Categoría: Letra C

(Vinaròs 8-X-1736 -València 27-IX-1797). Religiòs Mercedari. Catedràtic d’Arts i Lectura teològiques i de Teologia “de Locis”. Mestre per tant en Arts. Lector de Filosofia. Sent doctor en Teologia, era catedràtic de dita assignatura i de llatí. Els pares d’Agustí foren Bernardo i Josefa. Va estudiar a la Universitat de València, iniciant els seus estudis en 1751 amb professors molt qualificats com el Dr. Francesc Jacques. Obté el grau de Batxiller en Filosofia en 1755, vestint l’hàbit de la Mercé al Convent de València i es allí on va professar, iniciant els estudis de Teologia dels quals després arribà a ser el catedrátic en 1762. Posteriorment la ciutat el va elegir per a impartir la Teologia de «locis». Va ocupar els càrrecs de Comanador del Convent de la seua Ordre i Qualificador del Tribunal de la Inquisició. Va morir al seu propi convent de València en 1797, d’un atac apoplèctic.
A la seua ploma es deuen un sermó i «Institutiones Theologicae in usum Tyronum adornatae«, obra en quatre volums que va tenir una gran repercussió en totes les Universitats d’Espanya. Aquesta obra va ser publicada a València tenint diverses edicions, sent les fins ara conegudes les de 1774 (Imprempta de Benito Montfort), 1784 i 1790, en tamany en quart. Aquest llibre era el predilecte de la Biblioteca de Meseguer i Costa que disfrutava amb l’obra del vinarossenc. En ella l’autor recull tota la seua experiència de professor amb el seu afany de renovació del mètode de l’ensenyament de dita matèria. Aquesta obra que primer va ser proposada a les universitats espanyoles com un intent seriòs de renovació pedagògica de la matèria va ser pres per les parts més conservadores com una inmoralitat que van denunciar al Sant Ofici de la Inquisició, per la qual cosa va aplegar a ser empresonant, lliurant-se posteriorment gràcies al seu abjurament, però l’obra ja estava feta i gràcies a ella es van modernitzar i jerarquizar els arguments teològics de dit ensenyament amb criteris molt més racionals. L’obra està escrita en un magnífic llatí. Una altra obra seua és: “Sacra Doctrina in petitione cathed. Quae locorum theologicorum explicatione regitur asserenda” a P. F. Augustino Cabadés Magi regii ac militaris Ordinis B. M. V. De Mercede Redempt. Captivorum, publicada a València en 1774, i que sols es coneix per un sol exemplar d’una colecció privada de la Comunitat Valenciana. El vinarossenc Agustí Delgado posseeix un exemplar molt ben conservat de las Institutiones Theologicae. Un altre en no tan bon estat es guarda a la Biblioteca de la Universitat de València. Afegim extractes d’unes cartes molt interessants enviades des de València a Madrid (del copiador de cartes de Mariano Canet i Longàs) i en les que es feia referència al seu desterrament per la Inquisició, la primera del dia 1 de maig de 1790: «El R. P.M. F. Agustín Cabadés Comendador del Convento de la Merced de esta Ciudad tiene orden del Rei para presentarse a essa, segun dice para tratar asunto pertenecientes al publico; sobre eso ai algunos que opinan no mui bien, pues como por Navidad faltó quince dias del Convento, i segun la voz comun estuvo otros tantos en la Inquisición (no se por que) dicen que será esto resultas de la causa.» i poc després en el mateix mes es tornava a escriure: «Por aquí ai pocas novedades, la unica que corre es la de haver el Sto. Tribunal de la Inquisición desterrado al P. F. Agustín Cabadés, Comendador de esta de la Merced 8 años, i 8 leguas de Valencia, de su Patria, que es Vinaroz, i de Madrid, que aga egercicios rigurosos por cuatro meses sin decir Misa, que esté el último de la Comunidad en el convento donde vaia, degradado de todos sus onores, i cuando le leieron la Sentencia le quitaron la venera de Calificador, i todos los papeles concernientes a este título: Esta sentencia fue por varias solicitaciones, i reincidencias despues de amonestado, pues es asumto de mas de 30 años.) Cuando querrá Dios que no den que hablar los frailes?”. En una altra es llig, que a son tio, el vinarossenc i preconitzat Bisbe Magí, li va agafar un gran disgust, a resultes del qual va morir, per tots aquests fets que li van passar al seu nebot: «En esse correo escriben de esa (Madrid) haver-le administrado la Extrema-Uncion al P. Magí de resultas de una pulmonia que le cogió luego que vio en la Corte a su sobrino el P. Cabadés». (J.B.P.)

Aquest producte de la terra, avui dia totalment desaparegut, era, en temps de Cavanilles, un dels principals del camp de Vinaròs, ja que segons afirmava a finals del segle XVIII, se’n produien més de 1200 arroves. S’utilitzava principalment pels soguers o cordellers per a fer cordes i maromes per als grans vaixells. En una geografia de 1845 s’assegura que Vinaròs produia unes 400 tones anuals de lli i cànem. (Gómez Sanjuán, en Setm.”Vinaroz”, 12-II-1977). Ja en un dels establiments de 1735 es parlava del cànem i “de los abusos que se experimentan de lavar ropas y matar cáñamo en el Río de esta Villa, desde las Canales arriba, emponzoñando las aguas y perjudicando al común…(…)”. Vide Les Canals.

