirmà curiosament que “se an tapat les finestres de la Iglésia per damunt, aon està lo forment de la vila, sobre les capelles. Se a tingut per molt bé lo gasto se a fet”. Possiblement es conservaria allí per les avantatges que oferia el lloc, de seguretat contra robatoris, humitats, rates i demés.

El nostre incomparable passeig, és un dels llocs millors que podem mostrar del nostre poble de cara als forasters. Ja l’any 1891 es pretenia construir un passeig des del carrer de Costa i Borràs al carrer d’Ayguals d’Izco (carrer de l’Àngel), però s’acordava per fi fer-lo des del carrer de Febrer de la Torre, junt a la plaça de bous, fins l’estació del ferrocarril, a l’estil del que hi ha a Benicarló. Però, va prevalèixer la primera opció molts anys més tard… i no ha sigut sempre així. Es molt modern. Va començar com a tal el 1918 quan l’Ajuntament, en vista de que en retirar-se el mar per la construcció del moll anava dixant una bona faixa de terreny des dell fins a Sant Telm, va demanar permís al Ministre de Foment, el 9 d’agost per a convertir-lo en passeig marítim. Des de Madrid es va acceptar però si el reconvertien en terreny d’utilitat pública, cosa que l’Ajuntament va acordar el 14 de març següent. Peró aquella franja de terreny el poble i els diferents ajuntaments, ja la denominaven molt abans, de diverses maneres, com: carrer de la Platja, carrer “Varadero”, platja del “Varadero” i platja del Fortí. Ara seria passeig, però no hi havien massa diners fins que, amb la Dictadura de Primo de Rivera, d’uns diners sobrants de les obres per a millorar el port, es van acometre el grup escolar i el passeig, el qual, inaugurat molt pomposament en 1928, se li va posar el nom de Marqués de Benicarló, adornant-lo amb uns banquets de ceràmica valenciana molt bonics i especialment un d’ells que era un «banc biblioteca» quasi monumental, dedicat al Marqués i amb l’escut de la ciutat. Tot ho havia promogut D. Juan Ribera Gonel, que li dona actualment nom al carrer de fora muralla, que era llavors Ajudant Provincial d’Obres Públiques i representant a Vinaròs del Partit de la «Unió Patriótica» (únic legitimat per aquell règim). Poc li va durar al Marqués, precisament de Benicarló, tenir un passeig dedicat en Vinarós i els republicans no van tardar més que el més precís per a canviar-lo: així van organitzar una gran «festa regional» en la que volien exaltar la República i el Republicanisme i dedicar el passeig a Blasco Ibañez, invitant a l’acte als seus fills Sigfrido, Mario i Libertad els quals pareix que no estaven per a aquelles solfes i van declinar l’invitació, delegant en un concejal de la ciutat de València. El banc biblioteca, que ja tenia el nom del marqués matxacat a pedrades des de feia temps, es va dedicar ara a l’escriptor. Bandes de música, parlaments, personalitats, la Marsellesa, la Senyera Valenciana al balcó de l’Ajuntament, l’himne nacional i el Regional, banquet en el «Grup de Baix», concert a la plaça de bous, traques, focs artificials i serenates van omplir el dia. Destaquem els aplaudiments que va rebre Vicent Miquel, pintor d’un quadre de Blasco Ibañez que es va colocar en la Tribuna d’oradors; la presència i parlament del destacat polític vinarossenc Alvaro Pascual Leone i la absència del rector mossèn Bono, qui va agraïr a través de la seua premsa l’atent saluda de l’alcalde, invitant-lo. Eixe nom canviaria a l’entrada de les tropes de Franco durant la guerra i l’Ajuntament, suposem que en el mateix any 1938, amb motiu de la vinguda de Franco en maig per a revisar l’esquadra, li va dedicar a ell dit passeig que s’ha dit durant més de quaranta anys del Generalíssim. Amb l’adveniment de l’actual democràcia se li retorna el nom de Blasco Ibáñez per acord municipal del 5 de març de 1980 i encara que eixa denominació no representa res especial per a Vinaròs.

Comanador montessià de Vinaròs i Benicarló, el qual va ser la mà executòria de l’expulsió dels moriscos de Vinaròs en 1609. (Vide Expulsió).

Polític català. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser desterrat fora de Catalunya i va escollir Vinaròs. D’ell apareixen algunes xicotetes referències en la rev. “San Sebastián”. En una d’elles es manifesta que va ser visitat pel polític Cambó (28-III-1926) i en la següent, més llarga, es diu: “El abogado D. Víctor Blajot, persona dignísima que se ha captado las simpatías de cuantos con él han tratado por su religiosidad y fina educación, salió el pasado martes para Barcelona por haber desaparecido el motivo que le retenía en esta. Marchó con su señora esposa y la niña que días pasados hizo su primera comunión en el Oratorio del Santo Hospital. Al darle la despedida y felicitarle por el regreso al seno de su familia, deseamos que le haya sido grata la compañía de los vinarocenses en el tiempo que permaneció aquí”. (Rev. “San Sebastián”. (23-V-1926)

Vide relació de Bisbes de Tortosa en “Diocesi”.

Bisbe de Tortosa des de gener de 1925. Va realitzar la primera visita pastoral a Vinarós l’11 de març de 1928. Beneí la Bandera del somaten e 26 d’agost de 1927, així com la primera pedra de la nova església de Santa Magdalena (1929). Traslladat a Viterbo, Itàlia, durant la guerra civil, com a mesura precautòria de la Generalitat de Catalunya, i va retornar molt malalt en finalitzar, estuiejant per a recuperar-se al balneari de Cardó, prop de Tortosa. Va morir al 1942, substituint-lo Manuel Moll i Salord, bisbe coad-jutor des de 1936.