Categoría: Letra C

Vide Hemodiàlisi.

Fundat cap a l’octubre de 1988, es va fer la presentació oficial el dissabte 26 de novembre en el bar-cafeteria Hiper-Sport, junt a la Carretera Nacional 340. Era el seu primer president el Sr. Josep Ramon Bel. Està integrat per afeccionats vinarossencs que practiquen aquest esport. La seua activitat principal era programar viatges a diferents estacions d’esquí, reunint-se sovint amb altres afeccionats de Castelló per completar l’indispensable autobús per als desplaçaments.

Entitat vigent des dels primers anys vuitanta. Va ser president a partir de gener de 1983, Josep F. Garrido Anglès.

Amb l’adveniment de l’actual democràcia es va inaugurar en els salons que ocupava l’antiga escola del Pòsit de Pescadors, al passeig Marítim, un primer Club del Jubilat, el 28 de desembre de 1979. Posteriorment es va formar un altre Club amb el nom de López Dóriga amb edifici nou al carrer del Pilar, amb saló de bar de 125 m., jardí i terrassa de ball a la planta baixa i saló de televisió i exposicions en el primer pis. Els dos continuarien vigents. Del del passeig era president al desembre de 1992 Arturo Martín Marin i del López Dóriga, ja en març de 1990, Alvaro Cuartero Doménech qui substituí a Bautista Burdeos Rossell. Aquesta altra entitat, fundada el 1986, escindida del Centre Municipal de la Tercera Edat, va ser presidida durant més d’una dècada per Ramon Cervera el qual va ser homenatjat en novembre de 2.000 pels prop de 900 socis amb que comptava. El seu nom oficial era el de: Asociación de Jubilados y Pensionistas “López Dóriga”. (Vide López Dóriga) LÓPEZ DÓRIGA. Associació de Jubiltats .(Club. Hogar). Constituida al juny de 1986, va ser inaugurada pel president de la Diputació en març de 1989. En febrer de 1990 el president Bautista Burdeos Rosell va dimitir. Tenia la seua seu a l’antiga casa palau de l’Arquebisbe Meseguer i Costa de la raval de Càlig, o casa de Dª Amàlia Messeguer, reformada a l’efecte per l’Ajuntament de la ciutat en 1993. Dita seu fou inaugurada oficialment dins de les festes i fira de l’any següent, 1994, el dia 28 de juny, després de diversos retards degut a que l’empresa constructora de l’edifici, Construccions Batalla, havia quebrat. A l’entrada de l’alcalde Jacinto Moliner, del PP, els jubilats, per dissenssions entre molts d’ells van abandonar el local els dirigents del Club, arrastrant un gran nombre de socis que van reprendre el nom de l’Associació en un local-bar pròxim del mateix carrer del Pilar, quedant dividits els jubilats en tres locals, el del Pòsit dels mariners en el passeig marítim, l’oficial de l’Ajuntament i el del bar del López- Dòriga, els dos situats a la raval de Càlig. El centre oficial de l’Ajuntament, denominat Centre Municipal de la 3ª Edat “Vinaròs” comptava en maig de 2001 amb més de 2.100 socis.

Iniciades les gestions per a crear l’entitat en gener de 1976, és en març següent quan ja comencen les obres de les cinc primeres pistes amb els vestuaris corresponents en 30.000 metres de terrenys adquirits en la partida de La Closa, sent la quota de pagament dels primers socis fundadors de vint-i-cinc mil pessetes. S’inaugurà oficialment el 25 de juny del mateix any dins del programa de la fira i festes locals, sent el seu primer president el Doctor Josep Maria Losa Morancho. Julian Sanz seguiria als anys vuitanta. En 1985 era presient Ramon Vizcarro Segarra. En 1992-2003 és presidida l’entitat per l’empresari Joan Manuel Membrado Polo, baix el manament del qual, s’han realitzat també moltes obres d’ampliació dels serveis, d’embelliment i de millora, comtant llavors amb 488 socis (març del 1997).

 

 

 

Eren molt pocs els membres que conformaven aquesta associació de jugadors que permaneixien inalterables bastants anys. Foren els seus esponsors Decor Moble i Foto Difo’s. Esport anterioment conegut com joc de «ping-pong» i del que existien alguns jugadors excel.lents en equips de l’antiga Falange i OJE que competien en torneigs provincials i que es practicava cap a 1958, sent llavors campió regional Pedro Mestre Vives. L’esport és minoritari per ser practicat posteriorment per alguns joves, com Francesc Zaragozà, Jesús Rubio, Santi Reverter, J. Huerta i pocs més, en els anys vuitanta-noranta. Han intervingut en diverses competicions de caràcter provincial i regional, sent el TT Difo’s (sponsor) l’equip que més ha destacat i ha sigut conegut.