Categoría: Letra C

Setmanari local aparegut el 19 de juliol de 1937, òrgan de la 83 Brigada Mixta. Es conserva el primer exemplar en l´Arxiu Històric Nacional de Salamanca i desconeixem si van aparèixer altres números. Entre les notícies que dóna del moment, assenyala uns mítins fets en aquells dies en Benicarló i Vinaròs coincidint amb el primer any de guerra civil. A Vinaròs el mítin es va realitzar al local de cine Ateneo i van intervindre el capità i el comanant de la Brigada. També assenyala les sessions de cine que es duien a terme per als soldats, projectant-se un reportatge sobre la Columna de Ferro, «Soy un fugitivo», «El último minuto» y «Viva Villa».

Conjunt d’illots d’origen volcànic situades a 35 milles de la costa (63 kilòmetres enfront de Castelló, formant part del seu terme), on han pescat la llagosta molt sovint els mariners de la nostra ciutat. Està format pels illots Illa Grossa, Senyoreta, Mascarat, Ferrera, Bergantí, La Foradada i Negat. Es tracta d’un dels arxipèlags de major interès del Mediterrani tant pel seu orìgen volcànic com per les poblacions d’aus que hi nidifiquen , destacant les gavines, falcons, etc. Els mariners vinarossencs denominaven el conjunt “L’Illa”. Allí pescaven segons Venanci Ayza, els següents peixos:
Uns van a pescar la xopa,Altres la tamborinà;Uns quants que calen palangres,Los demés al calamar.
I entre tots hem reunitNegritos, aranya i pagre,Tortets, donzelles, raijada,Serranos, besugos, congre,Mero , escorpa, gallineta,I un polp que mos ha arruixat;Però encara farem ranxoI podrem fer arrossejat.

(Venanci Ayza Sanz. Del seu poema “L’Illa”. 1959)
La vegetació és de matolls.
El 5 de febrer de 1921 va començar a abastir el personal de l’illa una balandra des del moll de Vinaròs, sortint tots els dies 5, 15 i 25 de cada mes; aquesta va quedar destroçada pel tràgic temporal que va açotar Vinaròs als nadals de 1926. Al març de 1921 s’instal.là el telèfon. L’Illa grossa té un cementeri menut on estan soterrats alguns dels poquíssims pobladors que les illes van tenir des de finals de segle fins els anys seixanta. Allí van habitar abnegats farers, els quals, en tràgica visió reial, eren testimonis de drames ferotges, els actors dels quals eren, al mateix temps que metges, sacerdots i sepulturers, els propis pares. Després les illes han permanescut deshabitades. En 1968 es va habilitar la barca de pesca de Vinaròs, Damiana Sanz, per a transportar passatgers per visitar-les. Les Illes són Parc Natural des de 1988, pel decret 15/1988 de 25 de gener del Consell de la Generalitat Valenciana), després d’haver estat aprofitades durant tres anys per l’exèrcit com a camp de tir de l’Aviació Espanyola. Per la Llei 30/1987 del 18 de desembre, s’inclou un polígon de protecció al voltant de les illes. Es molt popular entre la gent de la mar la cançó “Illes Columbretes” que va idear el vinarossenc Joan Barbé Zaragozà amb la música del tango “Madre”.(Vide “Cançons i costums de Vinaròs”).

Nom imposat a un carrer de nova apertura (Travessera del Capità Cortés) en sessió de l’Ajuntament del dia 19 de desembre de 1995.

Urbanització moderna de xalets, situada en la partida del mateix nom i la partida dels Boverals.

Va ser fundada pel mestre Isidor Boix Chaler, fill de Isidor Boix Oliver (Vinaròs, 8-VII-1883), aproximadament als anys trenta del s. XX. A la postguerra, el seu fundador va formar part de la Colonia vinarossenca en Barcelona. Pareix que exercí per La Barceloneta.

En sessió de l’Ajuntament del 17 d’octubre de 1919, es va acordar donar el nom de carrer de Colom a la franja ampla de terra que la mar havia anat dixant en retirar-se des del moll fins la plaça de Sant Telm. Eixe nom es va donar sense fer cap acte de solemnitat. Estant encara en fase de projecte de passeig en nov. de 1920, estava manat tirar allí les restes de les obres per reomplir els terrenys abandonats de la vora de la mar. Actualment es refereix sols al tros de passeig que va des de l’antic grup escolar “Sant Sebastià”, fins al final del camí Barranc o carrer de sant Pasqual. El 1956 es va urbanitzar i inaugurar allí l’explanada amb voreres, palmeres i banquets amb motiu de la inauguració del «Monolito», monument que recordava el fet de l’entrada de les tropes de Franco a Vinarós el dia 15 d’abril de 1938, durant la guerra civil del 1936-39.