Categoría: Letra C

En els anys seixanta es van adquirir terrenys on es va construir el club de tennis i una urbanització de moderns xalets en la partida d’aquest nom. A principis de l’estiu de 2002 els propis veïns van posar la denominació d’Avinguda de la Closa al carrer principal, batejant amb noms de diferents arbres (Naranjos, Moreras, Pinos, Cedros, Adelfas, Algarrobos, Eucaliptus, etc.) els demés carrers de xalets que recauen en dita avinguda.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, situada a la falda de la serra de l’ermita que mira a l’Est. En maig de 1958 es va fer el pou de la finca de Manuel Darsa i es citada la partida com Closa de la Noya. Era i és molt renombrada la finca coneguda com “La Closa d’Alejo”, amb gran edifici antic. El seu nom, molt comú en altres poblacions, fa referència a una zona tancada que servia per guardar ramats. En els darrers anys l’arqueòleg vinarossenc Arturo Oliver va descobrir en el lloc restes de fonaments i ceràmica sigilatta romana, com també teules d’origen aràbic.

(València 1360 – Barcelona 18-XII-1430). RECTOR DE VINAROS en 1383. BISBE DE TORTOSA. Borràs Jarque cita com a Rector de Vinaròs a Francesc de Climent Sapera o ça Pera en les pàgines 42 i 43 de la seua Història, dedicant-li una pàgina sencera i donant-li ja tota la categoria que es mereix, com es vorà, tant alt personatge. Com acaba dient Borràs, l’any 1403, Climent Sapera va ser nomenat Bisbe de Mallorca i al cap de quatre més, Bisbe de Tortosa. En 1410 va ser destinat amb el mateix càrrec per a la Seu de Barcelona, acabant sent titulat Tresorer del Papa i Patriarca de Jerusalem (1412), morint finalment en la Ciutat Comtal en 1429 (?). D’ell i en relació al nostre poble ens aporta Borràs una sentència arbitral donada a Villaviciosa el 8 de maig de 1383 pel Cardenal-Llegat Luna, referent als tutors del noble Lope Ximénez de Urrea, Senyor de la Tinença d’Alcalatén, sobre percepció de uns delmes entre el Bisbe de Tortosa i el seu Capítol: «Ego Franciscus Clementis, clericus Valentinensis dioecesis, apostolica et imperiali auctoritate Notarius publicus, bacalarius in decretis et RECTOR DE VINALAROS, DERTUSENSIS DIOECESIS» Com a personatge que, com es diu, era tant important en la seua època, trobem que apareixen prou documents en que es citat o que fan referència a aquest important persona en el «Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, de Juliol -Desembre de 1980-, relatiu al Cisma d’Occident. Un d’aquest documents o carta, del 25 de març de 1410, dirigida a Climent Sapera com a Bisbe de Tortosa és molt graciosa i demostra el descontent dels castellonencs per la incorporació de la seua Parròquia a Vall de Crist i l’antipatia que tenien pels frares i diu: «Dominus noster, ut dicit dominus preceptor, ha dats perpetuo al vicari de Castelló de Borriana sobre les rendes del nostre bisbat C lliures, per ço que los beatos de Valldechrist (que mala plaga hi caiga, perdon-m o Déu), qui acò han tractar, sien senyors de tot de la rectoria de Castelló, car ells les hi havien a dar cascun any e no s’agraden de fruyta qui hage pinyol; axí que ells seran ara rectors de Castelló, e priors de Maguella, e senyors de Altura e de les Alcubles, e han bell alberch en València; si gayre dura, tot lo mon se occuparan, entre ells e los de Portaceli, qui tan com cantell han haut de vostre formatge«. La tomba de Francesc Climent Çapera ocupa actualment un lloc privilegiat a la catedral de Barcelona ja que es troba situada al primer altar lateral entrant a mà dreta; fou esculpida en 1899 per Pere Tallada. En la mateixa paret es troba més amunt l’escut gòtic original de l’época, del segle XV i representa dos àngels que el sostenen. S’acompanya amb la inscripció de «Sepulcre de Francesc Climent Sapera, patriarca i bisbe de Barcelona (1410-1430)”. També dit escut es troba esculpit al timpà de la porta de Santa Eulàlia de l’esmentada catedral.

Vide Carrer de santa Rita.

Les clavegueres foren construidse a Vinaròs en els principals carrers entre els anys 1947 i 1949. Anteriorment, en temps de la Dictadura, sobre 1927, es va construir la sèquia del carrer de S. Tomàs que passa per debaix del mercat que recull les aigües de Pluja des de la plaça de S. Valent fins a la mar.

Encara que en l’origen la paraula clavari es referia al monjo administrador i per tant encarregats de les claus dels queviures del monestir, posteriorment va servir per dessignar els diversos homes que s’encarregaven del manteniment, ornat i festes de diverses institucions. Eren com els moderns majorals. Els més antics que apareixen eren els de l’antiga Confraria de la Sang, que equivalien als majorals del Santíssim. Altres clavaris eren els «de la borsa comuna» (vide id) i els de l’ermita (dos), que recollien almoines per tenir els altars, festes o qualsevol altra necessitat a punt per a la celebració. Normalment eren personatges molt solvents que podien aportar diners del seu propi pecuni particular i resoldre també les despeses complementàries o més necessàries. Construien, reparaven i procuraven donar ambient a la festa. En 1854 els Clavaris Frederic Cros i Francesc Gombau van reposar la pedra de baix del balcó del saló de l’Ajuntament, com encara es pot vore incrit en ella. En 1868 eren Sebastià Adell Miralles i Joan Baptista Cabadés. Aquests clavaris, els de l’ermita, van ser els que més efectivitat van tenir i més van perdurar en el temps, però van ser suprimits per l’Ajuntament en 17 de febrer de 1870 i després d’un curt temps de reposició, ja es van fer desaparèixer en sessió del 24 de juny de 1871. Uns altres clavaris (sis) eren nomenats per a l’església de Sant Agustí com en la sessió de l’Ajuntament del 12 d’abril de 1855, ja que es trobava en molt mal estat de conservació (Eren Tomàs Juan, Joaquim Meseguer, Nicolau Pascual, Francesc Poy, Agustí Juan i Francesc Cabadés).