Categoría: Letra C

Creat a Benicarló a principis de 1983, edita des de febrer de dit any el seu Butlletí de temes històrics i de costumnisme local relacionats amb el baix Maestrat periodicament. Amb una periodicitat més espaiada realitza també unes jornades sobre art i tradicions de la comarca. L’entitat ha estat presidida per Manuel García Lisón, Vicent Meseguer Folch, Joan Bover Puig. Des de l’octubre de 2006 ocupa el càrrec el vinarossenc Sebastià Albiol Vidal.

Entitat cultural i recreativa creada per emigrants vinarossencs a Barcelona en gener de 1920 amb motiu de la festa de Sant Sebastià. Es convertiria al poc temps en la famosa Colònia Vinarossenca d’aquella capital. Tenien la seu al carrer de Abaixadors, 10, Principal. En gener de 1921 es va nomenar president a Agustí Bas i en març van celebrar solemnement el 1er. aniversari de la seua inauguració; en juliol de 1921 va ser nomenat president el sr. Julio Salom; en 17-I-1924 es produeix una renovació de Junta, sent des de llavors presidida per Joan Giner Ruiz. En abril de 1929 era encara president el mateix i van fer president d’Honor a Joan Ribera Gonel. Els emigrants dissident d’aquest Centre van crear també un Ateneo Vinarocense, el qual es va fusionar amb aquell amb motiu de ser nomenat president Baptista Domènech en maig de 1931 (Vide id., Teatre i Colònia de Barcelona). A principis de març de 1933 va ser nomenat president altra vegada el Sr. Agustí Bas. El 9 de febrer de 1936 va sel elegit president Carles Valls.

Va ser fundat el 12 de juny de 1987 tenint com a local social el bar conegut com «El Blau», al carrer del metge Ricard Santos, sent la primera presidenta Amparo Salvador Mínguez. La seua primera junta va perdurar fins el 15 de desembre de 1989. Posteriorment, sent president Alberto Bibián Pablos, i comptant amb uns 200 socis, el 1992 va llogar un local a l’avinguda Jaume I, nº 27. Cal tenir en compte que en 1992 vivien a Vinaròs 758 persones nascudes a l’Aragó, de les quals 582 procedien de la província de Terol; 141 de la de Saragossa i 35 de la d’Osca. Comptava amb uns 180 socis. En 1995 va ser nomenat president el professor d’EGB, Sr. Rafael Calvo Parra i el 25 de setembre de 1998 inaugurà el darrer local social situat a l’avinguda de Maria Auxiliadora, 2. El Centre organitza diferents activitats festives, destacant les misses baturres de la festa de la Verge del Pilar i la del día de Sant Jordi, patró d’Aragó.

Associació creada en 1971 però legalitzada oficialment dos anys desprès, a finals de maig de 1973 per promocionar l’excursionisme i escalada. En dit moment es trobava ubicat el local en el carrer de l’Àngel, número 30. Van funcionar molt a nivell comarcal, fent els seus membres excursions per les muntanyes del Caro i Montsià i poblacions de Morella i Catí. Es van interessar pels avencs, fòssils i jaciments ibèrics de La Moleta d’Alcanar i del Puig de Vinaròs reprenent-se des de llavors les tasques d excavació, abandonades des de principis de segle XX les quals es reprendrien posteriorment per la Diputació d’una manera molt més seriosa, obviament per comptar amb més recursos. Els seus membres que manifestaven una política d’esquerres i catalanista, sent seguidors de la cançó protesta de Raimon, Pi de la Serra, Serrat, La Trinca, Ovidi Montllor, etc. fundarien després l’Associació de Veïns Migjorn i formarien després suposadament part de tots els moviments independentistes amb diverses sigles o denominacions: Comité Antifeixista “Baix Maestrat”, Col.lectiu Feminista, Maulets, Ball de Dimonis, Ateneu Llibertari “La Malea”, etc. Amb l’adveniment de la democràcia es van presentar com a candidatura d’independents baix el nom de la UPI, obtenint tres regidors.

 

 

 

 

Vide Ressidència del Menor.

Servei de prestatge de materials i de recursos didàctics als professors. Va ser inaugurat el dia 26 de novembre de 1987 pel Director Territorial de Cultura i Educació de Castelló, Guillem Badenes. Ocupava el domicili de l’antiga Inspecció Educativa del Camí Carreró. Comptava amb unes discretes biblioteca, videoteca, projectors, i fotocopiadora, quan encara aquest darrer instrument no estava popularitzat per les escoles. El centre va ser substituit pel Centre de Professors als pocs anys de funcionament. Una sola persona estava al seu front, la mestra benicarlanda Mª Josep Rodrigo. En setembre de 1986, el Centre va publicar un butlletí informatiu denominat «Soroll», i del qual sols es coneix una altre número anterior sense data d’aparició.