Categoría: Letra C

L’edifici, similar al del Col.legi s. Sebastià, va ser construit l’any 1931. L’entrega de l’obra es va fer a l’Ajuntament el mes de maig. Han sigut directors d’aquest centre des de la seua fundació el Sr. López Dóriga Meseguer, Francesc Baila Tosca, Antoni Caballer, Guillermo Albaida, Joaquin Arnau Vallina, J. Nebot, Mario Puig Prats, Joan Bover Puig i Enric Dosdà. De l’extens solar que formava el seu pati s’han anat agafant terrenys per a construir la Biblioteca Municipal, edifici de la Inspecció de Zona i nous edificis del col.legi (més aules, menjador, serveis de direcció, etc.).

Es va fundar en 1873. L’arxiprest mossèn Bono el va impulsar molt donant berenar i cine gratuït els xiquets els diumenges als anys vint. En maig de 1987 es va jubilar Sor Maria Amela Falcó, la qual havia sigut directora durant 35 anys, des de 1952. Cap a l’any 1998 es va adaptar a donar classes d’ESO. En temps posteriors dirigia el centre la mestra Mercedes Adell Artola.

Entitat creada amb l’adveniment de l’actual democràcia. Va participar en les primeres manifestacions del Primer de Maig i va intentar suprimir les reines i dames de les festes. Vide Casa de la Dona.

Els cognoms més abundants en la nostra ciutat han sigut i són els Miralles i Arnau; seguirien els de noms d’oficis com Ferrer, Forner, Bover, Vaquer, Fuster, Sabater, etc; els que corresponen a mesos de l’any com gener i febrer. Altres correspondrien a cognoms provinents d’altres zones, com Guimerà i Querol, de la comarca dels Ports; els seguirien els cognoms Boix i Cardona, originaris recentment de Rossell però d’ascendència de la població de dit nom. D’origen clarament castellà són els Martínez, Lòpez, Pérez, Gómez, Sánchez, convertits molts en Martí, Martín, Llopis, Peris, Gomis, Sanchiz, etc. Uns cognoms provenen de noms de pobles com Cervera, Tàrrega, Girona, Solsona… Alguns cognoms tenen una significació que se’ns ha oblidat com Macip, que significa criat; els Esteller o llenyataires provenen en majoria del mas dels Estellers (Sant Jordi). Arnau i Beltran són també noms propis que provenen de la paraula llatina Arnaldus. Un cognom que s’ha tingut per fundacional en la nostra ciutat i que no apareix més que en algun cas molt aïllat és el d’Alòs, molt abundant per altra banda a Moncòfar. Els Redó eren abundants a Lleida i els que hi ha a Benicarló i Castelló provenen de rames de la nostra ciutat.

Agrupació de pescadors professionals de la localitat i que en temps immediatament anterior integraren el vell Pòsit marítim. Es va aprovar el seu reglament el 28 de febrer de 1954. És la representació oficial dels mariners elegits democràticament i que vetlla pel món de la Mar. Està integrada pel Patró Major i el Cabilde, format per diversos membres. Han ocupat la Presidència o ostentat el càrrec de Patró Major entre altres Vicent Ayza Martí, Rafael Puigcerver Albiol (actiu en 1959), Andrés Albiol Anglés (Nov. De 1975), Joan Manuel Vizcarro Caballer (des del 9 de juliol de 1979), Antonio Haro Guerrero (febrer de 1984), Andrès Pablo Albiol (agost de 1987), Gonzalo Velasco Gombau (des del 25 d’agost de 1995 i des de l’estiu de 2003 Jaime Federico Prats, patró de la barca “Alample III”.). Formaven la confraria en 1979 uns 300 mariners; en 1989 hi havien 214 pescadors actius, mentre que en 1994 ja sols quedaven 164. Els jubilats que havien pertenescut d’un total de 376, havien passat a ser-ne ja 406.

Els seus membres, treballadors del port, durant el segle XIX, cobraven als vaixells pel transport de les taronges per dins del moll.