Categoría: Letra C

Apareixen sobretot en el segle XVII. Eren els encarregats de recollir almoines per celebrar les festes durant un any, particularment de les dels bous. Equivalien als actuals «dipositaris» de l’Ajuntament. Solien ser persones molt solvents i així ens apareixen pintors, com Vicent Guilló, notaris, farmacèutics, etc. Tenim relacionats els següents:
1665 Juan Reguart
1670 Amaro (?) Far
1670 Agustí Vidal
1677 Jaume Sabater
1677 Matias Domingo Mallach
1678 Jaume Sabater
1680 Carlos Mª Botari
1680 Jaume Sabater
1681 Tomàs Bonet, notari
1683 Gregori Gallén, farmacèutic
1684 Vicent Guillo, pintor
1685 Carlos Mª Botari
1687 Sebastià Gallén.
1688. Carlos Mª Botari
1689 Juan Bel
1695 Juan Llanussa, notari
1697 Agustí Cruz
1701 José Traginer
1702 Juan Llanussa, notari

(Barcelona 1824 -1874). Fundador i director dels famosos cors que portaren el seu nom i que també s’anomenaven “Euterpe”. L’Agrupació vinarossenca “El Maestrazgo” va participar en diverses actuacions a Barcelona representant la Regió Valenciana, sent la primera d’elles o més antiga. Fou Governador de Castelló des de febrer a juliol de 1873. Va estar a Vinaròs i així ho confirmava el polític Antoni Feliu i Codina: “Al llegar a la estación de Vinaroz abrióse la portezuela del coche en que yo viajaba y vime agradablemente sorprendido con la presencia de nuestro Clavé. No quiero, me dijo estrechándome la mano con efusión, que atraveseis la provincia de mi gobierno sin que yo os acompañe, y al propio tiempo os exijo que cuando esteis de vuelta me aviseis con oportunidad para que pueda salir a la estación a recibiros (…)”. En 5 de juny de 1873 va presidir la sessió del consistori en que es va votar a l’alcalde Ramon Frexes Meco, deixant fora a Demetri Ayguals d’Izco. La seua signatura apareix en el llibre d’actes corresponent. La seua emblemàtica i interessant personalitat desborda aquesta obra.

Carrer perpendicular al de Maria Auxiliadora que es troba quasi en front del cementeri. Es va retolar amb eixe nom en gener de 1966.

(Vinaròs 12-VIII-1850,-7-2-1930). Advocat i pintor. Llicenciat en Dret Civil i Canònic, va exercir com a tal durant trenta anys. Pintor autodidacta de cert renom, als tretze anys va pintar a l´oli la primera còpia d’una Immaculada de Murillo i després va seguir pintant quasi sempre motius religiosos. Va fer el retrat imaginat de la vinarossenca Teresa Ferrer Salom per a la sagristia, sent col.locat el llenç en aquell lloc en 1 de març de 1921 i poc després un Últim Sopar per a la capella de la comunió de grans dimensions (4’10 x 5’90). El Museu Municipal conserva d´ell quadres de Sant Antoni de Pàdua i de la Verge del Pilar donats per la família Esparducer Caballer; un Sant Bernardí i una Santa Elvira donats en 1986 per la filla de Bernardino Mercader i realitzats pel pintor en 1923 i 1926.
Un altre quadre d´ell representa a la xiqueta Isabel Mondéjar amb un pardalet a la mà.

 

 

 

Per a l´asil de la Malvarrosa de València de Sant Joan de Déu del que era germà seglar va pintar dos quadres. La família Guimerà Talavera conservava d´ell els quadres de la Immaculada ja referit, el de les llagues de sant Francesc, el de Sant Hilarió i un Sant Sebastià curant els apestats de la Illeta, un bodegó, etc. Antoni Carbonell també tenia alguns altres quadres d´ell. Pintures d´ell més espectaculars i de grans proporcions van ser destruits a la guerra civil ja que es trobaven a l’església parroquial i eren: «L’ últim sopar», «Les bodes de Canà», «La Samaritana», «Marta i María», etc . En l’ermita un llenç seu de la Verge de la Misericòrdia cobria el seu cambril. Pintant aquest grans quadres un atac apoplèctic el va deixar paralitzat de la part dreta havent de continuar pintant amb la mà esquerra. Va escriure «Novenario a la Ilustre Virgen y Mártir Santa Victoria» (venerada en Vinaròs). Imprenta de A. Fernández.Vinaroz 1897. Unes quaranta obres d´ell apareixen catalogades en «Hilarión Claramunt, pintor vinarocense» article publicat en el setmanari “Vinaroz” del 29 d’octubre de 1977.

Butlletí informatiu de Esquerra Unida – L’Entesa. Aparegué en novembre de 2002. La seua candidatura, però, com no obtingué cap regidoria, pareix que ja no es publicà més.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, contigu al Dos Vilars, a l’altre costat del Camí Carretes. El seu nom fa referència a llocs molt pedregosos i també als munts de pedres que s’acostumaven replegar en les finques, col.locant-los a les vores o indrets que no destorbessen. Les finques compreses en aquesta partida de terme perteneixen als polígons 50 i 52 del cadastre municipal.