En les Corts Valencianes que es van reunir en temps del rei Felip III una sola vegada i en la capital, València, des del 9 de gener al 23 de febrer de 1604,es van tractar temes referents a l’Encomanda de Vinaròs, Benicarló i Peníscola, relacionats amb diferents temes.Els reis anteriors s’havien reunit en més ocasions, ja que durant el regnat de Carles I ho va fer en sis vegades i en temps de Felip II en dos.Per la seua part, el rei Felip Iv les reuniria dos vegades.Degut a les moltes presions, queixes, sol.licituds, etc. que havia de suportar la realesa, aquesta les evitava o les retardava tot el que podia. En tres capitols es tracten les diverses súpliques de les viles de «Binaros» y Benicarló. Fem notar que per eixe temps apareix el nom de Vinaròs escrit en «B» en els llibres impresos en la capital, ja que Escolano també l’escriu de la mateixa manera. La suspensió dels batlles Reals o alcaldes, perquè no eren conformes a les lleis que establien autoritats en l’encomanda religiosa de Montesa era una de les peticions i també es sol.licita que siguen els Comanadors o Lloctinents els comissionats per a l’exempció d impostos. Els texts que fan referència a Vinaròs són els següents:
Fol 57: «Que en les viles de Benicarló, y Binaros, y altres llochs maritims de la religio de Montesa, no y haja Balles reals.Y que per a cobrar los drets Reals, se fassa comissio als Comanadors, o a los lloctinents. Cap. XXV./ Item, per quant la experiencia ha mostrat seguirse molts danys e inconvenients, de que en les viles de Benicarlo y Binaros, que son una de les encomandes de la religio de nostra Senyora de Montesa, hi haja Balles Reals, senyaladament havent hi diverses provisions fetes per los Capitols generals de dita religio, prohibint que en los llochs de aquella no hi puixa haver Balles reals y per dites rahons i altres exercitant lo que convindra pera lo bon govern y regiment de dites viles, sia estat provehit per lo loctinenty Capita general deV. M., y en lo present Regne, removent alguns Balles que eren estats incognicienalment creats.Supplica per ço lo dit Estament Ecclesiastich a V. Mag. que en les dites viles de Benicarlo y Binaros, y en altres qualsevol pobles maritims de dita religio de Montesa noy haja Balles alguns Reals, y si foran ni haura, sien revocats.Y que pareixent necessari que en dits pobles haja persona alguna pera la exaccio dels drets Reals deV. Mag. se faça comissio als Comanadors de les encomandes dels tals pobles y llochs, o als lloctinents de aquells, perà que adminitren y cobren los dits drets Reals tocants a vostra Magestat, segons que en altres ocasions se ha fet y acostumat.Plau a sa Magestat. Covarruvias Vicecancellarius.» / DOCUMENT SEGON: En este es sol.licita a les Corts que el Comanador de l’Encomanda tingue jurisdicció sobre delictes fets per la milícia. «Que lo lloctinent y Capita General proveheixca en lo que supplica de quels Camanador de Binaros y Benicarlo, y altres de la religio de Montesa coneguen dels Capitans y officials de la milicia effectiva. CAP. XXVI./ Item senyor, com en les dites viles de Binaros y Benicarlo apres que se ha introduhit lo batallo de la milicia effectiva en lo present Regne, y creat nous officials de aquella, y de ses companyies, aquells calcun dia per raho y ab titol de les exemcions otorgades en la Pragmatica de dita milicia, cada dia se descomponen y atreveizen ab lo Comanador y officials de dita religio, lo que es just sia per V. Mag. remediat;Supplica perço lo dit Braç Ecclesiastich, que pera resecar dits inconvenients, sia donada comissio al Comanador de dita Comanda de Binaros y Benicarlo, y als demes Comanadors de les altres Comandes de la religio de Montesa, pera que en virtut de dites comissions puixen coneixer respectivament de qualsevol delictes y contractes de dits Capitans, Alferizos y Sargentos de les dites companyies, y habitants en los dits llochs de dites Comandes, no obstant la dita exempcio que per raho de dits officis tenen.II Plau a sa Magestat remetreu al futuro Lloctinent y Capita general, pera que informat del referit en dit capitol, y del que mes convindra, proveheixca degudament sobre lo ques supplica en est capitol. Covarruvias Vicecancellarius. «Que sa Magestat manara ques declare en la causa de la jurisdiccio ques porta entre la vila de Paniscola, y de Benicarlo, y Binaros. Y que en lo entretant, se guarde lo acostumat en respecte del exercici de dita jurisdicció.
