Categoría: Letra C

Cooperativa tarongera. Es va constituir l’1 d’octubre de 1987 i va ser inaugurada solemnement en 15 de novembre següent, presidint l’acte els alcaldes de Vinaròs i Alcanar, per estar ubicada la seu o magatzem a l’entrada d’aquesta darrera població veïna. El seu primer president fou Antoni Giner Arnau el qual en gener de 1992 va ser substituït per Agustí García Vives i l’ha gestionat o dirigit des del seu inici Eladi Delgado Agramunt. Onze anys després (1998) comptava amb uns 210 socis, explotant una superfície de 823 jornals, equivalents a 311 Ha. La seua producció en l’exercici 1997-98 va ser d’unes 11 mil tones de taronges. En 6 de maig de 2001 va poder ja presentar i ser inaugurades solemnement amb la presència de la Consellera d’Agricultura, Mª Àngels Ramon LLin, Alcalde i altres autoritats les noves instal.lacions en una finca pròpia de Vinaròs de 20.000 metres quadrats, amb 4.500 de magatzem i 350 m. d’oficines i altres elements comuns construïts. En aquesta mateixa data l’entitat compta amb uns 200 socis; té una producció mitja de 8.000 tones de les quals 3.000 són clementines i 5.000 són taronges. La seua facturació anual és d’uns 500 milions de pessetes.

Als anys vint ja existia el Sindicato Agrícola «El Salvador». El 30 d’octubre de 1926 va morir el seu primer president Josep Puchal Gombau. Però el gran impuls donat als anys seixanta pel seu president el farmacèuitc Rafael Roca Chillida, adquirint terrenys, amb la construcció d’un molí de pinsos i farines, i creant la Caixa Rural (Vide id.) li donarien un vigor esplendoròs. Va crear una revisteta sobre informació del camps, titolada “La Voz Agrícola” de la qual van eixir uns quants exemplars, en eixos anys. El veterinari Julian Guimerà continuaria amb la mateixa tònica d’impuls. A seguit, Josep Valls, granger, deslligaria la Caixa Rural de la Cooperativa davant de l’increment d’aquestes dos entitats fortes que podien anar cadascuna pel seu propi camí. El substituiria en el càrrec de president, ara sols de la Cooperativa, el llaurador i propietari, Sebastià Polo Forner.

El seu nom naix quan es construeix el convent de monges clarises el 1878, però abans es coneixia amb noms ben diversos. Així tenim que se li dia: Carrer de Muntaner, del «Niño» o també C. D’Agramunt. A l’entrada del carrer, la primera casa té una curiosa fornícula amb la imatge de S. Antoni Abat (?).

Per a conèixer l’origen i la fundació de dit convent vide el terme PANES. També remitim al lector al llibre de Joan Bover publicat en 2006 sobre els convents. En 1787 tenia el convent 12 religiosos professos, dos germans coristes, quatre llecs, 7 criats d’hàbit sense professar i un terciari. En 1835, quan es va tancar per motiu de la desamortització tenia 18 frares, es a dir el doble que el de S. Agustí.

 

 

 

 

L’església de dit convent es va assolar la nit del 21 de setembre de 1993, quan es guardaven allí la major part de les peanyes de Setmana Santa. L’Ajuntament decidí la seua demolició que es va dur a terme d’una manera sorprenentment sobtada el dissabte 14 d’abril de 2001, desapareixent l’històric edifici, construit al segle XVII. La seua destrucció va anar acompanyada d’una llarga polèmica entre la població, que es mostrava cada vegada més sensible a la desaparició constant dels pocs vestigis històrics amb que compta la ciutat. En octubre del 2002 es demolien les cases adjacents per a formar la nova plaça.

 

 

 

 

GUARDIANS O PRIORS DEL CONVENT DE SANT FRANCESC:Fra Antoni Laborda……………………….1697Fra Tomàs Aparicio……………………….1699Fra Jaume Martínez……………………….1702Fra Francesc Zaragoza…………………….1703Fra Germino Bayo…………………………1741Fra Antoni de Lamarca……………………1772Fra Mateo Dolz……………………………1777Fra Llorens Igual…………………………..1776Fra Miquel Bretó…………………………..1799Fra Vicent Climent…………………………1808Fra Dionís Sales, darrer Guardià…………1820-21

 

conventos de vinaros BAILA web

 

