(Vinaròs 23-II-1910). Metge pediatra Obtinguè el tìtol per la Facultat de Medicina de València. Especialista en enfermetats infantils de l’Hospital Clínic de Barcelona. Nascut a la raval de Càlig, desenvolupà però la seua activitat professional a la Ciutat Comtal on molts vinarossencs li van confiar la salut dels seus fills. Havia aprovat el batxillerat Universitari (Secció de Ciències) a Barcelona en juny de 1928. Entre els anys 40-60 es desplaçava regularment a Vinaròs on atenia també consulta a la Clínica del Dr. Querol, del carrer de sant Francesc, 29, els divendres de vesprada i dissabtes al matí. Era conegut familiarment per «Julianet». Estigué casat amb Adelaida López Urmeneta (Etxarri, Aranaz 1915 – Barcelona 1993), catedràtica de Llengua i Literatura espanyoles a l’Institut Milà i Fontanals. El seu fill Lluís (Barcelona 1942), és Arquitecte Urbanista, i exerceix a Barcelona. Entre altres ha fet els Plans Generals d’Ordinació Urbana de Benicarló, Elx, Donostia i Lleida.
Boys-scouts
Institució de joves exploradors, nascuda a Anglaterra i instaurada a Vinaròs el 23 d’agost de 1914 pel capità de la Zona de Reclutament Militar, Fèlix Jiménez Figueras. L’acte inaugural es va realitzar a la plaça Sant Antoni amb una missa celebrada pel canonge Lluís López Dóriga; actes de benedicció i promesa a la bandera, presidint l’arquebisbe Meseguer i Costa. Per la vesprada es van mostrar pel.lícules sobre escultisme i López Dóriga va donar una magnífica llicó sobre la matèria. Es van realitzar diferents excursions per les muntanyes com l’ascensió al Montsià. Amb el canvi de destí de l’esmentat capità Jimènez als pocs mesos es va desfer dita institució. Havien perteneixcut a ella els germans Ribera Hernandez, Emili Redó Bordes, etc.
Boxa
En 1929 Vinaròs comptava amb un amateur d’aquest esport, el jove Sebastià Cardona. (“Heraldo de Vinaroz”, 3- III-1929)
Boverals
Nom de partida de terme. El seu nom, molt antic, fa referència al lloc on pasturaven antigament els bous. Apareix en els Establiments del Lloctinent de Justícia amb el nom de Bovalar, explicant els seus límits: De la partida que ocupa lo Bovalar, nº 71. Ittem, se establix que per a que se sàpia y entenga lo que és bovalar y se entenga lo que és guardar, se advertix que el dit bovalar passa tot Camí Nou, des de la ribera de la mar fins al pas de na Vidala ab que de la Creu fins a la mar y ha una fita davant de altra per a poder passar lo bestiar que va abeurar a l’abeurador, y, sent al pas de na Vidala, tot Caminàs, fins a les Carretes y tot Camí de les Carretes fins a la mar”. Desconeixem de moment a quina creu es fa referència. La localització actual de la partida pareix la més pròxima a la població per la part nord junt al riu Cervol. El plànol topogràfic de Vinaròs d’escala 1:25.000 l’assenyala tocant a la Partida Corral de les Mates. Molt estranyament el plànol cadastral de l’Ajuntament no nomena aquesta partida tant famosa, popular i important en altres temps.
Bover, Carrer i Plaça del Pare
Carrer i plaça contigus paral.lels al camí Carreró i on desemboquen els carrers de Santa Marta i de V. Desemparats. Es va proposar donar-li aquest nom en la sessió del ple municipal del 9 de gener de 1961. Es va descobrir la placa dedicatòria en presència de les autoritats locals i familiars acostats del Pare Bover.
Bover Puig, Joan
(Vinaròs 3-III-1940 – 11-III-2006). Professor d‘EGB, titulat per l’Escola Normal de Castelló al febrer de 1962. Amb oposicions al cos del Magisteri Nacional al juny de 1963. Arxiver; Cronista Oficial de la ciutat des de 1983. Director del setmanari “Vinaròs” en repetides ocasions i temporades. Fou distingit amb l’Escut d’Or de la ciutat en dos ocasions (setembre de 1979 i 1982). Ha exercit el seu magisteri a Bordón, Luco de Bordón i Vinaròs. Ha ocupat el càrrec durant molts anys com a cap d’Estudis del Col.legi P. de la M. de Déu de la Misericòrdia i des de l’abril de 1996 fou el director fins jubilar-se en juny de l’any 2000. Casat amb Mercedes Falcó en juliol de 1969, es pare d’Oscar (1972) i de Sara (1974). Com historiador local, és autor de nombrosíssims articles de tema històric i entrevistes, que publica majoritàriament en el setmanari “Vinaròs”. És autor aixímateix de l’opuscle «Primer Centenario de la fundación del Monasterio de las Monjas 
Clarisas de la Divina Providencia de Vinaroz. 1878-1978» i del llibre «Organos del Pais Valenciano. Organo de Vinaròs«, publicat en castellà i valencià en setembre de 1981. Ha publicat també articles d’investigació històrica relacionats amb la comarca en moltes altres revistes i periòdics. En novembre de 2002 va donar a conèixer la traducció que havia dut a terme del testament del Papa Luna, manuscrit que es troba a París i com segons revel.la, el Papa “era pobre com una rata”, com afirma Bover en llenguatge col.loquial.
En setembre de l’any 2000 se li va concedir el primer premi Grinyó Ballester, atorgat per l’Ajuntament de Vinaròs. Director posteriorment del Centre d’Estudis del Maestrat. En gener de 2006 Bover presentà el llibre sobre els dos convents de Vinaròs, dins de la col.lecció Mare Nostrum de l’Associació “Amics de Vinaròs”.