Categoría: Letra C

(? 1827- Vinaròs 1-IV-1921). Filantròpica. Filla del General Chambó. Residia llargues temporades a Vinaròs on tenia domicili al carrer del Socors, nº 17 i a Ulldecona. Es va queixar a l’Ajuntament perquè en un dels seus desplaçaments li havien robat de la porta uns valuosos picaports. Va morir a la nostra ciutat als 94 anys, vidua de Mulet.

(Vinaròs, 9 de maig de 1881- Madrid, 8-X-1969). Superiora Provincial en diverses capitals espanyoles de la congregació de “Hermanitas de los Ancianos Desamparados”, fundada per la Santa Teresa de Jornet e Ibars. Foren els seus pares Baptista Chaler Roca i Teresa Polo Valls. Ingressà en l’Ordre el 7 de març de 1900 i va prendre l’hàbit religiòs el 10 de juny del mateix any. Va prometre els vots temporals el 22 de juny de 1902 i els vots perpetus el 7 de gener de 1906. Va ser destinada entre altres localitats a Xàtiva, Albacete, Villarrobledo i La Solana, sent a partir de llavors Superiora en els destins de Campo de Criptana, Fuente del Maestre, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Arenys de Mar (31 de març de 1931 segons la revista “San Sebastián”). Donada la seua intel.ligència i capacitat, passats sols cinc mesos d’aquest destacat càrrec, a principis del mes d’agost, va ser destinada ja com a Superiora Provincial i Visitadora de les Regions de Catalunya, Aragó i València, amb ressidència a Saragossa. Ocupant tal dignitat va girar visita a la Casa Asil de Vinaròs en els anys 1932 i 1933. Des de Montevideo, on va residir una temporada fent fundacions de diversos convents, enviá unes joies als seus parents de Vinaròs, segons testimonis orals dels seus familiars. Després seguiria ocupant la mateixa categoria de Superiora en les capitals de Palencia (1939), Madrid (1948), repetint-se Palencia (1955) i Madrid altra vegada des de 1957, en la casa principal de la capital, carrer de Lagasca, número 17, on moriria finalment el 8 d’octubre de 1969, als vuitanta vuit anys, amb gran consideració dins de la Congregació i portant una vida de gran virtud i exemplaritat. Membres de la seua família, els Redó Chaler la visitaren en Madrid en diverses ocasions. La seua germana, tinguda també en gran consideració, tenia com a resident particular la primera i principal habitació en l’Asil dels Vellets de la nostra ciutat durant tots els anys en que va viure al final de la seua vida. El seu germà, Josep, apareix com a suscriptor del primer volum de la “Història de Vinaròs”, de J.M. Borràs Jarque, publicat l’any 1929.

(Vinaròs 8-V- 1966). Llicenciada en Belles Arts. Va realitzar una exposició monogràfica de les seues primeres obres en l’Auditori Municipal de Vinarós durant les festes nadalenques de 1990. Tècnic Superior d’Animació Sociocultural; exerceix com a tal en els Serveis Socials de l’Ajuntament.

(Vinaròs 29-XII-1939). Tauròfil. Autor de nombrosos articles sobre tauromàquia. És autor de dos opuscles titolats “Sala Sant Francesc” i «Toros y Lidia, manual del aficionado», publicats en 1993 i 1994. Casat amb Carme Telmo Milián en juliol de 1967. Té publicada una obra sobre “Los toros en Vinaròs”.

 

 

(Vinaròs, 1879). Conegut familiarment pel malnom de «tio Severo» o «Cebero». Gràcies als seus coneixements i a la seua afecció als balls tradicionals va ser ell qui, amb les xiques de la Secció Femenina, i després de la guerra civil de 1936, va escollir i organitzar d’una manera ja oficial el que serien les «Camarades», amb totes les cançons, tal com es canten i ballen en l’actualitat, descartant-ne altres de lletres massa vulgars o bastes. Vide Camarades.

(Vinaròs 1888- 1964). Personatge popular, conegut familiarment com “Tio Xato”. Amb les seues berlines o faetons, portava els viatgers a l’estació del ferrocarril, passejava pel poble els celebrants dels batejats o els músics que havíen de tocar a Sant Carles de la Ràpita o qualsevol altre poble veí. També durant moltíssims anys s’encarregava de la cerimònia prèvia d’entomar les claus a les corregudes en la plaça de bous.