Categoría: Letra C

Vide Centro Cultural Vinarocense.

Cumplia la mateixa missió que els anomenats “Centro Sanitario de Higiene Rural” i venia a ser en menut com l’Ambulatori actual o centre de primeres cures. (Vide item anterior)

Es va inaugurar en novembre de 1934 per l’alcalde Josep Rabasa i el dentista Manuel Anglès, com a Centro Sanitario. Estava situat en la plaça de S. Antoni (L’Amera), on anteriorment havien estat successivament les oficines de la Zona Militar, (part anexa als antics jutjats), i oficines de Benestar Social. Posteriorment es canviaria a Centro Secundario.

Associació que ha volgut agtlutinar,en eleccions celebrades en 1996, sense aconseguir-ho, les dos associacions de jubilats existents a Vinaròs, la dels mariners, situada a l’antic edifici del Pòsit i la de López Dóriga. Aquests s’han escindit format una nova tercera associació que manté aquest nom. Té la seu en el mateix local que va construir l’Ajuntament, al carrer del Pilar, en el solar que ocupà la casa i hort que havien pertenescut a Dnya. Hilària Meseguer, germana de l’arquebisbe i mare de López Dóriga. Han sigut els seus presidents, entre altres, el Sr. Vicent Ferrà Sorrius, Abundia Ortí (2001).

Des de 1953 la nostra ciutat comptava amb un Centre de Maternitat dirigit en uns primers temps pel prestigiòs ginecòleg de Tortosa, Dr. Sabaté, i després pel Dr. Francisco Calvo Terren i regentat per les monges de la Consolació en l’antic Hospital Municipal del carrer de sant Francesc que van deixar d’atendre per manca de vocacions religioses coincidint amb l’adveniment de la democràcia. El nou Ajuntament presidit per Ramon Bofill el va cobrir amb personal seglar i va renovar tot l’instrumental, però tot va ser en va perquè els metges preferien enviar els pacients a l’Hospital de Castelló o a Clíniques particulars de Tortosa i Amposta per més seguretat i el Centre es va tancar definitivament l’1 de gener de 1984. La darrera persona que va nàixer en dit Centre Maternal fou Toñi Molina Gómez, exactament el día 10 de setembre. Amb aquest servei de la Maternitat les dones de la comarca parien amb atenció mèdica ja que abans ho feien, com era costum ancestral, en els seus propis domicilis ajudades en la pràctica únicament per les «comares». Actualment, la nova construcció de l’Hospital Comarcal ha suplit aquesta mancança en novembre de 1994.

 

 

 

 

 

Entitat fundada a finals del segle passat. Comptava amb amplis salons a la plaça de S. Antoni o de «La Mera», en gran edifici que actualment ocupa l’ inici del carrer de l’Arxiprest Bono. Va perdurar com a tal fins l’ entrada de les tropes «nacionals» o de Franco en 1938, que van incautar el local, destinant-lo posteriorment al Frente de Juventudes de la Falange. El seu saló principal estava habilitat per a sala de teatre, cine o de ball, indistintament. Comptava amb orquestra pròpia, cor de cant coral i banda de música; aquesta última era dirigida pel mestre Tapbioles en els anys 1915 i següents; després de decaure un temps reapareix en 8 de desembre de 1920 dirigida pel Sr. Baila. i pugnava amb La Alianza que la dirigia el mestre Antoni Verdera. Es representaven en el seu saló d’actes sarsueles, com en les festes nadalenques de 1917 i Pasqua de 1918 (mes de març) en les que va actuar la llavors famosa triple còmica Elenita Durà, la qual havia estat elegida la més guapa de València; En 17-X-1920 es representen les sarsueles «Los Zongolotinos». «Campanero y Sacristán» i l’entremés dramàtic «Guerra a la guerra» i es reorganitza la seua banda de música; el 30 del mateix mes es representen les sarsueles «La Guardia amarilla» i Los Zangolotinos». Els seus socis podien llegir la prempsa diària, fer tertúlies, i el teatre era interpretat pels mateixos socis de l’entitat. Tenia quasi enfront (actual Stand del Mueble Milián) el café de la oposició dit La Democracia, seu del Partit Radical, al qual es referien en to de burla «La Remolacha», sent el seu abastedor Bautista Bel (a) Macari. El 1921 era president el Sr. Amadeo Sorolla i en juliol es va imposar el nom de Ayguals d’Izco a la seua Biblioteca amb motiu de la seua ampliació. En eixe mateix mes el quadre escènic d’eixe centre va interpretar les sarsueles «Mala hembra» i «Caza de almas». El 1928 la “Masa Coral” del Centre Instructiu que va fer precisament la seua primera presentació el darrer diumenge de maig, era dirigida pel mestre Francesc Frías. El novembre de 1934, el govern de centre dreta de la República el va clausurar, sent president el regidor Sebastià Baila. En 1935 era president Joan Rabasa. Eren els conserges del Centre R. els Miró. Ramon Miró va ser l’administrador.