Segons afirma el Pare Jordana, historiador de la Orde dels Agustins, el nostre ja desaparegut convent es va fundar a iniciativa d’alguns mariners que es van proposar instaurar a Vinaròs un establiment de religiosos agustins dedicat al Patró i protector dels navegants, Sant Pere González Telm i per a conseguir-ho van demanar al Provincial Reverent Pare Maestre, Fra Gaspar Solsona, que els enviés alguns religiosos per a fundar-lo, oferint-los lloc molt ben acomodat. Així van acudir Fra Nicolau Gallardo, Prior del convent de S. Agustí de Castelló, Fra Ginés d’Ocaña, del convent d’Oriola, Fra Tedada, i el germà Fra Barberà. Van prendre possessió de la casa que se’ls va oferir el 21 de maig de 1594, llegint-se per manament de Fra Gallardo la patent del R. P. Provincial. Va ser nomenat primer Prior Fra Ginés d’Ocaña i sub-Prior Fra Tedada, acabant l’acte cantant-se solemne Te Deum. El primitiu convent estava situat a la plaça de sant Telm, junt a la mar. Poc temps desprès, al 1599 es va adquirir una casa i hort del ric hisendat Cosme Ferrer. Es va autoritzar el darrer pagament de 600 lliures el mateix any. La primera pedra de l’església es va colocar el 21 de novembre de 1749 i es va acabar tretze anys desprès, sent inaugurada el 25 d’agost de 1762. La capella de la comunió, (actualment Museu Municipal), es va construir a expenses de Josep Vidal, el qual va pagar una gran festa amb motiu de colocar el Santíssim Sagrament; s’havia començat el 23 d’octubre de 1786 sense cap solemnitat i es va posar la primera pedra tres dies desprès; es van acabar les obres el dia 12 d’agost de 1788. Segons afirma el Pare Jordana la seua església «Es de bastante capacidad, pues tiene todo lo necesario para su servicio , es claustral, cuneta con doce altares, y una buena sacristia. Su ornamentación es sencilla, pero agradable«. En 1604 els altars que contenia la seua església eren el de la Concepció, de La Sang i de Santa Càndia. Els frares d’eixe mateix any eren Fra Nicolás Ortí, Prior; Fra Joan Ferrer, vicari, Fra Blay Ferriols, Fra Francesc Ferriols i Fra Joan Oliver. Els frares vivien en notòria pobresa. S’ajudaven amb els diners recaptats pels drets dels pals, que cobraven per traure a terra els vaixells als quals feien pagar segons el nombre de pals o arboladura. Els Agustins de Vinaròs es van oposar a la fundació dels Franciscans amb el suport per part de cada congregació d’altes dignitats. Així mentre defenia als Agustins el Virrei Duc D’Arcos, els Franciscans tenien el suport dels Ducs de Gandia. Les picabaralles eren grosses i es va haver d’arribar fins el Consell d’Aragó. que va donar raó als Franciscans. Aquests pretenien a més a més precedir als Agustins en les processons, cosa que els autoritzà un breu del mateix Papa de Roma Urbà VIII de 1644, dins de l’espirit classista i jerarquizador de l’època. Davant la protesta dels Agustins serà després el Papa Innocenci X qui els donarà la raó tres anys després, en 1647, donat que s’havia de seguir la Constitució Gregoriana que donava prioritat en l’ordre de precedir en les processons als qui havien fundat en primer lloc. Això els va costar als Agustins 4.000 ducats d’or, causant-los aquestes despeses el greu contratemps de no poder acabar el convent, però amb l’orgull de “que tomaron los Agustinos la possession en la Procession del Corpus, que se hizo aquell mismo dia, precediendo a los Padres Descalços; a los quales oy preceden, y precederán hasta el fin del mundo con el favor de Dios”. (Seb. Albiol Vidal. Derecho y Sociedad en Vinaròs. Setm. “Vinaròs, 22-III-1986). Dins de la cripta de dita església es troben soterrats personatges notables que van morir a Vinaròs com Pedro de Alarcón, Arcedià de Turí (4-I-1641); Francesc de Espínola (7-IV-1641); Mateo de Velasco Agüero (14-I–1642), l’abat, Rogeli Brau (8-)-1642), el marquès Francesc de Malaespina (29-XI- 1642); Gerónimo Sandoval, general de l’Armada Espanyola el 17 de juliol de 1647. Entre els les dades que sobre el convent ens aporta el llibre de Josep Rocafort, “Libro de cosas notables”, publicat a Castelló en 1947, trobem a Manuel Molina, natural de València; mort a Castelló el 25 d’octubre de 1796, als 52 anys, “después de aver governado el convento de Vinaròs dos trienios”; al maestro Dellá: “En 23 de marzo de 1798 murió el reverendo padre maestro fray Gabriel Dellá, natural de la villa de Traiguera e hijo de hábito del convento de Vinarós, siendo de edad de 80 años, y murió de vejez simple”. Pare Tomàs Asarau: “En la noche del 7 al 8 de mayo de 1806 murió el padre predicadorThomás Asarau, natural de esta villa de Castellón e hijo de hábito de este Convento, de edad de 80 años, después de haver sido prior de los conventos de Xérica y de Vinarós; murió de aplopexía, sin sacramentos, y fue enterrado en el nuevo camposanto”. P. Bellés: “A las onse y media del día dos de julio de 806 murió el padre fray Ildefonso Bellés, natural de Alcalá e hijo de hábito del convento de San Agustín de Valencia, siendo de 70 años y medio de edad, después de haver sido prior de los conventos de Cullera, Vinarós, Xérica y Morella. Murió de calentura, con los Sacramentos…(…)”. P. Antoni Ayza: “Día 7 de febrero de 1821, a las p de la mañana murió en este Convento el padre fray Antonio Ayza, noble de nacimiento, natural de la ciudad de Peníscola e hijo de ábito de Vinaròs, a los 67 años de edad.”. EXCLAUSTRACIÓ: Del mateix llibre extraem: “En el tiempo que pasó desde marzo de 1820 hasta 1823 en abril o, por mejor decir, desde 1821 en junio, en que fue supremido este Convento, hasta dicho abril o maio de 1823, en que se nos bolvió por orden del rey, murieron quatro religiosos secularisados que estavan en este Convento en el tiempo de la supresión y fueron: …el padre fray Josef Breixano, natural de Vinarós, después de haver estado refugiado en casa de Antonio Dolz albañil, algun tiempo. Por estar casi ciego, por su edad que era de 83 años, se retiró al Hospital en donde al cabo de dos o tres meses, murió;” SANTA VICTÒRIA: El 6 de juliol de 1785 aplega procedent de Barcelona, el cos de Santa Victòria, sent rebut en la platja per D. Joan Baptiste Lassala, el Rector i Prior del Convent, portant-lo en processó a la casa del primer, situada al carrer Major; allí permaneix fins el diumenge, dia 17, en que es traslladat al convent. En 1787 hi havien 14 religiosos professos, 5 llecs, un criat d’hàbit sense professar i dos seglars. El 7 de març de 1820 es va publicar una R. O. suprimint diversos convents, entre ells el de S. Agustí de Vinaròs. Amb motiu de la Desamortització, ordenada pel ministre Mendizábal, el 1835, es van tancar els dos convents de la nostra ciutat, tenint llavors el de Sant Agustí 9 frares. A pesar d’aixó, posteriorment es van reobrir i per això aparèix una nota en les Efemèrides Vinarocenses de Ràfels que diu que el 12 de novembre de 1863 va arribar a Vinaròs el Pare Provincial dels Agustins per a practicar una visita al Convent de la seua Ordre religiosa.

