Categoría: Letra C

Degut a les perforacions que a través de l’IRYDA es van fer al nostre terme d’uns cinc pous de gran aforament en les partides de les Planetes i Puig de l’Ermita, en els anys 1973-1974, es van fer anys després unes xarxes de canalitzacions que conduien les aigües a dos enormes i impressionants basses (Vide IRYDA) situades junt al camí de la Ratlla, molt prop de la carretera de Sant Rafel. Després es van establir torns de recs per als agricultors. Com les primeres canalitzacions es feren amb grans tubs de formigó i mal fetes, després, a finals dels anys 90 i any 2.000 es van fer de plàstic, posant a disposició dels llauradors que volien un gran cabal d’aigües procedents de dits embassaments. Les seus administratives de dits pous es troben situades junt al lloc on estava l’abaixador (“apeadero”) d’Alcanar, un altra a la falda del Puig de l’Ermita i una tercera base es troba junt al riu Sénia, tocant al pont de l’entrada del terme d’Alcanar, però dins del nostre terme. La majoria dels seus usuaris són canareus. Juan Jose Sancho Querol i Ramon Rabadá eren els seus presidents en 2001. Vide Basses de l’IRYDA.

Institució creada a principis de segle XX. Es van aprovar les seues ordenances el 20 de maig de 1906, encara que s’havia fundat l’1 d’abril de 1902, sent una de les més modernes de la Província. Era el seu primer president Cristòfol Agramunt. Els seus començaments econòmics no van ser gens fàcils, ja que les 3.000 pessetes anuals que l’Ajuntament havia pressupostat per gratificar els guardes rurals dels terrenys comunals, no les va pagar , apart d’altres obstruccions de l’alcaldia.

Vinaròs es troba ben comunicat ja que per la població passen la Carretera Nacional 340, l’Autopista del Mediterrani, denominada A – 7 i el ferrocarril València – Barcelona, ciutats de les que es troba mes o menys equidistant. A més a més naix en la mateixa ciutat la carretera nacional Vinaròs – Santander- Vitoria, i la que va cap a Ulldecona arriba ara amb molta facil-litat cap a Andorra. AUTOBÚS URBÀ. Per dins de la població circula un autobús urbà que funcionà per primera vegada en 16 de setembre de 1967, a iniciativa de l’alcalde Francesc Balada i que servia també en un principi per pujar els alumnes a l’Institut de Batxillerat.

Les comparses que composen actualment el famòs CARNESTOLTES i que estan agrupades dins del C.O.C. (Comissió Organitzadora del Carnaval) són les que a continuació enumerem per ordre alfabètic:

Comparsa………………………Any de Fundació:
Al lio Montepio………………..………1989 +
Ara si que si………….
Arramba i clava……………………….1985 +
Ballarines………………………….…….1988
Ballet Esplai………….
Casa de Andalucia………….………..1988
Centro Aragonés………..……….…..1998? +
Cherokys………………….…….….…..1984 +
Com xalem!…………………………..1987 +
Depressa i corrents……………..…..1992 +
El Barranc……………………………….1982
El Pilà……………………………..………1987 +
Els Dormilons…………….……………1985 +
Els mateixos……………………….…..1993 +
Els povals………………………………..1985 +
Els xocolaters…………….…….1985/86? +
Fot-li canya…………
I sense un duro………………………..1987 +
Ja hi som!…………………………….2000?
Jalem i al katre………………………..1983 +
Karting……………………………………1987 +
La Colla…………………………………..1983 +
La Comparsita………………….………1989
La morterada……………..……..……..1987 +
Les agüeles……………………………….1988 +
Locura………………..
Los bituneros………….…….1999/2.000. ?
Marxeta 87………………….…………..1987 +
Me rio de Janeiro……………….…….1991
Ni fu ni fa………………………….………1985 +
Ni más ni menos……………….……….1992
No en volem cap……………….……….1991 +
Nou Rossa……………..
Pan y Toros………………………..……..1987 +
Pensat i fet……………………..…………1985 +
Penya Barça……………………………..1985 +
Penya Madrid…………………….………1987
Penya València……………..……………1985 +
Pinyols del Congo………………………1992
Poche & Friends………..
Quatre gats…………………………………1989
Samba pa mi……………
Si no t agrada no mires……………….1989 +
Sortim perque volem ………..……….1999?
Tipewasos…………………………….…….1991
Tomba i tomba………………..………….1984 +
Tot a orri……………………………………1988 +
Tot dins d’un got………………………..2000
Uiaa…!…………………………………….1983 +
Va que xuta………………….…………….1988 +
Xe quin poc suc………….
D’aquestes comparses han anat desapareixent, tenint per tant una vida prou efímera, les que citem a continuació:
Al lio montepio
Ballet Esplai
Ballarines
Casa de Andalucía
Com xalem
El Barranc
Jalem y al katre
La Comparsita
Los bituneros
Me rio de Janeiro
Ni más ni menos
Nou Rossa
Penya Madrid
Pinyols del Congo
Poc Suc!
Quatre gats
Si no t’agrada no mires
Sortim perque volem
Tipewasos

Vejau PIMENTEL HERRERA o RELIQUIA DE SANT SEBASTIA.

Conjunt de forces d’esquerra formades per sindicats com la CNT- FAI, POUM, etc. vigents durant la guerra civil de 1936.