Categoría: Letra C

Arran de la donació de 5.000 pessetes que el Papa Pius XI, va fer a Vinaròs encara no acabada la guerra de 1936, per mitjà del Nunci Apostòlic Hildebrando Antoniutti, es va destinar a l’adquisició d’una imatge d’un Crist que el llavors rector Enrique i Tarancón va encomanar a un escultor de Castelló quin nom no recordava (Porcar, Colom (?), etc). Amb aquesta imatge es va donar peu a que es formés una confraria formada principalment per excombatents i anomenada del Crist de la Pau. La imatge presideix durant el resta de l’any el primer altar lateral de l’Arxiprestal, entrant a mà dreta. Una làpida de marbre recorda allí el fet de la seua donació al nostre poble i diu aixï: “El Cardenal Vicente Enrique y Tarancón, arzobispo de Toledo, primado de las Españas, siendo cura arcipreste de esta ciudad, recibió el 25 de mayo de 1938 de manos de Hildebrando Antoniutti como regalo personal de S. S. Pio XI este Cristo de la Paz, 9-6-1969”. Cal ressaltar la profonda devoció que se li professa a aquesta sagrada imatge, a la que se li acostuma a besar els peus quan s’entra o se surt del temple. La donació referida es va fer d’ aquesta altra manera com ressalta el mateix Cardenal Tarancón en el seu llibre “Recuerdos de Juventud” “Al salir del templo entregó (M. Antoniutti) cinco mil pesetas al alcalde- no a mi, ni al vicario general, para que pusiera en el templo una imagen de Cristo crucificado con el título de Cristo de la Paz” (Pàg. 260). Va ser el primer Germà Major Domingo Serret Blanchadell des de la seua fundació sugerida per l’alcalde F. Balada.

En 1990 es va inaugurar el pas del Crist Captiu, sent el més jove i a la vegada un dels més emblemàtics de la ciutat, estant integrat majoritàriament per andalusos. Va ser la Casa d’Andalusia de Vinaròs, sent el seu president Josep Torres Moya, la que va encomanar la imatge a l’escultor sevillà, Manuel Hernández León. Aquest artista havia fet imatges per a les processons de Sevilla i Jaen. Es va comprometre a fer la imatge per 750.000 pessetes, seguint el paper de compromís signat el dia 25 d’octubre de 1989 a Sevilla. En ell es destacava que faria el Crist de tamany natural, de talla amb l’anatomia completa, amb fusta de cedre, estucat i policromat, «amb unció religiosa que inspire devoció a aquell que el mire, endreçat, amb les mans creuades a l’altura del pubis, amb tela de puresa o sudari de tela encolada i amb base de peanya de suport«. Des del primer moment les inscripcions van ser molt nombroses i els donatius no van mancar. Durant alguns pocs anys van utilitzar l’antiga peanya de s. Sebastià feta per l’escultor valencià Sr. Rodilla en 1959 i estrenada per les festes del sant en 1960. Els confrares que acompanyen el pas vestixen la vesta amb els colors verd i blanc andalusos, com els de la seua bandera i porten la imatge als muscles, amb un excel.lent ritme harmoniòs, que el fa ser la màxima atenció del públic expectant. Les típiques saetes andaluses no falten en cap processó, trencant el silenci de les tèbies nits primaverals. Poc a poc van millorant el seu pas, amb nova peanya i altres afegits que fan ser el pas més sugestiu i més admirat de les nostres processons per l’esforç que comporta dur la peanya als muscles i la rigorositat, devoció i unció amb que es comporten tots els seus membres.

La Confraria de Sant Telm, dita dels mariners o “de los mareantes”, era de l’any 1592. Tenia el seu propi altar.
Fundada pel gremi de mariners el 2 de juny de 1592. La festa amb majorals de la marina ja es celebrava molt abans com així es va fer constar a l’acta fundacional. Els membres de la marina mercant tenien per patró a sant Telm i els pescadors a sant Pere. En la referida fundació van estar presents les autoritats populars, com Justícia, Jurats i Mustassaf. El 1619 el Papa Pau V va concedir una butlla amb indulgències i lloança al gremi.

La Confraria de Sant Pere, dita també dels pescadors, fou fundada en 1592.
La imatge i la peanya són obra de l’escultor canari, afincat a Tortosa, Àngel Acosta Martín. Aquest artista és conegudíssim per tota la Diòcesi per haver treballat en moltíssimes obres religioses tant de pintura com d’escultura actuals. La imatge de sant Pere va ser beneïda la vesprada del dijous Sant de 1973, en que va ser treta en processó per primera vegada. Pertany a la parròquia de santa Magdalena i formen el pas membres del barri dels mariners preferentment.

 

 

 

 

La imatge va ser adquirida per la Confraria de Pescadors i per aquest motiu acompanyen darrere del pas els seus membres: Patró Major, Secretari, Ajudant de Marina, etc. El 1990 constava com a germà major de la confraria Sebastià Aulet. L’any 2003 els mariners van voler traure la peanya als muscles amb un gran esforç de molts dels membres, animats per Gonzalo Velasco, president de la Confraria de Pescadors.

La Confraria de Sant Josep, que comprenia tota classe dels fusters, mestres d’aixa i altres se sap que era anterior a 1594.

La Confraria de Sant Cristòfol va ser fundada l’1 de gener de 1716, amb assistència de les autoritats i membres de tots els demés gremis.