Categoría: Letra C

Molt abans d’establir-se la Zona de Reclutament de Vinaròs, instal.lada en l’antic Teatre Municipal de la plaça de Sant Antoni, i a causa de les inacabables guerres carlines, una tropa permanent estava establerta en les poblacions de més entitat. Un batalló va permanèixer en Vinaròs, manat per un Comandant, que podia tenir diferent graduació. Així tenim al Brigadier Villacampa, seguit en 1873-74 pel coronel Diego Navarro. Recordem al més conegut de Angel Dozal, a qui se li dedicà el carrer de sant Francesc, el qual havia passat de la Comandància de Peníscola a la de Vinaròs. Altres foren Josep Delgado en 1909, ja vigent la “Zona Militar” o Caixa de Reclutament des de 1904; estava dirigida per un o dos Tinents Coronels. En 1924 era Comanant el Sr. Josep del Pozo, qui sent capità, va ser pare del vinarossenc Josep del Pozo Pérez, que en el temps esdevindria Capità General de València, nascut a la nostra ciutat. A primers d’any de 1924, EL Comanant Ricardo Lillo censurava la Revista San Sebastià, que apareix tota segellada per la «Comandancia Militar. Vinaroz» Vide Zona de Reclutament.

Vejau Carabiners i Casilles de Carabiners.

Es denominava Comanda el benefici o prebenda del patrimoni de l’Orde, de Montesa en el nostre cas, que es concedia als frares cavallers amb l’obligació de mantenir uns altres cavallers i “paniaguados”. Comprenia el territori sotmès a un comanador; que regularment era un noble i quasi sempre d’origen castellà. En un principi es denominava Comanda de Peníscola i al ser la més rica i opulenta de tota la Orde de Montesa es donava als personatges més influents, o famílies que es repeteixen, com els Borja. Fou el Papa Luna en apossentar-se en el Castell qui s’apodera de les rendes i privilegis que oferia aquesta rica zona. Rebia de dita comanda uns gèneres (gra, vi, etc) i diners de totes les faltes que es cometien (una tercera part de les que contravenien els establiments del Justícia i del Mustassaf). Després la nostra comanda estava formada per les viles de Benicarló i Vinaròs. La casa de la comanda queda descrita en la visita que Guillem White realitza en 1791. etc. estant situada en el lloc que ocupa en l’actualitat el café Rosales i cases adjacents (de Gómez Sanjuán). Vide Lloctinents i Comanadors.

Gràcies a les gestions dutes a terme pel Diputat Provincial vinarossenc Ràfels García, es va logran millorar l’antiga Ajudantia Militar de Marina constituïnt-se en Comandància. Era degut principalment a la gran categoria que tenia el nostre port, que era llavors l’únic de la Província. Aquesta institució militar va perdurar com a tal fins l’any 1890 o 1898 segons uns historiadors o altres, en que va quedar altra vegada en categoria menor d’Ajudantia Militar. (Vide id).

Els comanadors de Montesa tenien la jurisdicció sobre les seues respectives comandes. Residien a València i delegaven la seua autoritat en els Lloctinents de Comanador Una d’aquestes comandes era la formada per les viles de Vinaròs i Benicarló. Entre els que hem pogut rescatar, tenim els següents:
Any…….Comanadors Vinaròs i Benicarló========================================
En un principi eren els mateixos “Comanadors Majors de Montesa”
1319……..Fra D. Berenguer de Montoliu.
1326…….Fra Pere de Thous.
1327…….Fra D. Bernat de Monconís.
1328…….Fra. D. Albert de Thous
………….Fra D. Joan Espejo.
1382…….Fra D. Berenguer March
1383…….Fra. D. Guillem D’Avinyó.
1394…….Fra D. Bernat de Bacella.
1399…….Fra D. Ramon de Jardín.
…………Fra D. Ferrer de Vilafranca.

Fins a aquest punt tots els Comanadors Majors eren els Comanadors de la Comanda de Peníscola (compresos Benicarló i Vinaròs) per ser aquesta la més rica i opulenta de totes les de la Orde. Però per eixe motiu, quan el Papa Luna s’instal.la al castell de Peníscola, es resserva per a ell tots els drets, privilegis i emoluments de la nostra Comanda, (així com les rendes o drets sobre la sal), després d’arrepentir-se d’haver ell mateix nomentat per a tal lloc a Berenguer Diumenge. Per a recompensar-lo, el Mestre de Montesa, Romeu de Corbera, li va retornar la Comanda que ja poseïa de la Tinença de Culla, en document signat a Sant Mateu l’1 de juny de 1414.

1514-1521…..Pelegrí del Castellar
1535………….Fra Joan Nofre de Penyarroja.
1571………….Jaume Joan Falcó
1577………….Melcior Sans
1599………….Felip de Cardona
1609-1627….Jofre de Blanes
1644…………Lucrècia Palafox ? (Borràs J. pàg. 169)
1647-1665….Francesc Folch de Cardona
1665-1676….Lucrecia Palafox, Marquesa de Guadalest (esposa de F. De Cardona).
1676-1699….Josep Folch de Cardona Eril i Borja (mort en 5 d’agost de 1699).
1709 (?)…….Josep de la Torre (Borràs Jarque, pàg. 187).
1770…………Pere de Salazar i Oterrera, President de la Prov. de Guatemala.
1782…………Juan de Dios de Zayas
1791………..Antoni Barnadas, Duc de Sedaví.
D’entre tots ells destaca Francesc de Cardona. De l’Orde i Milícia de Calatrava. Almirall d’Aragó, Marquès de Guadalest; Comanador de la Comanda de Vinaròs i Benicarló. En la nostra ciutat va tindre com a Lloctinents de Comanador a Joan Baptista Prima des del 15 de desembre de 1649; a Jaume Miralles, llaurador, des del 3 d’agost de 1650 i a Antoni Vidal, mercader des de 1652. A la mort de F. Cardona en 1665, la Comanda va passar a mans de la seua esposa, Lucrècia Palafox fins la defunció d’aquesta en 1676.

Ostentava el càrrec més important de l’Orde després del Mestre de Montesa. Tenien la mateixa jurisdicció però sols en la part espiritual, ja que la material la ostentaven els Lloctinents Generals.
Any….…Comanadors Majors de Montesa
—————————————————–
1319……..Fra Berenguer de Montoliu.
1326……..Fra Pere de Thous.
1327……..Fra Bernat de Monçonís.
1328…….Fra. Albert de Thous
……..….Fra Joan Espejo.
1382…….Fra Berenguer March
1383…….Fra. Guillem D’Avinyó.
1394…….Fra Bernat de Bacella.
1399…….Fra Ramon de Jardín.
…….….Fra Ferrer de Vilafranca.
1409……Fra Berenguer Diumenge.
1441……Fra Miquel de Espejo.
1479……Fra Felip Jofré.
….…….Fra. Francesc Bernat.
1493……Fra Francesc Despuig.
….…….Fra. Miquel Joan Jofré (va renunciar).
1535……Fra Enric de Borja i Aragón
…….….Fra Francesc Lançol de Romaní
1540……Fra Pere Lluis Galcerán de Borja.
1545……Fra Geróni Pardo de la Casta.
1576……Fra
1577……Joan de Borja i Manuel.
1588……Fra Francesc de Borja