Escultor argentí. Casat amb la famosa pintora argentina d’origen vinarossenc, Raquel Forner, neboda de mossèn Sebastià Forner, a l’abril de 1936. Autor de la maqueta guanyadora del monument al general Mitre de Buenos Aires. La fundació Forner – Bigatti és molt anomenada en aquella nació llunyana.
Biblioteca popular
Una “Biblioteca Popular” va intentar-se instaurar per l’alcalde Antoni Torres el dia 14 d’abril de 1932 coincidint en la commemoració del primer any de la proclamació de la segona República, i amb motiu d’haver rebut un obsequi de cent llibres obtinguts dels “dignos Representantes de esta provincia en las Cortes Constituyentes”. Pareix que no deuria ser molt pròpia ni calar massa la idea en el públic perquè la biblioteca es va inaugurar o reinaugurar per l’alcalde Josep Rabasa Doménech el 22 de juny de 1936. No se sap que es van fer els llibres, perquè molt poc desprès, al mes escàs, va esclatar la guerra civil. Pareix que estava situada en l’escola “Dalt”, o Casa del Pueblo.
Biblioteca parroquial
1. Dita biblioteca es trobava a la casa Abadía i va ser notablement ampliada en 1926, per mossèn Bono, fent-se prestatges nous amb vitrines i se li van agregar els llibres de l’arxiu parroquial que estaven amuntonats en la sagristia. Mossèn Joan Baptista PLA BOVER, en 1920-1936 exercia com a capellà del Convent de la Divina Providència de Vinarós i fou llavors que va colaborar en la formació de la Biblioteca i recomposició de l’Arxiu Parroquials. Encara que gran part dels llibres van ser cremats durant la guerra civil, es van salvar, però, els “Quinque libri” i alguns exemplars més que la gent es va endur cap a casa (entre ells diversos exemplars enquadernats de la Revista “San Sebastián” i el singular conegut com el “Llibre d’Annis” o Aniversaris, que, com es llig al final, fue recuperado de la casa de “un rojo.. . etc.”. Es va refer passada la guerra amb tot el que es va poder recuperar i va perdurar fins la demolició de la casa abadia a finals dels anys setanta.2. Dita institució que es trobava a la casa Abadia, va ser notablement ampliada en 1926, per mossèn Bono, fent-se prestatges nous amb vitrines i se li van agregar els llibres de l’arxiu parroquial que estaven amuntonats en la sagristia. Va perdurar fins la demolició de la casa abadia a finals dels anys setanta.