Categoría: Letra C

La paraula crisi ha anat sempre molt lligada a la construcció però ja es té memoria de les vagues dels mariners a principis de segle XX, en que s’assenyala Vinaròs com a primer poble en produir-se una vaga. També en la década de 1930 també se’n va produir una altra similar recollida en les cançons que cantaven desprès la gent marinera, com la que diu “Viva don Francisco”, recollida en el llibre de Cançons i Costums de Vinaròs. També la crisi ha anat molt lligada amb la construcció com es pot llegir en l’entrada d’aquesta paraula. Ja en 1932, en la revista San Sebastián del 6 de març, els obrers rifaven una casa per paliar la seua crisi i entre el que afirmaven, citem: “Hay crisis de trabajo; no hay trabajos públicos y los particulares se reservan espantados de lo que pueda venir…”. El fantasma de la crisi es presenta cada x anys e irremeiablement els treballadors donen la culpa als amos de les empreses.

Vinaròs s’ha distingit en tots els temps per ser un poble molt tranquil i pacífic, però en alguna ocasió no s’ha pogut sustraure a alguns casos esporàdics. Fou el cas del “Coixo de Morrin” que va ser imprès en un cantar de cec. La platgeta que encara es coneix com del “Crimen”, on es troba la capelleta de l’Assumpció a la costa nord, fa referència a una xiqueta de 12 anys que va ser violada i morta en agost de 1924 pel guàrdia carabiner Juan Martínez Aguilar, quan des de la seua casa de camp havia anat a comprar queviures a la població i son pare va denunciar la seua desaparició, apareixent el seu cos flotant a la mar a les poques hores amb un tir al cap. El carabiner havia al.legat anteriorment que havia disparat a un gos rabiós.

Nom d’una platja menuda situada junt a la platja dels Ameradors, on en els anys vint es va produir un crim d’un carabiner que va ser acusat de violar i matar una xiqueta canareva. És la platgeta on està actualment ubicada la capelleta de l’Assumpció que l’alcalde Lluís Franco va fer construir per a celebrar la missa dominical per als estiuejants de la zona Nord de la població.

Fins el segle XX les conquestes socials eren extremadament lentes i així fou durant la segona República que les dones van alcançar el dret a votar. En el cens que es va practicar a Vinaròs en 1932 les dones no tenien oficis pràcticament (sols “labores”) encara que treballessen sense parar a casa i fora, de sol a sol. Sols es diferenciaven en eixe primer cens perquè aparèix alguna mestra, alguna “propietaria” (sic) o algunes “sirvientas”. Aquestes darreres dones treballaven com a criades en les cases dels seus senyors durant tota la seua vida laboral (més de cinquanta anys) a canvi de manutenció, vestits i poca cosa més. Bastantes d’elles provenien de poblacions de l’interior i si no eren prou agraciades estaven condemnades a posar-se monges o a posar-se en amo, com a criades, a pobles de certa rellevància o capitals com Barcelona. A Vinaròs, en 1961, una d’aquestes famílies va obsequiar una parella que feia més de cinquanta anys que els servia. Llavors, en aparèixer publicada la noticia al setmanari, en març de 1962, es van concedir una quantitat de 1000 pessetes i una medalla a set d’aquestes serventes que ja havien sobrepassat els 50 anys d’exercici per part de la Seguretat Social. Algunes d’aquestes serventes passaven de pares a fills i quan es morien, els amos rics damunt heretaven d’elles si tenien alguna finqueta o “escaleta”.

Un centenar i mig de metres abans d’arribar a la porta de l’ermita, aproximadament, a mà dreta, apareix en l’actualitat un peu en forma de caragol, fet d’obra, on es trobava aquesta creu on es donava la benvinguda als visitants en processó. Fins allí sortia l’ermità a rebre la processó de la relíquia, les autoritats a rebre els bisbes, etc. En 1998 aquesta antiga creu desapareguda en la guerra civil, fou refeta totalment nova per joves membres de l’escola taller i beneïda el 20 de gener de 1999.

Creu de terme existent en temps passats en la confluència dels carrers del Pont i de la Mare de Déu, on s’atura encara el romiatge de la relíquia quan puja a l’ermita dels Sants Patrons.