Categoría: Letra C

Nom artístic de Francisco Vizcarro Cervera. (Vinaròs, 1946) el qual va protagonitzar una memorable “novillada” el 23 de maig de 1959, i va resoldre la situació molt decentment.

Entre les notícies curioses que es troben escampades pels periòdics locals hem llegit les següents: Un curiòs miracle va ocòrrer a uns mariners de Vinaròs (A. Delgado en la revista “El Servol de 15-VII-1995); La Reina Isabel Farnesio no va poder desembarcar en Vinaròs per a casar-se amb el Rei Felip Vé perquè un gran temporalàs li ho va impedir (Joan Bover en Set. “Vinaròs” de 25-II-1989); La permanència dels noms en les famílies; així ho podem comprobar en algunes d’elles que es transmeten de generació en generació; trobem els avis que porten els mateixos noms que els pares i els nets: així tenim;: Facundo Fora, Sebastià Albalat, Manuel Lladosa, Isaías Vinaroz, Emili Redó, electricista, Santiago Falcó, Pedro Calvo, estanquer, Lluís Vives, etc. etc. Els “periquitos” és com són coneguts els seguidors de l’Espanyol. I és que el camp de futbol d’aquest equip de Barcelona es va construir en terrenys on havien viscut els Gironella Ayguals que tenien aquest malnom. Antoni era l’oncle i mentor de Venceslao Ayguals d’Izco i ell precisament es va casar amb la seua jove “tieta”, Francisca Gironella Ayguals. Vinaròs va ajudar Tortosa en una inundació produida pel riu Ebre en 1907 (Setm. Vinaròs 22-XII-1962); El 8 d’ abril de 1959 va actuar en Vinaròs el gran guitarrista Narciso Yepes; En 1961 el Dr. D. Angel Facio es va doctorar amb la tesi “Hongos en el ambiente de Vinaroz” (Setm. 4-III-1961); en 1968 va morir la “liliputiense” Teresa Rosales García, a l’ edat de 49 anys; tenia l’estatura d’una xiqueta de 8-10 anys. El 6-XI-1979 va pasar el que apareix en la imatge un àrbitre es va aginollar al mig del camp per a que no li peguessen; les anècdotes que es van produir a Vinaròs arràn del colp d’Estat del coronel Tejero van quedar reflectits en el setmanari de 28-II-1981; en juliol de 1988 van aparèixer anguiles en la zona de l’estret del nostre riu Cervol. (Setmanari “Vinaròs” del 9-VII-1988); un xiquet de Vinaròs es va trobar una bomba de mà (Setm. “Vinaròs” 5-XII-1992 el soldat vinarossenc Pere Bort Doménech va ser guardonat per les autoritats de Kuwait (Tribuna 19-XII-1992); dins d’un poal de deixalles va ser trobat un obús de la guerra civil de 1936 (Crònica de Vinaròs 4-XII.1993). Cristina Sánchez, una dona torera, va actuar en la corrida de juny de 1996 en la nostra plaça de bous.; També afegim aquestes literalment: “La Junta Provincial de Transportes ha adjudicado es servicio de autos entre Benicarló y Vinaroz a don Francisco Martínez que actualmente hace el recorrido en una tartana. Los autos se inaugurarán en breve” (Rev. San Sebastián, març 1927); El “Graff Zeppelin”. “El lunes por la tarde se vió sorprendido el vecindario por el paso sobre esta ciudad a poquísima altura, de la gigante aeronave alemana “Graff Zeppelin”. El ruido de los motores hizo notar su presencia y la gente se lanzó a la calle pudiendo admirar el paso majestuoso del dirigible que cruzó nuestra ciudad de Sur a Norte”. (Rev. San Sebastián, 9-X-1932) “El miércoles llamó la atención del vecindario una caravana compuesta de 38 coches Ford, parte de la expedición de 100 que salieron de Barcelona con destino a las sucursales de Córdoba, Gijón y Huelva. En la delegación de esta Ciudad dejaron uno de los bonitos coches, último modelo, de ocho caballos a vapor” (Rev. San Sebastián 4-XII-1932); A una població veïna de Barcelona, a l’hora de sopar, durant la guerra civil del 36-39, apareixia durant moltes nits de molts dies, un avió que vigilava la costa i tirava bombes, si venia el cas, i li deien a l’avió “l’alcalde de Vinaròs”. També a Vinaròs s’apareixia un avió a l’ hora de sopar que feia el mateix: donar una volta per damunt la ciutat, i a aquest li deien “El semolero”, perquè era l’hora de sopar i quasi tot el món menjava sèmola de panís en aquella època, aliment molt bo i molt barat. El 30 de setembre de 1964 va aparèixer en la platja dels Cossis una botella que contenia un missatge d’un xiquet holandès. El 27 de juny de 1967 el gran jugador d’escacs Arturo Pomar, mallorquí, campió d’Espanya als 14 anys, sent llavors funcionari de la Diputació de Barcelona, va jugar durant les festes una partida simultània amb 25 escaquistes locals guanyant-los a tots.

Publicació local d’aparició setmanal, de tendència independent. Va aparèixer el primer número el diumenge 11 de juliol de 1897. S’autodefinia com «Semanario Satírico Literario dedicado al bello sexo». Costava 5 cèntims i s’ imprimia al carrer de Ruiz Zorrilla, 43. Pareix ser, perquè no s’especifica, que estava dirigida pel mateix impressor, Antonio Fernández Tormo.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal (i del camí), situada entre la dels Puntarrons i dels Dos Vilàs. El seu nom fa referència a lloc estret i fondo. Vide Cub i Camí del Cup. Ara el camí apareix assenyalat amb una fita nova i amb la denominació de Camí “Cocons”, feta per l’escola taller “Serra de l’Ermita”.

Sobre els anys de 1986-1987 va destacar en aquesta faceta de cultivar el cos agrandant els músculs mitjançant determinats exercicis físics de fisioculturisme, el vinarossenc Josep Maria Mora, que es va presentar a diverses competicions. Va ser entrevistat per E. Fonollosa en el setm. “Vinaròs” del 7-VII-1986.

Joan Elies Adell, Doctor en Filología va escriure en el set, “Vinaròs” de l’1 de juliol de l’any 2000 l’article “La mediocritat (Notes sobre la política cultural a Vinaròs) i diu: “Ara farà just un any que Carles Santos va llegir el pregó de les Festes de Sant Joan i Sant Pere. Santos, fidel a la seua estima i al seu compromís per Vinaròs, va aprofitar aquell acte públic per posar sobre la taula una série de problemes que, tots hi serem d’acord, afectaven a la vida cultural del nostre poble”. La resta de l’article no té pèrdua.