Categoría: Letra B

(Vinaròs 15-VII-1877-S. Cugat del Vallés 22-X-1954). Escriptor religiòs de gran erudició i de prestigi internacional. Expert en Sagrades Escriptures i Mariologia, ja era considerat en 1924 un dels primers escrituristes del món. Autor de nombrosíssimes publicacions. D’alguns dels seus llibres es van fer fins vuit edicions. Després dels primers estudis eclesiàstics en el Col.legi de Sant Josep de Tortosa, baix la direcció espiritual de mossèn Manuel Domingo i Sol, passant a la Universitat Gregoriana, sent, en plena juventut, alumne i professor avantatjat d’aquest Col.legi Espanyol a Roma, impartia cursos de Teologia Bíblica. En 1895, als 18 anys, sent ja Doctor en Filosofia, va entrar en el noviciat de Veruela per a ingressar en l’Ordre de la Companyia de Jesús, passant una temporada a Gandia, i després d’haver exercit de professor d’Humanitats i Literatura a Tortosa. Repetint la Filosofia, retorna a Veruela on ensenyarà Gramàtica. Estudia Teologia a Tortosa des de 1907 a 1911, ordenant-se sacerdot l’any 1910. La seua fama era notòria en el nostre poble quan dóna a conèixer en 1909 en la revista “San Sebastián”, la biografia del P. Joan Bta. Miralles, que recollirà Borràs Jarque en la seua Història de Vinaròs i en la que Borràs tracta ja a Bover, d’il.lustre vinarossenc. El 2 de febrer de 1913 va fer la professió solemne dels seus vots. En el curs 1912-1913 va ser destinat a la Càtedra de Sagrada Escriptura en el Col.legi Màxim de Sant Cugat del Vallés, càrrec que desempenyaria fins la seua mort, però veiem que entre 1919 i 1921 va ocupar la Càtedra de Teologia Bíblica en la Universitat Gregoriana de Roma. En 1924 apareix, però, com a Prefecte d’Estudis de la Província d’Aragó de la Companyia, versant els seus estudis en la eminent figura de sant Pau. Per la seua gran saviesa va ser escollit pel Cardenal Mercier per a dedicar-se als estudis mariològics en treball comú amb el que seria Cardenal Gomà i D. Angel Amor Ruibal.
Amb Francesc Cantera i Teofilo Ayuso es va dedicar a traduir textes bíblics grecs, hebreus i arameus, donant a la publicació la seua famosa Biblia Políglota. En gener de 1932, amb motiu de l’expulsió dels Jesuïtes d’Espanya pel govern de la República va formar part d’una de les expedicions que va ser destinada a Holanda, sent rebuts clamorosament i amb simpatia per la població de Valsuburg, amb la banda de música i autoritats al front. En desembre de 1933 va patir un despreniment de retina en Aalbeek que li va impedir donar classes durant un temps, sent operat a Münster pel doctor hungarès Siry i acabant així el curs, va seguir tractament amb el doctor Ignasi Barraquer de Barcelona, amb la qual cosa li va possibilitar de seguir amb la seua carrera docent. Acabant la seua obra «Vida de Jesús», al 1953, li va sorprendre la penosa enfermetat que sols li permetria d’acabar el llibre i just en l’any dedicat a la Verge Maria, l’Any Marià (1954), a la que ell tanta devoció tenia, Déu el va acollir en el seu si. El Pare Bover és autor de les següents obres: Jesús. 1916; Evangeliorum concordia. 1943; Homilias Evangélicas. 1946; Dominicales Evangélicas. 1929; Epístolas dominicales. 1923; Cooperatio Remota in Ordine ad objectivam Redemptionem. Vol. XIII (1937- 1940) De Analecta sacra Tarraconensia; La Vulgata en España. 1941. Madrid. C.S.I.C.; Soteriología Mariana. 1946. Madrid. C.S.I.C.; Teología de San Pablo. 1946 . Madird. B.A.C.; El Sermón de la Cena. 1915; Comentario al Sermón de la Cena. 1951. M. B.A.C.; Nuevo Testamento. 1948. M. BAC, 8ª ED; El Evangelio de N. S. Jesucristo. 1943. B.; El Evangelio de San Mateo. 1946. B.; La Asunción de María. 1947. M. BAC; San Pablo Maestro de la Vida Espiritual. 1941 B.; Vida de N. S. Jesucristo. 1956. B. Concordia Evangélica. 1942. B. De la Meditación a la Contemplación según San Ignacio. 1930. Bilbao; Las Epístolas de San Pablo, 1940; Texto de la Vulgata Bilingüe; 1949, 4ª; El Mensaje de Fátima y la Consagración al Inmaculado corazón de María. 1943; Sagrada Biblia, 1947; Nuevo Testamento Trilingüe. 1977.

(Vinarós 2-V-1890-Castelló 2-X-1936). Beat. Primer vinarossenc arribat als altars per morir martiritzat en els primers dies de la Guerra civil espanyola del 1936. Beatificat a Roma pel Papa Joan Pau II l’1 d´octubre de 1995. Sacerdot Operari. Va ingressar als deu anys al col.legi Sant Josep de Tortosa, on es pot dir que va transcòrrer tota la seua vida. L’1 de gener de 1912 va ingressar en la Germandat de Sacerdots Operaris, fundada per Mossèn Domingo i Sol. Don Estevan Ginés Ovejero li va inculcar l’afecció per la literatura, participant en articles que publicava llavors a la revista «Correo Interior Josefino» i més tard en altres periòdics editats a Madrid. Va finalitzar els seus estudis religiosos al Seminari de Tarragona. Ordenat sacerdot en l’Arxiprestal per l’Arquebisbe de Granada, Meseguer i Costa, el 8 de setembre de 1912, al dia següent va cantar la seua primera missa a l’ermita dels nostres Sants Patrons. L’onze del mateix mes va embarcar a València cap a Mèxic on va passar dos anys com Prefecte i catedràtic del seminari de Cuernavaca on donava classes de Teologia, Filosofia, Història Natural, Retòrica i Geografia. Com a consequència de la Revolució Mexicana va retornar a la Casa Central de Tortosa, participant en les revistes de les que era Vice-director i després director com Reparación, Correo Interior Josefino, El Imparcial i San Sebastian de Vinaròs; La Buena Prensa i El Siglo Futuro, de Madrid; La Hormiga de Oro, La Hoja Católica i Ora et Labora. Va cultivar amb èxit tant la poesia com la prosa, la crònica, l’article periodístic, conte, entremés i comèdia. El 5 d’abril de 1931 es va estenar al Círcol Catòlic de la nostra ciutat la seua comèdia «Inocente«, sent interpretada pels components de la congregació de lluïsos locals. Tenia inclós una novel.la preparada per a publicar que va desaparèixer en els tristos dies del començament de la guerra civil de 1936, a principis de la qual es va traslladar a Vinaròs. La nit de l’onze d’agost va ser empresonat i per mesura precautòria de l’alcalde va ser traslladat, junt amb els altres sacerdots de la població, a la presó de Castelló, on serien tots trets per a ser assassinats a les primeres hores del dia dos d’octubre a les portes del cementeri de Castelló. El seu nom va ser inscrit en la façana de l’Arxiprestal junt als altres caiguts. En 2 de juliol de 1959 es va realitzar a l’església de la Reparació de Tortosa l’acte de clausura del procés informatiu Diocesà per a la causa de beatificació per la mort en martiri de 20 sacerdots operaris, entre els que es trobava l’il.lustre fill de Vinaròs, mossèn Isidor.