Categoría: Letra C

En 1889 es realitza el pou denominat de Mangrano, el qual proveiria a través de canonades tota la ciutat, i no solament les cases sinó també les fonts públiques com la coneguda amb el nom de la Font del barri de Sant Pere, l’assortidor de la Mera, l’escorxador i l’hospital. Vinaròs va ser dels primers pobles que va comptar amb aigua corrent. Aquest pou va proveir a la població fins a mitjan dècada dels setanta en què va entrar en funcionament l’actual. La ràpida construcció de l’avançat sistema de subministrament d’aigua per canonades ha sigut el motiu que no trobem referències fotogràfiques dels anteriors sistemes de proveïment d’aigua de la població.

El transport d’aigua amb cànters a Vinaròs es va usar especialment per a portar-se el líquid quan s’anava a treballar a les finques de secà encara que a vegades es construïen els anomenats cocós que eren les cisternes que aprovisionaven als llauradors en les pròpies finques. En alguns dels principals camins trobem també els aljubs , que igual que l’anterior construcció esmentada recollia l’aigua de pluja. En aquest cas a més d’aprovisionar aigua per a les persones, al costat d’ell hi havia un abeurador per als animals, ja siguen els de tir o el bestiar. En les cabanyes construïdes en pedra en sec que trobem en el terme municipal solien guardar-se els cànters dels agricultors, posseint aquestes construccions en alguns casos vasares per a depositar els recipients, que com és lògic, a causa de la proximitat provenien quasi sempre de les terrisseries de Traiguera. També d’aquest centre els llauradors vinarossencs es proveïen dels catúfols que es posaven en les sénies per a traure l’aigua, els quals van perdurar fins que la llanda o els plàstics els van substituir al mateix temps que els motors elèctrics arraconaven a les sénies. També van ser i són emprats els catúfols pels mariners per a la pesca del polp. De Traiguera provenien les peces denominades cánters o canterells segons la grandària, que servien per al transport, i els marraixons o marraixonets, atuells semblants a les anteriors però pel fet que posseïen un pitó, i eren de menor grandària, servien per a beure.

Un tema de gran interés relacionat amb Vinaròs i especialment amb el seu port, era que a través d’ell entraven a la comarca els carregaments d’atuells ceràmics, especialment les destinades a la cuina, i encara que aquestes no es feia a Traiguera. En efecte, provinent de les terrisseries de la població de la Bisbal, les embarcacions que havien eixit de Vinaròs direcció al port de Palamós amb la finalitat de portar garrofes per als mercats catalans, tornaven amb carregaments terrissaires d’aquesta població gironina. Aquesta travessia primer es realitzava a vela, com així ho va fer el balandro «María Dolores» matriculat en Sant Carles, i després a motor, és el cas de «Fernando Gasset» propietat del benicarlando J.M. Fibla. Una vegada desembarcat el carregament es repartia a diversos pobles limítrofs, com a Sant Carles i Benicarló.

Aquesta activitat va relacionar la nostra població amb la terrisseria fins a ben entrada la primera meitat del segle XX, com sempre el hui moribund port vinarossenc tenia un important paper econòmic no solament per a Vinaròs sinó també per als pobles de la seua comarca.

ARTURO OLIVER

https://www.amicsdevinaros.com/app/download/5814019115/c%C3%A1ntaros+nuevo+ocr.pdf

EL PEIX I EL CANVI CLIMATIC

Els estocs de peix estan caient globalment com a resultat del canvi climàtic col·locant un origen basic d´aliment humà, i de rendibilitats econòmiques, en una situació compromesa en termes d´incomptables milions, segons informa un estudi publicat a la revista Science (1 Març 2019).

La quantitat d´aliment d´origen marí disponible per humans, y que es podria extraure de manera sostenible, ha disminuït en 4,1 % des.de 1930 fins 2010, segons aquesta investigació, en la que s´han examinat 235 poblacions de peixos en 38 regions ecològiques marines per tot el mon. Aquest 4,1 % sembla poc, però es pot traduir en 1,4 milions de tones mètriques de peix.

Les elevades temperatures oceàniques poden arribar a malmetre no sols aquestes poblacions de peixos sinó també altres poblacions biològiques de les que aquests depenen per nodrir.se (zooplàncton i fitoplàncton). Aquestes poblacions de peixos han caigut fins un 35 % l´Atlàntic nord.Oriental i al mar del Japó.

