Categoría: Letra C

Vide COFRARIA DE SANT PERE.

El dia 5 d’abril de 1958, sent dissabte Sant, un grup de treballadors de la empresa D. A. S. A, (Foret), a iniciativa d’Eduard Albiol Ferrer, van prendre la decissió de formar aquesta nova confraria, germandat o pas de la Setmana Santa. Als pocs dies ja comptava amb uns 65 membres, la majoria dels quals eren treballadors de dita fàbrica i el dia 27 del mateix mes va quedar constituïda la primera junta com segueix:
Germà major: Eduard Albiol
Secretari: Manuel Dosdà
Tresorer: Joan Català
Vocals:
Joan Josep Redó.
Joan Josep Fontes
Francesc Torres
Tomàs Barrachina
A. Sancho
Decidida l’adquisició de les imatges a una fàbrica d’ Olot, es va acordar sufragar-les en un any i elegir els olors per a la vesta de roig i blanc, que a més de ser teixits més econòmics, resultaven ser els dels colors de la bandera de Vinaròs. El 8 de març de l’any següent el Rvent. Manuel Milian va beneir el pas, eixint a la processó per primera vegada aquest any de 1959, incorporant-se, any rera any, noves millories a la peanya. En 1960 se li adapten unes lleugeres rodes de moto «Vespa» que donaven una gran maniobrabilitat. En 1961 s’estrena l’estendart brodat per les monges de la Divina Providència i els dos fanalets. Daniel Chillida, escultor de Cervera, fa a l’any següent la talla de fusta de l’actual carrossa. En el 67 s’adquireixen a València els quatre fanals de la peanya. Un sopar amb motiu del desé aniversari celebrat a l’ermita amb molta germanor anima els confrares a repetir-lo cada any, sent valorat com molt positiu. Altres millores, com el daurat de la talla de la fusta es van aconseguir amb no pocs esforços. El fill del fundador, Eduard Albiol Vidal és, actualment (2001) i des de fa bastants anys, el germà major de la confraria.

Coneguda aquesta germandat també popularment com la de “Nostre Senyor de la Canyeta”, va ser fundada el Divendres Sant de 1953 i van eixir per primera vegada amb el pas a l’any següent. Aquella primitiva carrossa, que sols comptava el primer any amb la figura de Crist, va ser beneïda l’onze d’abril de 1954, sent la peanya, obra del fuster Manuel Garcia Julbe. Els demès complements ornamentals de marqueteria eren de Josep Mª Esteller Raga. Quasi tots els membres d’aquesta germandat eren en el moment de la seua fundació solters, antics companys de l’antiga Acció Catòlica, implantada a la nostra parròquia després de la Guerra Civil pel rector Vicente Enrique, després eminent cardenal Tarancón. Fou el seu primer germà major Manuel Artola Saiz de Aja i comptava amb un centenar de confrares. A l’any següent ja van poder eixir totes les figures del pas. En 1959 era presidida per Joaquin Simó Federico, amb uns 71 membres i en 1960 es van adquirir ciris elèctrics. Alberto Falcó Serres va ser després de l’ anterior el germà major durant uns tres anys, i ja en 1962 havia perdurat fins un munt d’anys Agustí Prades Arnau (encara consta com a tal en 1990) . Aquest Sr. ha esdevingut durant molts anys el President de la Junta de les confraries de la Setmana Santa. El pas utilitza vesta negra, amb cinturó, botons i caputxa de seda, de color roig. Van estrenar nova peanya, tallada en fusta, el 21 de març de l’any 1967, obra dels escultors Aixendri, afincats llavors a Vinaròs. En 1968 van eixir acompanyats de la banda de cornetes i tambors dels requetés de Vila-real.

Aquest antiquíssim pas va ser refundat després de la Guerra Civil el 1940, sent els seus membres fundadors en eixe moment Bernardino Mercader Verdera (Fundador i Primer President del Club de Futbol Vinaròs), Sebastià Bover (a) Calando, Joan Morales Pedrell i Gaspar Redó Chaler. Es va desplaçar per ordre de Bernardino Mercader el Sr. Manuel Foguet a Barcelona, per tal d’adquirir una imatge i van localitzar en uns magatzems una sense volum, que estava destinada des de feia moltíssim temps a algún lloc de Xile, però per causa de la guerra civil de 1936-39, no s’havia pogut embarcar cap al seu destí. Aquest tipus d’imatges sense bulto (sols cap, mans i peus amb una estructura de ferros) ja estaven prohibides fer en Espanya, però era bellíssima, sense que es puga saber-ne l’autor, i així es va adquirir. El primer any van surtir els membres fundadors portant la peanya i acompanyaven llavors les imatges les fileres composades soles per homes, joves i xiquets amb ciris. Cadascú s’afegia llavors al lloc de la processó que volia o es triava la peanya a la que professava més devoció. Les dones no podien anar si no vestides d’esclaves, teresianes o de penitents. Es va invitar a alguns dels acompanyants a formar part a l’any següent de la confraria i així es van anar afegint Joan Morales Fora, Sebastià Camòs Bosch (a) Fileno, i Ricard Bellés. A l’any següent, s’anirien afegint Josep Barrobés, Manuel Obiol, Pasqual Ibáñez, Santiago Falcó i Vicent Martorell. El Sr. Barrobés acompanyava des de feia anys la imatge revestit amb una vesta extraordinària que cridava l’atenció, perquè era temps de molta misèria i la major part de la gent no se la podien fer. Va ser en 1951 que es va idear la carrossa de rodes, la primera que es va fer, i així la va construir Manuel García Julbe i la va sufragar en part el Sr. Barrobés. La imatge de la Verge destaca per sobremanera per la seua bella cara i l’extraordinari mantell de vellut negre, estrenat en 1955. Aquest va ser dissenyat pel pintor Josep Molés Puell i fet a Castelló per “Confecciones El Castillo». En 1968 va estrenar una preciosa peanya esculpida per Angel Acosta Martín, però aquesta joia desaparegué en 1993 a causa de l’assolament del la teulada de l’església de S. Francesc. Va ser estrenada nova, de molt menys mèrit artístic als pocs anys. Utilitza vesta negra amb el cor dels set dolors brodat en groc, a la punta del pit del capirot. Acompanyen aquesta imatge les esclaves de diferents anys i moltes penitents voluntàries

