Bourgoing, Baró de

Viatger per Espanya durant la invasió dels francesos, com a secretari de l’ambaixada. Cap a 1793 va passar per les nostres terres i va recollir les seues impressions d’aquesta manera: “A una legua de Benicarló hay otro puerto más, el de Vinaroz, población grande y de buen aspecto que cuenta con 1.200 hogares. En los alrededores de Benicarló y Vinaroz hay numerosos viñedos con cuyo producto se fabrican aguardientes para la exportación. Vinaroz no es, hablando con propiedad, puerto de mar. Encontré allí una cincuentena de barcos, pero en vez de anclar a lo largo de la costa, estaban en seco. Algunos hacen el comercio de cabotaje hasta Cádiz e incluso hasta Marsella. Se aventuran otros hasta La Habana”. (J. García Mercadal. Viajes de Extranjeros por España y Portugal. Madrid 1959).

Bou de Sant Joan

(Vide Bou de corda). «Els dies 23 i 24 es va còrrer el tradicional bòu de Sant Joan, resultant tres ferits». (Borràs Jarque, pàg. 416, any 1873). Aquest bou de corda que es corria era un bou “de mort” i era també tradicional que el cap sencer se li regalés al predicador de la quaresma. (Rev. “San Sebastián”, 1914).

Bou de foc

Artilugi de fusta en forma de bou amb rodes i carregat amb coets borratxos que es va fer servir per animar algunes vespres de festes als anys seixanta.

Bou de corda

«La proclamació de la República Federal es celebrà el dia 22, avant vespra de S. Joan, amb repic de campanes a les 6 del matí, juglar i música pels carrers, tocant l’ himne de «La Marsellesa»… bou de corda per la Vila; calderes per als pobres, i regates de llanxes al mòll» (Borràs Jarque, pàg. 416). Ja anteriorment Madoz, en el seu Dicccionario, -de l’any 1845 aprox.- exposa que a Vinaròs es feien dos funcions de bous a l’any, una en els dies pròxims a S. Joan, consistent en fer còrrer 5 o 6 jònecs amb corda pels carrers i l’altra en dos corregudes de jònecs en la plaça de S. Agustí, una per compte de l’Ajuntament i l’altra pagada pels mariners.

Boter

boterOfici molt comú en la nostra població a causa de la importància del negoci del vi. En el cens de 1910 encara apareixen 51 homes que exerceixen dit ofici, després d’haver arruinat la filoxera els nostres camps de vinya.

Botella Carbonell, Joan

(Orce, Granada – Vila–real) Destacat impressor, considerat com el pioner de la província de Castelló, amb gran afany culturitzador, que fou a més a més, director de destacats periòdics d’àmbit local. Fou d’idees lliberals, republicanes i maçòniques. Fill al mateix temps de l’impressor d’Alcoi Francesc Botella Jordà. Vivint a Vinaròs, perteneixia a la lògia maçónica Padilla, del carrer de l’Àngel, amb el nom de «Ercilla, grado 18», amb el càrrec de «Limosnero hospitalario» i «Primer Diàcono». Joan Botella havia escrit en 1876 el llibre sobre el carlisme titulat: “La guerra civil en España de 1872 a 1876 seguida de la insurrección de la isla de Cuba. Con las biografías de los principales personajes… adornada con profusión de láminas… ordenada y dirigida por ...” publicada a Barcelona per J. Oliveres, Fol., XII, 619 pp. 30 làmines, amb pell i tall superior daurat, que tracta sobre la guerra carlina des del punt de vista contrari als carlins i encara que a la portada consta “Tomo primero”, aquest volum va ser l’únic en aparèixer. Va dirigir els periòdics locals «El Mediterráneo» (1882), «Bromas y Veras» (1884), de Vinaròs i «La Libertad», de Benicarló. En la seua empresa tipogràfica també es van imprimir altres publicacions locals, com «El Defensor» (1883), «El Batallador» (1885), «El Demòcrata Vinarocense» (1892) i «La Concordia» (1892). Com es pot apreciar Joan Botella era l’ànima de la prempsa vinarossenca en el darrer quart del segle XIX. Eixe mateix any 1892 es trasllada a viure a Vila–real, creant-hi allí la primera imprenta, en la que es publicaria entre altres obres la història de la ciutat, obra de Benet Traver. En abril i maig de 1921 apareix citat un Joan Antoni Botella en la revista “San Sebastián”, que residia a Vila-real, impressor, i estava casat amb una tortosina. Com a poeta, va escriure entre altres, el següent poema:

«INSOMNIO»«En vano inquietadode tristes recuerdosmis párpados buscanel soplo del sueño;que hiere mi almay agita mi pechoyo no sé que pesada congojade amores que fueron
=
Apago la lámparalos párpados cierro,buscar anhelantelas sombras espero, que en negros cresponesse funden recuerdos.Un rayo de lunabajando del cielopor rendija ocultase adelanta inciertoy llega moribundo y ténuea besar mi lecho.
=
Celeste armoníaperdida a lo lejosla brisa suaverepite aquí dentro;de amantes felicesque dejan el sueñoson tiernos arrullos,modulados ecos,que en noche serena y calladaconfían al viento.
=
Gozoso os escucho,ansioso os espero,que vuestros cantaresdisipa recuerdosde dichas perdidasde amores que fueron.Venid, en sombríasoledad me encuentro, y a solas conmigo pareceque estalla mi pecho.
=
Ya os siento aquí bajoy en lenguaje tiernollenais el quietismocon vuestros acentos.Con vuestra armoníade dulce beleñose impregnan los ojos,los párpados cierroy vuela de mi guarda el ángelen torno del lecho.
=
Mas ¡ay! presurosospasasteis ligeroscual ave que cruzacon rápido vuelodel mar los confinesperdida en los cielos.Rumores aún quedande vuestros acentos, cual luz fugitivade tenue luceroque brilla y se apaga.Ya queda en silenciola noche, la luna,y solo aquí dentrome quedo cercadode tristes recuerdos;que hiere mi almay agita mi pechoyo no sé qué pesada congojade amores que fueron.
(Juan Botella. Juliol 1882.
Sem. local “El Mediterráneo”)