Categoría: Letra C

Associació humanitària d’àmbit mundial fundada pel ginebrí Henri Dunant en 1862 en contemplar els ferits de la batalla de Solferino. Fou creada en Vinaròs segons l’historiador Borràs Jarque en octubre de 1909. El setmanari Vinaròs discrepa de tal data i assenyala el 15 de març de 1874 com la data de la seua fundació en la nostra ciutat. Vide setm. “Vinaroz” del 9 de març de 1974 en que es va celebrar el primer centenari. Per altra part, Joan Bover aporta en l’entrevista que se li fa al metge president de l’entitat Lluís Corzo el 19 d’abril de 1997, un valuòs texte fotocopiat sobre els antics fets de l’any 1875, en una acció de guerra entre carlins i vinarossencs. El 3 de febrer de 1921 es va renovar la meitat de la junta quedant com a president el metge Sebastià Roca. El febrer de 1922 va ser nomenada per S. M. la Reina, Presidenta comissionada de la Creu Roja Francisca Ferrer Flos. En novembre de 1924 ocupava tal càrrec el metge odontòleg Miguel Pola, però existien dos juntes, la de cavallers i la de dames, i per ordre de la superioritat es vanfondre en una sola, quedant presidenta Francisca Ferrer Flos (desembre de 1924). En 1932 va ser nomenat el metge odontòlec D. Mario del Pino i en la post-guerra va ocupar el càrrec el Sr. Paco Puchol Puchol. Dita entitat benefactora ha anat creixent al llarg del temps i s’ha encarregat de la vigilància de les platges, ambulàncies, espectacles com futbol, bous, curses, etc. En març de 1961 es va reorganitzar, ja que estava molt estancada. L’11 de febrer de 1971 va ser nomenada presidenta Adela Chaler d´Orensanz. En 1973 es van incorporar per primera vegada a la Creu Roja els soldats de reemplaçament de l’exèrcit per la gran demanda del servei. Per eixe temps va presidir l’institució local Ramon Grau Giner, qui exercí de regidor de cultura durant el manament de l’alcalde Lluís Franco. Es va llogar un local del carrer del Pilar, mantenint un retén fixe ja que l’augment d’accidents de trànsit la feia cada vegada més necessària i amb elsbeneficis d’un concert del cantant J. M. Serrat es va adquirir la primera ambulància. Després de 14 anys la Sra. Adela i la seua junta van dimitir en juny de 1983. Tot seguit, al més següent, juliol, la nova junta la presidí Tomàs Ferrer Espallargas, farmacèutic i després (1992 -1998) i durant uns anys molt densos l’ostentà el metge cirurgià, Lluís Corzo Samos. Amb el seu eslogan de “Todos somos Cruz Roja” donava alé a la institució en escrits en el setmanari local. En juliol de 1998 ha sigut nomenada per substituir-lo, Neus Calvo Colleví. Posteriorment el servei d’ambulàncies s’ha privatitzat i l’entitat, que pràcticament està molt apaivagada i ja no fa les funcions que realitzava, té la seu junt a la del Patronat d’Esports, al Camí Carreró.

 

mare nostrum 35

Constitueix una joia artística de mèrit notabilíssim del nostre tresor parroquial, executada per l’orfebre valencià Simó de Toledo i entregada en 1644 al Consell de la Vila que la encomanà. Va costar 699 lliures, 13 sous i 7 diners, a més de 400 lliures per soles les mans. Va costar el seu embalatge 7 lliures i es pagaren 9 lliures als homes que la van portar des de València. Té dita creu sis pams de llargaria i tres i mig d ampla, pesant 300 lliures de plata. Les capitulacions entre el Consell i l’orfebre foren signades pel llaurador Montserrat Meseguer, Síndic de la Vila, com a representant de les autoritats, en València a 7 de setembre de 1643. Es d estil renaiximent, amb 72 esmalts incrustats fins que es van portar de Ginebra. Es troben representades en la part anterior les imatges de Jesús en la Creu i el Pare Etern i en la posterior l’Assupció de la Mare de Déu. En la llanterna o peu es troben representades les imatges de Sant Pau, Santa Bàrbara, Sant Roc, Sant Vicent Ferrer i Sant Sebastià. A més a més l’orfebre va entregar dos bordons de plata, dels qual un s’ha perdut fa molt pocs anys. Al mateix artista se li atribueix la creu processional de Vallibona.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, que ja apareix en el Padró de Riqueses de l’Ajuntament en 1811. També es coneix una altra partida amb el nom de “Creu de pedra”, encara que segurament es tracta de la mateixa partida, tocant al riu Cervol, junt al lloc molt conegut dels “Estretets”.

Creu de fusta que, com en tots els altres pobles, es trobava a la porta de l’església amb la relació dels noms dels capellans i altres vinarossencs «caiguts» durant la guerra civil de 1936-1939. Sempre apareixia invariablement per damunt de la llista la frase «CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA». ¡¡Presente!!, i el nom de JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA. La llista dels caiguts vinarossencs era aquesta: J. Pascual Bono Boix; Lino Redó Miralles; Juan Bautista Juan Zapater; Juan Bautista Muñoz Gasó; Sebastian Giner Borràs; Jose Ferrer Borrás; Sebastián Forner Miralles; Manuel Limorte Jardín; Sebastián Verdera Gonel; Juan Piquer Valenzuela; Bautista Pla Bover; Isidoro Bover Oliver; Juan Meseguer Reverter; Pablo Tosca Quixal (fins aquí tots els citat eren capellans); Ramon Adell Vizcarro; Julio Chillida Saura; Luis Vives Brau; Mateo Cano García; Buenaventura Puchol Puchol; Sebastián Redó Rabasa; Antonio Costas Fustegueras; Manuel Llátser Arseguet; José Tosca Quixal; José Gil Cortina; Juan Boira Geira; Pedro Vidal Ayora; Cristóbal Gisbert Miralles; Joaquín Prats Alonso; Francisco Brau Agramunt; Vicente Vidal Albert; Francisco Forner Chaler; José Albiol Roca; Manuel López Feixes; Joaquin Rodrigo Giner; Manuel Barreda Escrig; Juan Escura Bretó; Victoriano Bellés Gasulla; Vicente Fontanet Bosch; Sebastián Rillo Gonel; Bautista Rubert Roca i Ginés Ferrán Artigas.

Instal.lada allí per primera vegada en 1913 per l’arxiprest mossèn Pasqual Bono, coincidint amb la celebració al món cristià de les festes constantinianes de la Santa Creu. Es va construir allí com a punt final d’un calvari fet amb les corresponents capelletes per a la qual cosa es van adquirir rajoletes fines d’Onda. Posteriorment, durant la segona República, la creu –que llavors era de fusta- la van intentar cremar i sols es va socarrimar un poc, destrossant-se, però, durant la persecució religiosa dels primers mesos de la guerra léct. Una segona creu es va instal.lar el 20 de gener de 1956, substituïnt l’anterior léctrica durant la guerra léct de 1936. La va beneir el rector mossèn Jaume Sirisi Mestre. Aquesta la va destruir un raig d’una tormenta. La tercera, que és l’actual, la va fer reposar de formigó armat l’alcalde Francesc Balada en 1962. A més a més es va fer tota la barana per sentar-se la gent, es van plantar xiprers junt als esglaons d’accès i en quan aplegà la il.luminació léctrica, des de el 15 de setembre de 1967, s’encenien per les nits uns focus que la feien visible des de la població. Als nadals de 1999-2000 la Diputació va fer construir un ample camí al voltant de la creu, no respectant del tot les excavacions arqueològiques del poblat ibèric.