Categoría: Letra C

Vore C. Sant Gaetà (Cayetano).

(Vinaròs 1889-1969). Personatge popular, conegut per “MICALET”. Va practicar una vida de filòsof existencialista. Amb gran cultura i estudis fets en la seua joventut, que va deixar per problemes psicològics, va viure posteriorment damunt les herbes a la vora del riu i front la mar dins d’una xicoteta barraqueta feta amb quatre fustes. Amb profunds coneiximents de filosofia la seua conversa sempre era molt culta. Vivia quasi de la mendicitat, sols fent de recader dels cotxes de línia, transportat alguns paquets. A la seua mort li van dedicar sentits articles Manuel Foguet i Pedro Barceló. En Setm. “Vinaròs”, (19-XI-1988) escrigué sobre ell S. Miralles Selma. Josep Sebastià Farga li va escriure el següent poema que el retratà magníificament:
“MICALET”“A Cayo fons, perquè té el cor més gran que la Torreta dels Moros”
“Recordant a Micalet-Déu que l’haigue perdonat-ara em trobo jo enfrascatentre verset i versetdedicant-li una poesiad’enyorança i de tristor,poesia que voldriasigués de lo bo i millor.
Gavines i pardalets,Granotes de tolls i basses,Les més variades racesDels nostres animaletsHan plorat en desconsolA l’amic de tant de tempsDe tantes aigües i ventsI matinades de sol,El sinyó dels Boverals,Caminant de Barbiguera,Ministre sense cartera,Diògenes dels bancalsAmb aquell talent preclarQue no se vanagloriava¡Quantes vegades callava,Tant que podia parlar!
Lepisma de llibres vellsEngolidor de diarisTertúlia de boticarisRepartidor de consells.Savia de Freud i Kant,De Méndel i FlammarionDe Cajal i MarañónI hasta francés i alemany.Opinava de LeninDe Leopardi i GanivetConeixia hasta a GassetA Baroja i Moratín.
Càndit desinteressat…Daves sensació de pau.No res de porta, ni clau,Que et tanqués ta llibertat,Pos, com savi, vas saberFugir de l’encrespat soroll.En matalap de fenollDormies la mar de bé.Per les timpes t’ajocaves,“unamunesco” mussol;entre tant filosofavesa la llum d’un vell cresol
Tu vas ser l’amo i senyorDe bancals de romigueres,De barraques pedregueresEntre aromes de timó.Aquelles cales dorades,Tranquil.les en temps passatsEren les grans propietatsQue tenies arrendades,I del gran balcó dels CossisMiraves la mar i el cel,Nadaves nuet en pèl,Molt feliç sense negocis.Irradiaves simpatiaI de tots vas ser l’amic;Del gran, del pobre, del ric…Tot Vinaròs te volia.
EPITAFI
Aquí està un home menutQue tenia el cor molt gran.Un home que va ser un santI de tots va ser volgut.Vinaròs ja l’ha perdut,Els àngels se l’han trobat;Déu que l’haigue perdonat,Allà dalt no tindrà fred,Gran senyor dels Boverals;Entre conques celestialsDescansa en pau, Micalet.
(Alacant, 22 de novembre de 1969)

(València – Barcelona 5-II-1993). Violinista, concertista. Nascut a Valencia, però d’ascendència vinarossenca; amb molta fama als anys cinquanta i seixanta. Va ser alumne del mestre Sanchiz i va viure els primers anys a la nostra ciutat, d’on eren naturals els seus pares. Vivia al xamflà del carrer del Pont, que fa cantonada amb el de la Mare de Déu. Va aprendre violí, instrument per al que tenia molta facil.litat, primerament del mestre vinarossenc Josep Callau Cros, i després a Castelló, de part del mestre borrianenc Abelardo Mus, aplegant a ser gran virtuòs i concertista en dit instrument per tota Espanya.
El seu fill, Santiago Cervera Colomer, nascut a València en 1938 (o 1939), també violinista i amb millor preparació, és encara més prestigiòs que el pare. El 26 d’abril de 1960 va actuar amb l’Orquestra Simfònica al Teatre Principal de Saragossa, interpretant fora de programa al final l’estudi nº 7 de Paganini. Els periòdics d’aquella capital, Heraldo de Aragón i Amanecer, es van fer ressó del seu èxit. Des de 1973 estava integrat a l’Orquestra Filarmònica de Berlin. Formà part de orquestres dirigides pel prestigiòs Von Karajan.

 

 

(Vinaròs 1912 – 3-III-1998). Es autor de nombrosos articles de tipus costumista i anecdòtic en el setmanari “Vinaròs” que acostuma a encapçalar amb el títol genèric de «Cosas de mi pueblo». Posteriorment ha colaborat en Crònica, Tribuna i El Servol.
L’editorial “Antinea” li va publicar en un llibre la majoria dels seus articles, amb anècdotes ben curioses i divertides del nostre poble, quasi totes elles de la primera mitat del segle XX. El seu estil era molt clar i amé. Va publicar el seu darrer article “Comedor de los pobres” el mes abans de morir, a la revista “El Servol”.

Població del Partit Judicial de Vinaròs.

Bisbe de Tortosa. Dominic. Bisbe anteriorment de Girona, va prendre possessió en 1685 i va morir en 1699. El Doctor Francesc Guilló , quan comenta la construcció de la portalada de l’església, afirma: «S’assentà la primer pedra de dita portalada lo dia (…) de Octubre del any 1698, esent Pontifice Innoscencio XII, bisbe de Tortosa lo Ilm. y Rvm. Sr. Dr. Thomas Cervera Auter, fill del Real Convt. de predicados de Valencia qui antes fonch bisbe de Girona…(…)” Segura Barreda, però, li posa per nom Severo Tomàs Auter.