Controlar la sobrepesca i millorar el maneig de les pesqueries haurien ajudat sobre manera, però no es va fer. Ja sabem d´estudis realitzats en aquesta costa de la Mediterrània occidental entre els anys 1961-1966. Aquelles investigacions del “Plan Experimental de Pesca de Arrastre de Castellón” varen estudiar l´influencia de diferents factors que condicionaven els resultats de pesca en aquest litoral: a) duració de la jornada de pesca, diària i setmanal, b) amplària o llum de la malla del cop, c) aturada biològica primaveral, d) veda fins 50 m. de fondària d´el 1º d´agost fins el 15 de novembre, segons quines espècies a afavorir, e) prohibició de pesca a menys de 30 m. de fondària, etc, etc.. Al final del “Plan” i un cop aplicades les recomanacions suggerides, els resultats varen ser molt positius en comparació als períodes previs abans de la seva aplicació, en termes de pes de peix desembarcat (+ 21%), de captura de les espècies principals per unitat d´esforç (+47%), rendiment mitjà per barca i per sortida (+67%). Però no es varen continuar aquestes practiques.

I ara, per complicar encara mes l´estat de la qüestió, ens trobem amb el problema del canvi climàtic, i també sabem que limitar o detenir aquesta situació proporcionaria realment resultats i beneficis molt millors. El calentament global provocarà enormes pressions en les disponibilitats d´aliment a escala global en les properes dècades, i les noves troballes en estudis com el referit a dalt, que intenten separar els efectes del calentament de les aigües oceàniques d´altres factors, com la sobrepesca, suggereixen que el canvi climàtic ja està provocant seriosos impactes sobre els aliments d´origen marí. La Mediterrània no s´escapa dels efectes d´aquest calentament, doncs a Europa s´observa el desplaçament d´espècies habituals com el moll de roca, el seitó i la sardina, cap a latituds mes altes o cap a majors fondàries cercant temperatures mes baixes.

L´augment de temperatura dels mars freds, àrtic i austral, el desglaç dels gels àrtics i antàrtics, estan provocant l’enrariment de la disponibilitat del “krill”, aliment essencial no no més per pingüins i balenes, sinó per el creixement de les formes larvàries de moltes especies d´interès comercial. I la seva captura o pesca en l´actualitat, per al consum humà, encara posa mes en compromís l´adequada gestió en termes de sobrepesca de les seves poblacions, que s´han reduït en un 80% des.d´els anys 70, tot i que encara es pot calcular la presencia d´entre 100 i 500 milions de tones en l’oceà Austral.

La seguretat en la disponibilitat d´aliments, el canvi climàtic i les seves interaccions complexes, al temps que difícils de predir, son un dels reptes actuals mes importants per les societats i l´ecologia. Les avaluacions globals dels canvis que es preveuen sobre les collites sotmeses a canvi climàtic, combinades amb la dinàmica del comerç internacional, fan pensar en que les grans disparitats entre les nacions en la producció i disponibilitat d´aliments augmentaran enormement.

De fet el canvi climàtic ja ha afectat la productivitat en l’àmbit agrícola, doncs ha fet disminuir la producció global de panís (blat de moro) i de blat en 3,8% i 5,5%, respectivament, entre 1980 i 2008. S´ha de tindre en compte que el 60% de l´energia nutritiva (carbohidrats) en que avui dia (any 2019) es basa la humanitat a escala global, s´obté exclusivament de 3 especies de cereals: arròs, panís i blat. Això constitueix una greu manca de biodiversitat alimentaria, que difícilment faria front a qualsevol tipus de pesta que ataqués seriosament qualsevol d´aquestes especies.

I si encara no en teníem prou, ara començan a posar.se en evidencia les conseqüències de l´increment de la concentració del diòxid de carboni (CO₂) atmosfèric (gas d´efecte hivernacle) en l´augment de l´acidesa de l´aigua de mar…..i la pressió que provoquen els plàstics de tots tipus sobre els ecosistemes terrestre i marí,…….però de tot això ja en podrem parlar mes endavant.

Francisco Amat

Biòleg.

Bibliografia consultada

Eva Plagánvi et al. 2019. Climate change impacts on fisheries. Science, 2019. Vol. 363., Issue 6430., pp: 930-931. DOI. 10.1126/science. aaw 5824.

Emily S. Klein et al. 2018. Impacts of rising the temperature on krill increase risks for predators in Scotia Sea. PLoS One. 2018. 13 (1).

F. Amat. 2011. Vinaròs i la recerca marina a Castelló. Fonoll nº 8. Gener 2011: 44-48.

J. Lleonart i F. Amat. 2002. La recerca marina a Castelló. Institut d´Estudis Catalans. Secció Ciències Biològiques. Barcelona. 25 pp.

A. Gordoa (CEAB-CSIC). 2010. Canvi climàtic i pesqueres. El sistema litoral. Documents de treball. Diputació de Barcelona: 153-160.

A.V: 7 De Junio de 2019

Segons les dades de la partida de baptisme -Vinaròs-, li imposen els noms de Federico Napoleón, Fausto. Nascut el 19 de desembre de 1834, a les 11,30 del matí.

Pares: Antonio Cros i Carmen Gaudí. El pare joier -títol de col·legial argenter de la Ciutat i Regne de València, donat el 25 octubre 1825-iaios paterns: Federico Cros, -joier- i Francisca Antonia Maspons. iaios materns: Joan Gaudí i Josefa Selma. Padrins Federico Cros i Ramona Jordà.