PRIORS……………….DATA………..BORRAS/ BOVERGinés de Ocaña…………..1594……………SI………..SINicolau Martí/Ortí…………1604……………SI……….NORafael Albiñana…………..1615……………SI………..SIMiquel Febrer……………..1617…………..NO………SIVicent Ferrer………………1660…………..NO………SISilvestre Baso……………..1678…………..NO………SITomàs Serrano…………….1689…………..NO………SIFrancesc Forner……………1696…………..NO………SITomàs Rubio………………1697……….….NO………SIAdeodato Miralles……….1702-03……..…..NO………SIManuel Bellviure…………..1707………….NO………SIAgustí Rossell………………1707………….NO………SIAntoni Sanchis……………..1712………….NO………SIJoseph Albella………..……1717………..…NO………SIAgustí Ginata………………1749……………SI……….SIVicent Latorre………………1762…………..SI……….SIJoaquin Úbeda……………..1776…………..SI……….SICarles Agramunt…………..1776………….SI………..SIManuel Molina……………1782-85………..SI………..SITomàs Asarau…………..…1794………….SI……….NOIldefonso Bellés………………¿?…………….NO………NOPere Thomas Polache…..…1803………….SI………..SIJosep Valldecabres……..…1808………….SI……….NOJosep Puig………………….1820………….SI………..SI

