Categoría: Letra C

(Alcalà de Xivert, 15-VII-1942). Catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid. Resident en Vinaròs des de la seua infància, va cursar aquí tots els seus estudis primaris. Es Llicenciat en Filologia Romànica (1966) i Doctorat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Madrid (1969). Becat per l’Institut de Cultura Italiana de la capital d’Espanya realitzà estudis a la Universitat de Perugia. Lector d’Espanyol en 1966 en el Lycée Clemenceau de Reims (França) i des de 1967 a 1970, a les universitats angleses de Nottingham i Sheffield. Ha realitzat freqüents viatges a Alemanya. Es casa el 1969 a Edimburg (Escocia), amb la professora d’origen alemany, Berit Walter. Professor de «Visiting» en el Departament de Llengües de Saint Joseph State College, de Los Angeles, USA, on va viure uns dotze anys. Des d’allí va visitar diverses vegades Mèxic, interessant-se per l’exili republicà espanyol.
Va escriure la seua tesi doctoral sobre l’escriptor nascut a Vinaròs, José Mª Salaverria (maig de 1969), que baix el títol de «Vida y obra de José Maria Salaverría» va ser publicada pel Consell Superior d’Investigacions Científiques el 1972. Des de 1980 és Professor de la Universitat Autònoma de Madrid. Premi d’Investigació Alexander von Humbolt el 1996 per a poder seguir investigant sobre els seus estudis en un centre especialitzat d’Alemanya. Ha publicat una trentena de llibres i un centenar d’articles, que dedica fonamentalment a l’estudi de la Literatura Espanyola dels segles XIX i XX, interessant-se preferentment per la novel.la de Galdòs i la Generació del 98. Autor de diversos articles publicats en el Setmanari “Vinaroz”. Entre les obres més destacades citarem: Crónica de una marginación, Antonio Machado para niños, Alfonso Sastre, Pérez Galdós, i un llarg etc. El març de 2.001, el nostre compatrici Paco Caudet va ser nomenat director de l’Institut Cervantes de Chicago (EEUU), alt càrrec però, que no li va convenir i en el que sols va permanèixer poc més d’un any.

Nom de l’associació protectora d’animals de Vinaròs que apareix vigent en 1999, sent legalitzada en desembre d’eixe mateix any. És una associació redentora de molts animalets de companyia que sovint són abandonats pels seus propietaris, principalment gossos i gats, i que amb aportacions dels socis i d’altres particulars remeien la seua desditxa.

Nom posat a un parc infantil situat junt al riu Cervol. Va ser inaugurat per l’alcalde Xavier Balada el 29 d’abril de 2006. Se li va posar eixe nom per ser el lloc on anaven a menjar-se el pastisset antigament les xiquetes el dia de la festa escolar de Santa Caterina. En eixe lloc s’havien replantat els arbres arrancats de la plaça de L’Amera, la remodelació de la qual havia estat protestada per un ampli sector de la població.

(Alfondeguilla (Cs) 25-X-1930). Pintor. Resident a Vinaròs durant molts anys en que ha exercit de director de la Caixa d’Estalvis de Castelló. Havia exposat en 1981 quan es va presentar amb una mostra d’ artistes vinarossencs en Castelló, Vinaròs, Peníscola i Benicarló; posteriorment va presentar la seua obra a l’Auditori Ayguals de Izco, en setembre de 1992 i en desembre del mateix any a Sitges, Salou, Reus i també a Barcelona.

(Benicarló). Ha publicat diversos treballs sobre el pintor Puig Roda i sobre l’art del Modernisme a Vinaròs. El més extens apareix en el butlletí del CEM de les 6nes. jornades d’Estudis del Maestrat Atzeneta 9, 10 i 11 d’octubre de 1998 (pp. 91-118).

 

L’inici de les obres d’adequació de l’edifici de propietat municipal de la “Cotxera de Batet”, edifici de l’any 1852 situat enfront del passeig marítim de Vinaròs ha suposat el descobriment de restes arqueològiques que estan sent estudiats, però que podrien correspondre a l’antic Fortí, baluard que estava en aquest lloc entre els segles XVIII i XIX, segons va explicar l’arqueòleg David López.

Les troballes s’han produït durant les tasques d’anivellament i arranjament de la planta baixa de l’edifici i va corroborar que, encara que estan en estudi, aquestes restes correspondrien al Fortí segons els primers indicis. “El que hem trobat són paviments de cudol, estructures de murs de l’antiga edificació, que creiem que podrien estar afectades per altres obres posteriors al Fortí i anteriors al Corral de Batet; és a dir, que hi ha una successió de fases i èpoques constructives en aquest solar” (David López)

També s’ha trobat material ceràmic, cristall, fauna i especialment molta malacofauna.

Les obres en aquest immoble, com va explicar el regidor d’Ordenació del Territori, Jan Valls, s’escometen en la seua primera fase amb fons de romanents de tresoreria de l’Ajuntament de Vinaròs de l’any 2018, amb un import de 361.000 euros, i consisteixen en el condicionament de la planta baixa i el reforç i acabat de tota l’estructura, façana i fusteria. En una segona fase es realitzarà l’adequació interior de les dues plantes. El pressupost global serà de quasi 600.000€.