Categoría: Letra C

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, situada obviament junt a l’actual cementeri. Es per tant una denominació moderna que no apareix per supost en els padrons de riqueses antics de l’Ajuntament de 1811, ja que la seua ubicació data de 1816. Es el mateix cas que la partida de Sant Roc que no es citada mai com a partida de terme, ja que sempre ha format part de la denominada Salines.

Es trobava molt prop de l’església en el lloc que durant molts anys ha ocupat Correus i va perdurar fins l’any 1802, encara que transitòriament se’n van utilitzar d’altres. Per aquest motiu la plaça (de Jovellar) es deia del Fossar.

Va ser construït en 1886, finalitzant les obres l’11 de juliol. Es molt menut i es troba apegat al Cementeri Catòlic actual. Tres anys més tard es dugué a terme allí el primer soterrament, d’un anglés protestant que s’havia suicidat en un vaixell, segons Borràs Jarque. Sebastià Albiol parla de dit cementeri en la rev. “Tribuna”, del 24 d’octubre de 1992, com “El cementeri dels penjats”.

No era tal. L’atribució d’alguns dels historiadors locals d’un cementeri és errònia. El cas és semblant al barri de Nazaret de València i feia referència al llatzaré o lloc on havien de passar quarentena els mariners que provinents de diverses procedències estaven apestats. Prop d’allí estava l’Hospital de la Illeta del Carrer de l’Angel; és per aixó que encara conserva el nom de les ànimes.

Era el segon cementeri en el temps. Es trobava en el lloc que ocupava un calvari i que avui ocupa l’asil dels vellets. Va ser utilitzat en dos èpoques diferents, des de 1802 en que es deixa el primitiu fins 1816 i en la segona etapa, des del 8 de març 1821. Allí va estar instaurat des del desallotjament del primitiu fins l’any 1816.

Inaugurat en 1816 va perdurar primerament cinc anys perquè molts veïns van protestar per les moltes despeses que ocasionava el trasllat dels difunts des de tan lluny. Amb motiu de la mort de la seua benvolguda filla, Agustí Forner Cano va plantar 205 acàcies de les que encara en queden unes quantes i manà posar uns bancs de pedra en el camí que condueix al camp sant en la primavera de 1922, amb un cost de més de 4.000 pessetes. Alguns d’aquests bancs de pedra s’han traslladat en la década de 1990 al camí de pujada de l’ermita. El cementeri conté bellíssimes làpides esculpides pels artistes Francesc Vaquer i Paulino Caballero dels anys vint i trenta, a més de diversos panteons de destacada categoría artística. La capella primitiva es va destruir durant la guerra civil de 1936 i l’actual es va fer l’any 1958, beneïnt-se i inaugurant-se el 2 de novembre, dia de difunts. És molt senzilla i funcional, obra de l’artista vinarossenc Francesc Vaquer, “Chaldy”.