Fou l’any 1926 que l’arxiprest mossèn Bono va sugerir traure en processó la magnífica imatge de la Verge Dolorosa de les Angústies, obra de l’escultor valencià Esteve Bonet. El motiu de que els seus membres eren components quasi tots de l’antiga «Peña Taurina», van donar ocasió a que el nom popular amb que es conegués el pas era els. «dels toreros». Van ser ells els primers que a Vinaròs van desfilar en la processó revestits amb vestes. Passat el desastre de la Guerra Civil, destruida la primitiva imatge a destralades, per encàrrec de Vt. Enrique i Tarancon, en va esculpir una altra molt similar cap a 1941, l’artista Joan Baptista Folia Prades, natural de la veïna població de Sant Jordi. Es la que actualment presideix la capella de la comunió i l’havia pagat integrament Joan Baptista Polo Esteller (a) Marietet. El baixar-la per a les processons i muntar-la en la peanya comportava una gran faenada que s’alleugerava gràcies a un mecanisme mecànic o grua dirigit per Sebastià Fontes (a) Blanquet i posada en peanya per Manuel Garcia Julbe. En aquell principi que la peanya es traia als muscles, es remunerava els portadors i els xiquets dels descansos rebien com a gratificació una paperina de caramels i confits. En 1959, sent el seu germà major encara Joan Baptista Polo, comptava amb 45 confrares. A l’any següent les esclaves van obsequiar el pas amb un llenç per a la creu, brodat amb seda i fil d’or, fent destacar moltíssim també la gran catifa de clavells que es coloca als peus de la Verge. L’any 1961 es va elegir per al trienni 1961-1964 la següent junta: Agustí Morales Vizcarro, com a Germà Major; Consiliaris Joan Carsi Balanzá i Arturo Caballero Sánchez; Francesc Farga Esteller, majordom; Pere López de Cap, secretari, i Diputats de govern Joan Polo Costa, Josep Verdera Miralles, Josep Lluis Puchol Quixal, Sebastià Balaguer Bas, Agustí Ribera Vila, Vicent Piñana Roure i Francesc Cabanes Puchol. En 1964, pel trastorn que comportava el traure la pesada imatge del níxol de la Capella, es va adquirir una nova obra de guix de les fàbriques d’Olot, per a la qual cosa es van desplaçar a aquella ciutat els confrares Arturo Caballero i Josep Verdera, beneit-se el diumenge de rams de l’any següent, s’adquirí a València la part de les làmpares (de la Casa Josep Bonacho David) en 1966, així com també un ric estendart brodat amb fils d’or per les monges de la Divina Providència es va estrenar en 1967. La carrossa té la peculiaritat de que la direcció funciona al revés i ha estat conduïda pels Srs. Cases, Selma i Verdera. Fins que van ser suprimides fa pocs anys desfilaven darrere d’aquest pas les esclaves entrants. Els confrares utilitzen vesta i caputxa blanca amb cinturó i botonadura de seda morats. En 1990 consta com a Germà Major Arturo Caballero Sánchez i en 1997, Antoni Febrer Caballer. En dit any s’estrena peanya nova procedent dels tallers Ullastrell, de Cervera, amb un cost aproximat d’un milió de pessetes.

La venerable confraria de la «Santa Faç» va ser fundada l’ any 1949 per Francesc Balada, el qual, juntament amb Vicent Meseguer Ferràs i Joaquim Andrés Adell van desfilar sense peanya, sent en 1951 quan es va beneir i inaugurar (dijous sant). Des de la seua inauguració va apareixer ja funcionant amb rodes, sent la primera que va inaugurar aquesta modalitat a les processons, que després s’ ha anat extenent a moltes altres, pel sentit pràctic que comporta. En 1959 comptava ja amb 75 confrares. Tots ells revestits amb unes vestes molt coloristes, iguals totes elles, amb seda i capes, van donar peu a que totes les demés anessen incorporant també eixos elements a la seua vestimenta. Una altra característica que ja la va fer peculiar sobre totes les demés des del primer moment va ser que les seues torxes elèctriques funcionaven al ser alimentades per la bateria de la carrossa i van totes unides. Llençat com era el Sr. Balada per a emprendre coses i donar relleu a la Setmana Santa va fer acompanyar la seua peanya en diverses ocasions per la Banda de Tambors i Cornetes del Regiment Militar de Tarragona, amb la cavalleria inclosa. En anys successius i baix la direcció dels seus fills com a Gemans Majors, també han participat bandes de tambors i bandes de música de diferents localitats, com la de Tortosa que formada per 70 membres i dirigida pel vinarossenc Antoni Arnau Munuera, la va acompanyar amb motiu del quart centenari de l’arxiprestal. Si la seua imagineria és de guix, procedent d’ Olot, autèntica obra d’art és la seua peanya, esculpida en fusta pel tallista de Cervera, Daniel Chillida. Aquest, ajudat pel seu deixeble Josep Sorlí va esculpir les catorze estacions del Via Crucis i l’escut de Vinaròs. Utilitza vesta de seda roja amb capa i caputxa negres, ribetejades de fil groc. En 1990 consta com a Germà Major el Sr. Josep García.