CAP.XXVIII. / Item, per quant a occasio del plet y causa suscitats entre la vila de Paniscola ab les viles de Benicarlo y Binaros, per raho de pretendre la dita vila de Paniscola tenir tota jurisdiccio en les dites viles de Binaros y Benicarlo: y per prevenir y atallar los danys e inconvenients que seguien de cascun dia entre dites universitats per causa de dit plet y pretensions, fonch de provisio y orde de vostra Magestat acomanada y secrestada la jurisdiccio suprema y mer imperi de dites viles de Binaros y Benicarlo, en poder del Portantveus de general Governador de la present ciutat y Regne. E com la experiencia haja mostrat que per distar les dites viles de la present ciutat dihuyt, o vint llegues, y per altres rahons, no estar la justicia administrada de la manera y com es necessari, majorment que per no exercir la suprema jurisdiccio lo Comanador de dites viles de Binaros y Benicarlo, y los vehins y habitadors de aquelles cascun dia mohuen inquietuts y plets voluntaris: pera resecar totes les quals coses, y per lo que conve a la deguda administracio de la justicia de dites universitats, Supplica lo dit Braç Ecclesiastich, que ab acte de la present Cort sia per vostra Magestat provehit, que la jurisdiccio suprema y mer imperi que de present regeix y administra per via de secret lo dit Governador de Valencia, sia acomanada y secrestada de la mateixa manera en poder del Comanador que huy es, y per temps sera de les dites viles de Binaros, y Benicarlo.II Sa Magestat manara ques declare en la causa referida en lo capitol, y en lo entretant li plau ques guarde lo acostumat. Covarr. Vicecan.» / CORTS DE FELIP IV: En 1626 es van reunir altra vegada les corts valencianes, aquesta vegada presidides pel rei Felip IV. Es van tractar temes ja pendents de corts anteriors que en alguns casos, s’intentava sense èxit que el rei liquidés en un sol acte. Eren plets difÎcils de l’estament que estaven pendents de ressolució, i el rei es negava, ben aconsellat, a interferir en l’acció dels seus tribunals. Per aquest motiu, en dites corts no es va resoldre res relatiu als imposts que segons el batlle general havien de pagar Benicarló i Vinaròs com a viles de l’Orde de Montesa, l’exempció del pagament de coronatge i sobre els drets de nova entrada en les viles del Maestrat de Montesa./ Les viles de Benicarló i Vinaròs pretenien que les mercaderies que siguessen embarcades dins dels seus termes municiplas paguessen quatre diners per lliura, per a dedicar dits ingresos a la defensa i fortificació de Peníscola que estava encara construint les seues magnífiques muralles. / Aquesta vila constituia la plaça costera més important entre Valencia i el Principat, i tenia importants despeses defensives, per a ajuda de les quals, el rei li va concedir l’explotació de les escrivanies del justícia i els jurats durant quinze anys, i la facultat d’arrendar tendes de menut (les quals formaven part de les regalies), durant el mateix periode.
1. Aquest carrer que unia el casc antic de la població amb el barri matítim de la platja de la Magdalena, avui Primer de Maig, es dia de Santa Magdalena de fora. En els canvis de 1842 se li va imposar el nom de carrer del «Liceo» i en 1844 li volien dedicar a Costa i Borràs el carrer de sant Jaume, segurament per ser el carrer on hauria nascut. Per fi, sent alcalde Agustí Safon, se li va posar al carrer de que tractem i que encara perdura, el nom de l’il.lustre Arquebisbe en les fires de 1890, dixant com de Santa Magdalena el que es coneixia anteriorment com el de Santa Magdalena de dins.