Nom de la raval existent als afores dels murs de la població al segle XVI i que va donar origen al carrer del Pilar. Continua denominant-se popularment Raval de Càlig, encara que el carrer mai oficialment ha dut eixe nom . La ciutat de Vinaròs, encara que capital de la Comarca del Baix Maestrat, no té cap carrer dedicat a cap població de la seua capitalitat. (Vore C. Verge del Pilar). Nom de partida, citat com a tal en el padró de riqueses de l’Ajuntament de l’any 1811./ Població del Partit Judicial de Vinaròs.

L’artista nascut a Santiesteban del Puerto, Jaén, va morir el 28 d’octubre de 2021 a l’edat de 80 anys. Professor, pintor i escultor es va establir a Vinaròs als anys 70, quan va realitzar la seua primera exposició a l’Oficina de Turisme.

Al llarg de la trajectòria professional ha estat molt lligat a la vida cultural de la població del Baix Maestrat amb la creació de l’escultura del 400 aniversari de la Relíquia de Sant Sebastià al 2010 i reconegut amb el Grinyó Ballester al 2016.

Des de la creació del nostre Certamen Internacional d’Aquarel·la Puig Roda, el premi porta aparellat una escultura d’aquest prolífic autor. També va ser l’il·lustrador del llibre editat per l’Ajuntament de Vinaròs ‘Tras sus huellas‘, un recull de poemes d’Encarna Fontanet, publicat al Nadal de 1983.

[A.C.E 2023]

 

Secció de l’exèrcit alemany que va donar suport a l’exèrcit del general Franco durant la darrera guerra civil. Després de l’entrada de les tropes del General Franco a Vinaròs en 1938 es van establir en diversos casalicis de la localitat membres de la Legió Còndor alemanya. Així van prendre possessió de la casa de Membrillera de la raval del Socors, de la casa Dozal del carrer de sant Francesc, de la casa de Donya Hilària Meseguer (mare de López Dóriga) a la raval de Càlig, etc. Tenien a l’edifici de Gómez de Arce (Ressidència actual de les Angèliques) el laboratori fotogràfic. Els soldats, per congraciar-se amb la població infantil, els obsequiaven amb caramels, caixetes de cigars de llanda buides, etc.

En la comarca tenien establerta la Comandantur en Benicarló, els abastiments estaven en Sant Jordi i el camp d’aviació a La Sénia. La seua missió (no reconeguda oficialment) era la debombardejar posicions estratègiques enemigues. Així de Vinaròs existeixen en l’arxiu fotogràfic de l’exèrcit alemany fotos aèries de l’estació del ferrocarril i una no aèria del port (localitzades de moment pel professor vinarossenc Pedro Barceló. Pegada a la paret de l’església hi ha una làpida d’un alemany de la Legió Cóndor mort en accident de moto amb sidecar allí davant mateix. Durant el manament de l’alcalde del Partit Socialista (1982-1995), un empleat municipal va tapar amb portland la inscripció per a que no es puguera llegir: L’accidentat era Rudolf Huster, mort el 7 de setembre de 1938. Una altra làpida es trobava al terme de Sant Jordi, prop del barrac del Surrach i baix d’un garrofer, d’un altre alemany aviador mort “für eine freies Spanien”. Alguns altres alemanys que havien lluitat durant la Guerra Civil havien tornat després com a turistes a Vinaròs i s’havien fotografiat davant del “Monolito”.

No mancaria la nota amorosa, ja que la vinarossenca PepitaLandete es casaria amb Adolf Lehr, Tinent Coronel de l’exèrcit alemany, els quals, després de viure molts anys a Alemanya es traslladarien a Vinaròs on el senyor Lehr donaria encara durant bastants anys, classes d’alemany. El Sr. Lehr va morir a Vinaròs el 29 d’agost de 1993. S’havia enamorat de Pepita perquè residint allí prop del port i prop de sa casa, la sentia tocar el piano. Els alemanys residien en diverses cases senyorials però anaven a menjar i dormir a cases particulars. Eren molt correctes i molt educats. Bevien begudes embotellades.

Vinaròs ha comptat amb diversos dibuixants de còmics, entre els que ressalta de manera fulgurant Vicent Roso Mengual, autor de nombroses publicacions (Florita, El Coyote, Taxi Key, Mc Larry “El Temerario”, etc.). No oblidem tampoc a D. Antonio Carbonell, extraordinari dibuixant d’acudits.

En 1983 ja es van publicar al setmanari Vinaròs uns primers intents de joves que baix pseudònims com “JAILOBIU”, “QUEDIUS NEWS” i “PALAINO”, es donaven llavors a conèixer.