Categoría: Letra B

Cognom destacat en la història local durant els segles XVII i XVIII que està ara ja extingit. D’entre ells destacaren Carles Maria, que era mercader i que signà com a testimoni en els Establiment de Peníscola de 1701 i Josep que també cita l’historiador Borràs Jarque (pàg. 220).

Cognom de personatges molt importants en els primers temps de la nostra ciutat. Diversos individus ocuparen cárrecs molts destacats, com Domingo que fou justicia, i Berenguer, qui ostentá el de Síndic i Procurador l’any 1311, actuant en la sentencia arbitral entre Peníscola i Vinaròs. Altres significats Botarell foren Antoni, Bernat, Jaume, Joan, Joaquim i Miquel, els noms dels quals apareixen sovint en diversos documents.

(Màlaga, 1799-Saragossa, 1841). Militar de família d’origen genovès. D’idees liberals, va lluitar contra els carlins el 1835 participant pel Maestrat en 1837-38 i en el setge de Morella de 1838. Va participar en múltiples accions per la nostra comarca. Apareix el seu nom a l’Arxiu Parroquial de Vinaròs en una partida de baptisme d’una xiqueta com a padrí de Carlota Alcocer Sánchez, el 3 de març de 1837. La referència, que més pareix un currículum o relació de mèrits professionals, diu: «Don Cayetano Borso di Carminati, condecorado con la Cruz Especial de Julio, en Francia; Comendador de la Orden Militar de la Torre y la Espada, del Valor y la Lealtad y Mérito, y de la de Cristo, en Portugal, Coronel al servicio de S. M. Fidelísima, Brigadier Coronel del Regimiento de Cazadores de Oporto y Comandante General de la Brigada Auxiliar de la derecha del Ebro«. A pesar de tants brillants mèrits, per conspirar contra el General Espartero, va ser afusellat a Saragossa pocs anys desprès. L’Arquebisbe Meseguer i Costa referia sobre ell una anècdota que li havia relatat Estanislao Uguet (Alcalde de Vinaròs), es tracta que en una de les seues visites a la ciutat anant a rebre’l l’Ajuntament oficialment a la porta del consistori, es va adelantar el macer Vicentet Ten, que revestit amb lluenta dalmàtica, li va fer una salutació exagerada i el general, desconeixent aquest personatge, la seua categoria ni com havia de correspondre, va imitar-lo igualment amb una doblegada de cos, i el macer fent-se cap arrere, va tornar a repetir la salutació i ell també; a la tercera vegada el macer, que s’havia fet encara molt més cap arrere, al doblegar el seu cos, va topar contra la paret i es va pegar una gran tabalada de la que va quedar ridiculitzat i coent diversos dies.

Antic llinatge vinarossenc. Fra Pasqual Borrell fou rector montesià de Càlig on exercia l’1 de gener de 1783, sent traslladat a Canet en setembre de 1787 (citat per Joan de la Figuera en programa de festes de Càlig de 1983). Un altre Pasqual Borrell ocupà el càrrec de regidor de Vinaròs en 1736, 1740 i 1753. Joan Baptista Borrell era notari. Josep Borrell ocupà el càrrec de agutzil major i es citat diverses vegades en la Història de Vinaròs (Borràs Jarque, pp 212, 259, 260).

(Vinaròs 1877,-Tortosa, 16-IX-1919). Sacerdot. Doctor en Teologia. Magistral de les catedrals d’Urgell i Tortosa. Canonge de Madrid i després de Granada d’on va ser també director de l’Universitat Pontifícia. Sent Degà de la Catedral de Tortosa va morir als 42 anys quan només feia cinc mesos que ocupava dit càrrec. La població de Vinaròs li va retre un gran homenatge de despedida i l’Ajuntament va fer constar en acta el seu pesar, assistint en ple als funerals que es van celebrar el 27 de setembre de 1919. Existia un retrat d’ell pintat a l’oli a la Galeria de Vinarossencs Il.lustres de la sagristía de l’Arxiprestal. Aquest retrat que va executar el castellonenc Castell, primerament se li havia encomanat al pintor Puig Roda, el qual va arribar a fer l’esboç però per la seua mort súbita no va poder complir l’encàrrec de la seua família vinarossenca Falcó Serres. Durant la guerra civil, un cotxe duia penjat l’esmentat retrat pintat a l’oli que feia de cartell o «pancarta». Era el cotxe conegut amb el nom del mític “Juan Simón”, en que portaven els morts que es trobaven per les cunetes (gent de dreta i capellans que llavors afusellaven). D’ell es conta l’anècdota que viatjant per Alemanya va entrar a una barberia i el barber li parlava en alemany, en anglès i en francés per vore si s’entenien. Com va notar que no responia en cap dels idiomes va musitar: D’on dimonis deu ser eixe tio?. I mossèn Borràs li va respondre: “- Del mateix poble que tú, de Vinaròs”. I era cert.

(Vinaròs, segle XVII- Alzira 5-VII-1704 ). Frare agustí, virtuòs i il.lustat. D’ell se’n ocupa molt extensament el cronista dels frares Agustins, el Pare Jordan, en la seua «Historia de la Orden de S. Agustín en la Provincia de Valencia». Segons l’historiador, Fra Miquel Borràs es va distingir per la seua exemplaritat i ciència, ocupant un lloc destacat en aquella Ordre religiosa. Va morir el 5 de juliol de 1704, al convent de Sant Agustí, d’Alzira.