Joaquin Miralles…………….1831……..….NO……….SI

La llista dels priors més completa és la de Joan Bover que s’oblida, però, en la seua máxima obra sobre els convents, citar alguns nomenats anteriorment per Borràs Jarque en la seua obra capdal. Fra Josep Rocafort, en la seua obra “Libro de cosas notables” publicada en 1945 per la Societat Castellonenca de Cultura aporta diferents referències soltes sobre alguns dels personatges que també tingueren relació amb Vinaròs, i de les que ressaltem: “En 25 de enero 1775 murió el hermano de la obediencia fray Juan Gras, natural de la villa de Alcanar e hijo del hábito de del convento de San Telmo de la villa de Vinarós, siendo de edad de quarenta y dos años”; “En 3 de junio 1776 murió el padre fray Juan Bueno Esteller, natural de la villa de San Jorge e hijo del hábito del convento de Vinaròs, siendo de edad de quareinta años”; “En siete de julio murió el padre fray Pedro Juan, natural de Vinarós, e hijo de ábito de este Convento de Castellón, siendo de edad de setenta y seys años, aviendo sido procurador de este Convento 40 años”; En 25 de octubre de 1796 murió el padre presentado fray Manuel Molina, natural de Valencia (…) siendo de edad de 52 años, después de aver gobernado el convento de Vinaròs dos trienios, de aver sido definidor segundo del reyno. (…)”; “En 23 de marzo de 1798 murió el reverendo padre maestro fray Gabriel Dellá, natural de la villa de Traiguera e hijo del hábito del convento de Vinaròs, siendo de edad de 80 años; y murió de vejez simpl. En su entrierro no pudieron asistir las comunidades por lo mucho que llovió en el día 24 por la mañana”; “En la noche del 7 al 8 de mayo de 1806 murió el padre predicador fray Thomas Asarau, natural de esta villa de Castellón e hijo de hábito de este Convento, de edad de 80 años, después de aver sido prior de los conventos de Xérica y Vinarós; murió de apoplexia, sin Sacramentos y fue enterrado en el nuevo Camposanto”; “A las onse y media del día dos de julio de 806 murió el padre fray Ildefonso Bellés, natural de Alcalá e hijo de hábito del convento de San Agustín de Valencia, siendo de 70 años y medio de edad, después de aver sido prior de los conventos de Cullera, Vinarós, Xérica y Morella. (…)”; “Día 7 de febrero de 1821, a las 9 de la mañana murió en este Convento el padre fray Antonio Ayza, noble de nacimiento, natural de la ciudad de Peñiscola e hijo de hábito de Vinarós, a los 67 años de edad. Murió de pulmonía (…)”; “En el tiempo que pasó desde marzo de 1820 hasta 1823 en abril o, por mejor decir, desde 1821 en junio, en que fue supremido este Convento, hasta dicho abril o maio de 1823, en que se nos bolvió por orden del rey, murieron quatro religiosos secularizados que estavan en este convento en el tiempo de la supresión y fueron: (…) el padre fray Josef Breixano, natural de Vinaròs, después de haver estado refugiado en casa de Antonio Dolz, albañil, algun tiempo. Por estar casi ciego por su edad que era de 83 años, se retiró al Hospital en donde, al cabo de dos o tres meses, murió.. Al juliol de 1916 es va posar un enrajolat nou a l’església de sant Agustí, apareixent per baix de les manises velles, les làpides d’antics soterraments, similars a les de sant Francesc. S’ASSOLA MIG CONVENT: La nit del 13 de setembre de 1801 es va asolar mig convent, segons descriu el Pare Joseph Rocafort en el seu: “Libro de cosas notables”, de Castelló, publicat en 1945 per la Societat Castellonenca de Cultura: “En donde se han experimentado más fatalidades por el agua ha sido en Vinarós pues salió de su cause el río Servol, inundando todo el terreno penetró hasta la villa y la hizo toda una mar, anegándose en las casas muchos animales y cinco personas, en cuya salida de río que fue en la noche del día 15 y mañana de 16, se desplomaron muchas casas y la mitad del convento de los padres agustinos, quienes tuvieron de salir a la plaza por el balcón de la celda prioral y baxar con una escalera de madera y refugiarse en algunas casas.

conventos de vinaros BAILA web

Creat a Vinaròs en 1878. Per mediació de mossèn Sol i amb unes monges vingudes des del convent de Mataró, es va inaugurar solemnement el 13 de gener. El 8 de desembre de 1884 es va beneir la nova església i ja s’havien obert les primeres classes. Al gener de 1920 van celebrar els 42 anys d’estada a Vinaròs. En 1931, amb l’adveniment de la segona República i la crema de convents a Madrid, va produir el primer èxode de les monges que van replegar totes les seues pertenences i van haver de retornar als seus domicilis particulars. Així ho reflectia la Rev. “San Sebastián”: «Como en otros puntos tambien aquí las religiosas de la Providencia han salido accidentalmente de su convento el mièrcoles por la noche. (…). Merece alabanza y aplauso la noble conducta del digno Sr. alcalde que se ofreció en todo a las religiosas» (14 de maig de 1931) Van retornar però el dia 25 del mateix mes. A l’entrada de les tropes dels nacionals es va instal.lar al convent un hospital militar d’evaquació que va perdurar durant un any (abril del 39). Allí havien retornat les monges que feien el paper d’infermeres i vivien en les dependències del capellà. Llavors s’adquireix una nova imatge de la Divina Providència, obra de l’escultor Camps i Arnau, de Barcelona. El 1972 es remodela l´església amb pintures d’Angel Acosta i en 1978-79 inauguren el nou col.legi. Des de fa uns anys el convent s’ha convertit en la tercera Parròquia, la de sant Agustí.

conventos de vinaros BAILA web