Categoría: Letra C

(Vinaròs 26-IV-1921 – Buenos Aires, 20-X-1996). Enginyer Químic. Nascut a la plaça de “l’Amera”. Va investigar sobre fluorurs carbònics (“freons”) a Barcelona i va muntar després a Buenos Aires on residí durant més de 44 anys una fàbrica de perfums, aerosols i altres productes de la marca Belcor- España. Fou membre de l’“Opus Dei”. En juny de 1959 va arribar a Barcelona amb el transatlàntic Cabo San Roque i va visitar Vinaròs acompanyat de l’esposa i els quatre fills: Ricardo, Andrés, Mª José i Mª Pilar, tots nascuts a Espanya. En novembre de 1964 va enviar 1000 pessetes per a la reconstrucció de l’ermita de Sant Roc. L’abril de 1995 torna a visitar Vinaròs i els seus familiars amb la seua esposa, Pilar Muñoz. Tenien llavors de les tres filles, un total de setze néts. Ricardo era germà de Teresa Chillida, esposa del notari Lluís Vives Ayora.

(Vinaròs 1896 – 1979). Llicenciat en Dret per la Universitat de Múrcia en setembre de 1921. Apareix citat anteriorment en 1920 en que es dirigeix a Madrid a l’acadèmia Reus per a preparar oposicions per a advocat de l’estat. Va ser nomenat Alcalde de Vinarós pels militars franquistes a l’entrada de les tropes nacionals durant 13 dies (16 d’abril de 1938 fins al 29 del mateix mes). Havia debutat com advocat en un plet a Castelló en novembre de 1922. Estava casat amb Teresa Roca Vives. Durant la República havia participat en mitins per diferents poblacions de la comarca pel Partit Republicà Conservador amb el paisà i advocat Alvaro Pascual Leone. A l’entrada de les tropes nacionals a Vinaròs va presentar-se a la oficialitat, amb la que es va fotografiar, la qual el va dessignar alcalde, però davant la denúncia de que havia militat en un partit republicà, el van cessar als tretze dies. Va donar conferències en diversos llocs i en la nostra mateixa ciutat, com en 30-I-1930, a l’Ateneo Mercantil en que va dissertar sobre «Visión sintética de España. Por las rutas del Arte y de la Historia«. Medalla d’Or per mèrits a la Justícia en 1971. Va morir a Vinaròs el 15 de desembre de 1979, als 83 anys.

 

El Sr. Chillida tenia la qualitat de fer uns senzills retrats de perfils de persones que feia en uns instants i com a exemple s’aporta en aquesta obra és el del mestre Sanchiz. Altres que va fer molt coneguts són el de l’escultor Folia i el de Ramon Redó.
Con a cas anecdòtic s’envià a ell mateix des de Madrid una carta a Vinaròs en que en lloc de l’adreça, figurava el seu retrat fet així per ell i sols el nom de “Vinaroz”. Dita carta li fou reclamada pel Museu Postal de Correus de Madrid per a tenir-la exposada en les seues vitrines.

 

 

 

 

 

 

Chillida és l’autor de l’encesa poesia a Vinaròs en forma de sonet:
“Tierra Vinarocense” “En el prefacio del Génesis divino el Sumo Hacedor imaginó el remoto emplazamiento de un pueblo levantino en este rincón del universo ignoto.
Y aquí sus gracias derramó sin coto,Y gozóse en infundir su noble sino Al naciente Vinaroz, que hiciera voto De ser digno de tal don y tal destino…
Que si al crear Dios, del mundo, la grandeza, No se hubiera, en tu hermosura, recreado, Para brindarte este trono de realeza
Deshiciera, insatisfecho lo creado. ¡Que no hay tierra que te iguale en la belleza, ni otro pueblo de los Cielos tan preciado!”

(Albocàsser 1864- Vinaròs 1924). Advocat. Nascut el 27 de febrer de 1864, va morir en Vinarós el 15 de juliol de l’any 1924. Va fer els seus estudis a València, mostrant aptituts per al periodisme, col.laborant en diverses publicacions de la capital. Ja exercint la seua professió en Albocàsser, per motius de salut es trasllada a Vinaròs, on s’estableix i continua escribint per al periodic catòlic tortosí «El Restaurador». En 1929 presidia l’Ateneu Mercantil. Va defensar el dret de l’ús de les campanes per l’església davant les imposicions de l’Ajuntament. Va tindre gran afecció per l’arqueologia aplegant a reunir en la seua casa peces valuoses que els seus hereus no van saber conservar: una làpida de marbre aràbiga trobada en el carrer de la Puríssima, corresponent a Al-Arabí; idol o ex-vot romà trobat a Traiguera i una valuosíssima col.lecció numismàtica que es deuria desperdigar. Aquest museu particular era molt visitat per estrangers que admiraven les peces que guardava i algunes d’elles apareixen fotografiades en el llibre de Sarthou Carreres de la Provincia de Castelló en la secció que tracta de Vinaròs.
Va escriure els llibres «La Blasfemia», publicada en març de 1921 «Amor que salva», «La Iglesia y la democracia», quedant inèdits altres com «El cacique destronado» i «Reflexiones».

 

 

(Vinaròs 28-XII-1924 – 10-IX-1999). Estudià la carrera de Comerç i fou Professor Mercantil a Madrid (1957). Número ú d’un curs sobre el Mercat Comú, també a Madrid. Havia estudiat el batxillerat i el peritatge mercantil a Vinaròs. Com assessor del Ministeri d’Industria i Comerç va viatjar per França, Bèlgica, Alemanya i Itàlia. Fou director general de l’empresa en la qual treballava als seus 30 anys. Va aconseguir que el port de Vinaròs sigués un dels tres de Madrid a la regió Valenciana. Degut a les seues bones gestions a Madrid per al seu poble, l’ Ajuntament de Vinaròs, presidit per Lluis Franco li va atorgar la insignia d’ or de la ciutat i Ramon Bofill la de plata. Insignia d’or i brillants del Vinaròs C. de Futbol pel seu bon paper en la representació davant de la Federació Espanyola. Màxim representant, junt a Enriqueta Landete, de la Colònia Vinarossenca a Madrid, que va tindre el màxim apogeu comptant amb la presència del Cardenal Tarancon durant molts anys en la festa de Sant Sebastiànet celebrada a aquella capital.

(Cervera del Maestrat 20-V-1910). Mestre tallista d’imatges i d’altars. Als deset anys es desplaçà a València amb el propòsit de perfeccionar-se en els coneiximents adquirits dels seus avantpassats. Acabada la guerra civil, va ser des de la mateixa Cervera el mestre d’altres generacions de tallistes de la fusta de la població i d’altres de Càlig. Va fer entre altres obres el retaule de l’altar del seu poble i de l’altar de la Mare de Déu dels Angels de Sant Mateu; també els altars majors de Cabanes, Castellfort, Càlig, La Jana, Sant Jordi, Torreblanca, etc. En Vinaròs va esculpir la peanya de «La Oració de l’hort» en 1963 i la no menys magestuosa peanya de «La Santa Faç», en la que apareixen detallats quatorze misteris de Dolor i l’escut de Vinaròs, estrenada en 1966. Deixeble avantajat seu va ser Josep Sorlí qui també va colaborar en l’esmentada peanya.

Població del Partit Judicial de Vinaròs.