Celebra la seua boda el 19 de febrer de 1863 amb Pascuala Grau Adam, de Calanda.

Van tindre 14 fills dels qualsvan sobreviure 6 filles:

– Carmen, casada amb Juan Callau Bonard, rellotger. Vinaròs

– Misericòrdia, casada amb Juan Berenguer Merqué, joier, Tortosa

– Azucena, casada amb Juan Bautista Santapau Franco, procurador, Vinaròs

– Federica, fadrina. Joiera.

– Prudència, casada amb José Llopis Oms de Peníscola. Amb la seua germana Federica van continuar amb la joieria paterna en la Plaça Parroquial de Vinaròs. A mitjan 1950 es traspassa i posteriorment es ven a Ismael Alonso i Pilar Tàpia-Ruano.

-María Genoveva, casada amb José Morera Guijarro, procurador, Tortosa.

Federico mor a Vinaròs l’11 de desembre de 1925. Els seus restes reposen en el cementeri de Vinaròs: Família LLOPIS-CROS-PLA

(A.C.A.V. 27/03/2014)

Va nàixer com a tal carrer retolant-se amb eixe nom en gener de 1966 i va des de la Plaça de Bous al carrer de sant Francesc (antiga muralla liberal). Segons diuen les Trobes de Mossèn Jaume Febrer, molt poc credibles, va ser Raimundo d’Alòs qui va poblar Vinaròs. Eixe personatge segurament no va tenir res a vore amb el nostre poble. Sols el fet de ser Vinaròs un empori del vi des de l’Edat Mitjana va fer suposar que Vinaròs volia dir «Vinya d’Alòs», creant eixa confusió en que van caure els nostres historiadors, com Rafels Garcia, Borràs Jarque i mossèn Milián, encara que molt anteriorment es creés l’escut parlant de la nostra Vila, amb un cep i una ala, amb poc fonament històric. Pura llegenda. Ben clar ho deixa escrit Almela i Vives en el seu article «Vinaroz, clarísima ciudad». (Vide id.)

(Tortosa 5-IX-1966). Doctor en Dret. Va obtenir la màxima qualificació en la seua tesi sobre el Tribunal Europeu de Drets Humans. Ha exercit de professor de Dret Constitucional a la Universitat de València. És un dels màxims responsables de la prestigiosa “Revista General de Derecho”. Té publicats diversos llibres sobre Dret Constitucional. Casat amb Carme Orengo en Gandía a l’octubre de 1994. Fill dels vinarossencs Joan Català Casanova i Isolda Bas. Alejandro va fer el pregó de les festes i fira de l’any 2003. En 2007 va ser nomenat per a un alt càrrec de la Generalitat Valenciana, el de Subsecretari de Ciutadania i Integració, de la Conselleria d’Immigració i Ciutadania.

 

 

 

 

 

Entre els accidents greus que s’han patit a Vinaròs, cal destacar les riuades que s’han produit i el fet que narra J. M. Llàtser Brau (Setm. Vinaròs 25-I-1997 en “Un vinarossenc diputat al Congrés … de 1863”), ocorregut el dia 31 d’agost de 1863, que diu així: “El dia 31 de Agosto supongo ya tendrá V. Noticia del fatal acontecimiento que sobre las 11 y ½ de la mañana ocurrió en la playa de Sta. Magdalena sacando a tierra un Barco de los mayores de clase Laud pues rodando el Torno que V. Ya tiene visto en donde va enroscada la maroma que tira del Barco en cuyo torno se pone una cruz de bigas y sobre estas hacen fuerza 40 o 50 hombres por supuesto de la clase menesterosa por ganar una peseta una de las bigas se rompió al estrépito toda la fuerza temió por las malas consecuencias y dejaron el Torno por supuesto el Barco ganó regresando al mar a este regreso como tenia la maroma enroscada el Torno rodaba como un Molino de Viento el que tuvo precaución se libró dejándose caer al suelo pero el que no la tuvo recibió los golpes de las bigas dos de ellos en las cabezas y uno en la espinilla que se le undió en el vientre quedando los 3 a la vez cadáveres fríos y con 5 o 6 bastante mal heridos”. Cal fer notar d’aquest escrit el costum existent per a traure els vaixells a terra, en una platja de pedra com era abans, amb una força de 40 o 50 homes; que l’escrit conté moltes faltes d’ortografia, però qui l’escriu, al menys sap llegir i escriure, cosa no massa comuna dins d’una població en que més del 60 per cent no sabia fer-ho, sent completament analfabeta i que es podria considerar la catàstrofe més gran que s’ha patit druant segles; i tercera, que es parla de la “pesseta” quan encara no s’havia establert a Espanya com a unitat monetària, sent una moneda d’origen català i que encara tardaria uns set anys a implantar-se a tot l’Estat. Altres desgràcies ocorregudes cal cercar-les a la Bibliografia.